Mentre la iniciativa dels procés ha estat en mans de la societat civil, tot ha funcionat a tota vela. Quan ha passat a mans dels polítics, el procés ha embarrancat.
Tots som culpables de la situació actual. Els ciutadans per votar com hem votat i els polítics per no haver entès que allò prioritari no eren els escons, sinó la independència. Tanmateix els principals culpables d’haver-se carregat el procés són els de la CUP amb la seva ceguera política i la seva manca de rigor i seriositat. No es pot confiar amb gent així.
L’any 2014 es tancava amb el bon regust de boca que havia deixat el 9N.
Tanmateix es començaven a albirar dificultats atès que el president Mas per una
banda, i Oriol Junqueras, líder d’ERC, per l’altra defensaven postures
diferents per afrontar el futur de Catalunya. Per utilitzar els seus propis termes
no hi havia acord en el full de ruta a seguir. Mica en mica però es va anar
aclarint el calendari. En un primer d’acord es va descartar fer noves eleccions
al març del 2105, i aquestes van quedar fixades per el 27 de setembre.
Posteriorment es va anar posant fil a l’agulla, fins que les forces
independentistes varen acordar que la CUP es presentaria en solitari a les
eleccions mentre que Convergència i ERC finalment es posaven d’acord en
presentar-se en una llista conjunta que es va anomenar “Junts pel Sí” (JxS).
El resultat de les eleccions del 27S són prou conegudes de tothom i tot
i que JxS va obtenir un molt bon
resultat (62 escons) aquest no va seu prou bo com per poder assegurar la
formació d’un nou govern a Catalunya. La Cup per la seva banda havia aconseguit
10 escons, que sumats als 62 de la candidatura de JxS donava, ara si, majoria
absoluta per governar, per formar govern, i per conduir el país a la
independència. Val a dir que aquests
resultats són els que la majoria de ciutadans de Catalunya varen decidir amb el
seu vot; bé, no és ben bé així, perquè les obscures maniobres del govern
espanyol (amb el ministre Margallo al capdavant), ja es van encarregar de que
una immensa majoria de catalans residents a l’estranger no poguessin votar i la
Junta Electoral Central es va negar a ampliar el termini perquè aquests
ciutadans poguessin votar, cosa que si va fer pels miliars en missions a
l’estranger, o més recentment i amb caràcter general per a tothom, en les
passades eleccions generals a les Corts espanyoles dels passat 20D. Immoralitat absoluta, manca de consciència democràtica, manca de principies ètics, el que
es vulgui. Així són els governants espanyols.
Deia al començament que l’any 2015 acaba pitjor que com el vàrem
començar, perquè ara fa un any, estàvem il·lusionats i esperançats en un acord
per definir un full de ruta conjunt de les forces independentistes, i arribem
al final, 3 mesos més tard de les
eleccions del 27S, sense que s’entrevegi la possibilitat d’un acord per formar
govern. Si en el marge de 10 dies no es produeix un miracle, el dia 10 de gener
es convocaran automàticament noves
eleccions, i el procés d’independència quedarà tocat de mort. Dubto molt que en
unes noves eleccions al mes de març del 2016, l’independentisme assoleixi uns
resultats que li permetin arribar a la independència. Entre tots haurem acabat
amb el projecte comú d’una majoria de catalans que havia creat més esperances i
il·lusions d’aquests últims 300 anys.
De qui és la culpa? Fonamentalment de la CUP, que són gent poc seriosa
amb qui no es pot confiar. Les seves utopies irrealitzables hauran passat per
sobre del somni de la independència. La gent de la CUP, que mereix tot el
respecte com a persones, no mereixen en canvi la més mínima consideració com a
partit polític, atès que en lloc de decidir si recolzen o no recolzen el
procés, maregen la perdiu al voltant d’una persona, que tot i ser molt
important no és en ell mateix tant important com la independència. No pot ser
que la seva negativa a investir Mas, els porti a matar el procés
d’independència. La CUP està legitimada per fer el que fa, però que no vinguin
amb històries, fent el que fan s’han carregat el procés i amb ell les
il·lusions de molts catalans que esperàvem una mica més de patriotisme, i una
mica menys de populisme.
I quan reclamen que Mas faci un pas enrere, i s’investeixi un altre
candidat demostren que encara no han entès en quin món estem. Junts pel SÍ va
assolir més d’1 milió sis cents mil vots, i la CUP la cinquena part. Com poden
demanar que el candidat d’una àmplia majoria de catalans faci un pas enrere?
S’han venut l’enteniment? És com si ara des de JxS diguessin que no acceptaran
cap acord amb la CUP si Anna Gabriel no dimiteix. Seria de bojos no? Doncs
això. Al final tots dimitits. Per cert... igual no seria mala solució.
De tot plegat és molt fàcil deduir-ne que mentre el procés
d’independència ha estat en mans de la societat civil les coses han funcionat
molt bé, i a partir del moment en que els polítics han agafat les regnes del
procés les coses han anat pel camí del pedregar. Sap greu, però és un fet
irrefutable. Per això volem als polítics?