diumenge, 28 de gener del 2018

El Tribunal Constitucional (TC) defensa al govern espanyol; no a la Constitució



Greu atemptat jurídic contra l’essència de la democràcia representada per l’autonomia del Parlament de Catalunya


El Tribunal Constitucional havia de resoldre sobre una petició d’inconstitucionalitat del govern espanyol. En compte d’això s’atribueix competències del Parlament de Catalunya interpretant el reglament de Parlament d’acord als interessos del govern espanyol.



Nou nyap jurídic de la justícia espanyola. El govern espanyol havia recorregut al TC la decisió del president del Parlament de Catalunya de proposar Carles Puigdemont per a ser investit president de la Generalitat. M. Rajoy havia presentat el recurs al TC sabent que jurídicament no tenia recorregut atès que fins i tot el Consell d’Estat en el seu informe preceptiu i no vinculant ja havia manifestat que la petició del govern de PP no es podia admetre a tràmit per que pretenia impugnar un acte de futur que encara no s’havia produït.

M. Rajoy i Soraya Sáenz de Santamaria volien aprofitar que la llei estableix que quan el govern espanyol impugna un acte, i aquesta impugnació és admesa a tràmit pel TC, l’acte queda automàticament suspès. Actuar així sabent que la impugnació no tenia recorregut legal, però l’acte quedava anul·lat només pel fet de ser admès a tràmit, era un manifest frau de llei. Quan uns dirigents polítics actuen sense ètica només per defensar “la indissoluble unidad de la pátria”, s’estan desqualificant sols.

El pitjor és que el TC, tot i no admetent tràmit la impugnació presentada pel govern espanyol, i amb clara connivència amb el govern espanyol, ha entrat a analitzar una situació que no seria de la seva competència, atès que és la Mesa del Parlament qui ha d’interpretar el Reglament de la cambra catalana i en principi sembla que no correspon al TC dir a priori quina és la decisió que la Mesa ha de prendre. No està gens clar que el TC “ordeni” que els vots dels diputats que estan a l’exili no són delegables, i que a l’acte d’investidura el candidat hi ha d’estar present físicament.

Per tot això són moltes les opinions d’experts en dret constitucional que afirmen que el Tribunal s’han extralimitat amb la seva decisió atenent a la llei que regula les seves actuacions i que no li permet prendre mesures amb caràcter cautelar.           

La reacció dels polítics independentistes ha estat molt clara. Eduard Pujol de Junts per Cat. Ha manifestat que “estem davant la demolició de l’estat de dret” i ha demanat la immediata dimissió de la vicepresidenta del govern espanyol Soraya Sáenz de Santamaria, autèntica responsable de tot l’entramat jurídic muntat contra Catalunya, i que posa de manifest que la separació de poders a Espanya és pura teoria. Per als governants espanyols i pels líders de Ciudadanos i del PSOE, la “indestructible unidad de la pátria” passa per sobre de l’estat de dret... i de la dignitat de les persones. Amb la seva actitud demostren ben clarament que allò de "más vale honra sin barcos, que barcos sin honra" és una frase buida de tota relació amb la realitat. Els polítics espanyols sembles molt més propers a aquella altre dita castellana que diu "dime de que alardeas y te diré de que careces", especialment que presumeixen de democràcia, de estat de dret i que ells compleixen les lleis...  

Per la seva banda, el portaveu d’ERC ha manifestat que els republicans mantenen el seu recolzament a la investidura de Carles Puigdemont, desmentint així al diputat Joan Tardà que en una entrevista a La Vanguardia havia manifestat, hores abans, que potser caldria sacrificar la candidatura de Carles Puigdemont. Per la seva banda la CUP s’ha manifestat en termes semblants, anunciant que només votarien la investidura de Carles Puigdemont. De fet, la CUP propugna desobediència absoluta a totes les imposicions que vinguin de Madrid.

Pel que ha transcendit, sembla que Carles Puigdemont estaria plantejant-se la possibilitat de demanar autorització al jutge Llerena per poder assistir el proper dimarts dia 30, a la sessió d’investidura amb garanties de no ser detingut. Veurem si es confirma, i en aquest supòsit caldrà veure quina és la resposta del jutge Llerena.


