dimecres, 16 d’octubre del 2019

Una sentència que sentencia la democràcia


El Tribunal Suprem ha dictat sentència: 100 anys de presó per als líders polítics independentistes i els Jordis, per haver tirat endavant allò al que s’havien compromès en els seus programes electorals i haver organitzat un referèndum. 
Allà on els ciutadans hi veiem la màxima expressió de la democràcia, el Suprem hi veu sedició, i allà on els ciutadanes volem urnes, el Suprem i posa barrots. A partir d’aquesta sentència, qualsevol manifestació que no “agradi” als poders de l’Estat pot ser considerada un acte sediciós .
El gran error de passar a la via judicial allò que hauria hagut de constituir una negociació política el pagarem tots molt car. Els líders catalans a la presó seran malauradament els primers a pagar-ho, però la política espanyola també ho pagarà i no només a nivell internacional. Els ciutadans estam ara sotmesos al perill que aquesta sentència suposa per a futures manifestacions  o concentracions.  
L’independentisme català està davant d’un Estat que no vol escoltar; un Estat que només serveix per reprimir i imposar un pensament únic i sense acceptar cap mena de dissidència; un Estat molt feble en democràcia però molt fort pel que fa a l’exercici de la violència i la repressió. No va ser només l’1-0 del 2017; ara, mentre escric aquestes notes, en algun punt de Catalunya, algun català està sent atonyinat per un policia espanyol o un mosso d’esquadra. La repressió per la repressió.
La resposta ciutadana a aquesta tremenda injustícia no s’ha fet esperar, i milers de ciutadans han sortit al carrer, reclamant justícia. L’aeroport del Prat, llocs cèntrics de Barcelona, Girona,  Lleida i Tarragona, i altres ciutats catalanes com Sabadell o Vic, han estat l’escenari de concentracions i protestes contra un judici que ha estat tota una farsa contra el procés i els seus líders. 
Tanmateix cal lamentar la violència que es va produir ahir a Barcelona quan les accions de protesta ja havien acabat. Un grup de violents i la policia varen protagonitzar durs enfrontaments, en els que no es descarta la presència de gent infiltrada especialitzada en organitzar accions violentes. Tampoc es descarta, de fet existeixen proves, les provocacions de la pròpia policia als ciutadans que va desfermar una violència que rebutgem enèrgicament. Volem guanyar la independència, sí, però ho volem fer per vies democràtiques i pacífiques. És important que els dies que venen, els ciutadans ho tinguem clar i mantinguem la calma davant de provocacions i provocadors que tenen uns interessos oposats als de l’independentisme.
Avui han començat les Marxes per la Llibertat des de cinc punts del territori Català: Tarragona, Tàrrega, Berga, Vic i Girona són els punts triats per l’ANC per marxar sobre Barcelona on és previst arribar divendres vinent, coincidint amb la vaga general convocada per aquell dia. Fins ara, afortunadament, la violència no ha fet acte de presència en aquests marxes on els milers de persones que hi participen estan tallant, i per tant col·lapsant, la circulació en les principals vies de comunicació del país.  
Cal mostrar la repulsa més enèrgica a aquest nou atemptat contra la llibertat dels catalans exercida aquesta vegada des del Tribunal Suprem, però cal fer-ho pacíficament. Nosaltres som la revolució dels somriures... deixem per l’Estat i les forces d’ocupació, el paper de la repressió i l’exercici de la violència. No caiguem doncs, en les provocacions, que segur que hi seran. Si ho aconseguim, la victòria és nostra.
Visca Catalunya Lliure !