Atenent al fet que per assegurar la investidura de Carles Puigdemont en primera convocatòria, cal majoria absoluta de 68 vots, avui han renunciat a l’acta de diputat tres dels consellers que estan a l’exili: la consellera Ponsatí, la consellera Serret i el conseller Puig. Ara tot queda pendent del pas que decideixi fer Carles Puigdemont, president legítim de Catalunya.  

dimecres, 24 de gener del 2018

El president Puigdemont els posa del nervi...


Obsessió del govern, de les autoritats judicials espanyoles i dels mitjans de la caverna mediàtica, per detenir i empresonar al president Puigdemont


El president de la Generalitat Carles Puigdemont i el president del Parlament de Catalunya Roger Torrent, es reuneixen a Brussel·les per analitzar les alternatives per una  investidura de Carles Puigdemont com a president de Catalunya    



El president Carles Puigdemont dilluns passat es va desplaçar des de Brussel·les a Copenhaguen i això va desfermar les ires de la fiscalia espanyola que va demanar al jutge del Tribunal Suprem Pablo Llarena que activés de nou l’euroordre de cerca i captura, per aconseguir l’extradició del president Puigdemont a España i poder-lo empresonar. Sembla que poder empresonar al president Puigdemont s’ha convertit en una obsessió de la justícia espanyola amb el suport entusiasta del PP i Ciutadans així com del PSOE.

Després d’unes hores d’incertesa, el jutge Llarena va explicar que no donava continuïtat a la petició de la fiscalia, i en conseqüència va decidir que no tramitava l’euroordre contra el president Puigdemont. La decisió de LLarena pot estar basada en dos motius. El primer que hagi evacuat consultes amb la justícia danesa i hagi constatat que com a Bèlgica, els delictes que s’imputen a Puigdemont no tenen fonamentació suficient. I el segon, pot estar relacionat amb la investidura de Puigdemont que no queda clar com es veuria afectada amb Carles Puigdemont retingut per la justícia danesa. Sigui com sigui, aquesta decisió del jutge Pablo Llarena ha comportat crítiques de l’espanyolisme ranci que vol veure, a Puigdemont a la presó a qualsevol preu.

El president Puigdemont va aprofitar el viatge a Copenhaguen per explicar en una universitat amb un auditori ple de gom a gom la situació que s’està vivint a Catalunya conseqüència de l’actuació del govern espanyol contra els drets dels catalans. Es va produir un col·loqui en el que el president Puigdemont no ho va tenir fàcil quan una professora de la universitat va voler provocar a Carles Puigdemont amb preguntes que més que incisives mostraven un gran desconeixement  de la realitat catalana per part de la professora, que sens dubte, abans d’aquest acte, deuria haver rebut un memoràndum de part d’algun membre il·lustre del govern espanyol. Val a dir que Carles Puigdemont va sortir airós de la trampa, i amb respostes contundents va desmuntar els arguments de la professora.
 
A títol d’exemple quan la professora Wind li va preguntar per la suposada intervenció russa en el procés d’independència de Catalunya, el president Puigdemont li va dir “siguem seriosos... estem en una universitat...”. També, i com a exemple, la professora Wind va fer referència al percentatge de vots independentistes preguntant si amb una majoria de vots tan minsa respecte als vots unionistes la independència es podia considerar avalada pels ciutadans. La resposta del president  va ser rotunda: “...i amb els vots que té l’unionisme, continuar a Espanya queda avalat?”. Carles Puigdemont va rebre grans aplaudiments per part dels estudiants presents, i la direcció de la universitat va explicar les fortes pressions rebudes per impedir que l’acte es dugués a terme. No cal explicar d’on eren les pressions... L’acte a la universitat danesa, va tenir un important ressò mediàtic a nivell internacional i no només a Dinamarca. Després de l’acte a la universitat, el president Puigdemont va anar al Parlament danès, on un grup nombrós de diputats van assistir a les explicacions de Carles Puigdemont al voltant de la situació que s’està vivint a Catalunya.

Per altre banda avui, i ja de retorn a Brussel·les, el president legítim de la Generalitat  s’ha reunit amb Roger Torrent, escollit recentment president del Parlament català, per preparar la sessió d’investidura que es durà a terme sembla que el dia 30 de gener, i a la que el president Puigdemont no renuncia a presentar-s’hi físicament, sense  descartar altres possibilitats per a ser investit. Cal assenyalar que per evitar aquesta reunió, el ministre espanyol d’assumptes exteriors ha ordenat als treballadors de la Generalitat a Brussel·les, que tanquessin la seu de la delegació catalana davant la UE, per impedir que la reunió es celebrés. Evidentment la reunió s’ha celebrat en un altre indret. Però el fet es qualifica sol...

Mentre tant a Catalunya, la policia nacional i la guàrdia civil segueixen intentant que el president Puigdemont pugui accedir a la cambra catalana. Registren maleters de cotxes, clavegueres, aeròdroms, recorren camins rurals, vigilen les fronteres, fan guàrdia al voltant del Parlament, etc. L’obsessió per enxampar Carles Puigdemont és absoluta. El ministre de l’Interior Sr. Zoido, queda en ridícul cada vegada que parla del tema, i els acudits a costa de l’acarnissament del ministre contra Carles Puigdemont han començat a circular intensament per les xarxes socials.


Ara la gran incògnita és saber que passarà el dia 30. Hi haurà investidura? Carles Puigdemont hi assistirà personalment?



dimecres, 17 de gener del 2018

Ja tornem a tenir el “nostre” Parlament


Després de la seva dissolució per obra i gràcia del 155, i com a conseqüència del resultat de les eleccions del 21-D, el Parlament de Catalunya torna a estar presidit per un diputat independentista.


També la Mesa del Parlament té majoria independentista, fet que deixa ben clar que el resultat del 155 ha estat un autèntic fracàs. Mica en mica estem recuperant les nostres institucions tal com les teníem abans del 155.



Avui s’ha constituït el Parlament de Catalunya com a resultat de les eleccions del 21-D. La majoria independentista que suma 70 dels seus 135 escons ha situat al diputat Roger Torrent com a president del Parlament. Torrent substitueix en el càrrec a Carme Forcadell que per raons personals ha decidit no repetir en la presidència tot i que ocuparà el seu escó a l’hemicicle dins del grup parlamentari d’ERC. Roger Torrent és l’alcalde de Sarrià de Ter localitat situada al Nord de Girona i propera a la capital gironina, i milita a ERC des de fa 20 anys. Els partits independentistes han aconseguit dominar també la Mesa del Parlament que ha quedat integrada per 2 membres de Junts per Catalunya, 2 membres d’ERC, 2 membres de Ciutadans i un membre del PSC. 

Roger Torrent és el nou president del Parlament de Catalunya
Com és sabut, dels 66 diputats que sumen JuntsxCat i ERC n’hi ha 5 que estan exiliats a Brussel·les i que en el dia d’avui no han exercit el seu dret al vot. Altres 3 diputats són a la presó i aquests han votat per delegació. Aquesta circumstància ha estat el primer entrebanc de la legislatura recent estrenada, atès que els partits unionistes no estaven d’acord en acceptar els vots delegats pels diputats empresonats. En concret JuntsxCat té 3 diputats exiliats a Brussel·les i dos a la presó, mentre que ERC en té dos d’exiliats a Brussel·les i un a la presó. En total, dels 70 diputats independentistes, presents efectivament a l’hemicicle n’hi haurà 62, fet que obliga de totes, totes a que Catalunya en Comú mantingui una equidistància sinó vol que el Parlament caigui en mans de l’unionisme. En la votació d’avui, els diputats de Catalunya en Comú han votat en blanc. Avui al Parlament s'ha iniciat el camí per a la recuperació de la legitimitat de la república

A aquesta situació s’hi ha arribat després de dies de negociacions intenses entre JuntsxCat i ERC, però també d’aquestes dues formacions amb la CUP. L’entesa per la constitució del Parlament finalment s’ha aconseguit. Tanmateix ara bé la part més complicada. Es tracta d’investir al nou president de la Generalitat i sembla que en el conjunt dels acords entre totes aquestes formacions hi ha també el d’investir Carles Puigdemont. Tot això amb l’objectiu de refer Parlament i govern de la Generalitat d’acord a la situació existent abans del 155.

Junts per Cat insisteix amb molta seguretat que Carles Puigdemont serà investit, però hi ha dubtes al voltant d’aquesta afirmació. D’una banda que passarà amb els vots dels diputats que estan a l’exili. Avui ni Puigdemont ni els consellers que l’acompanyen a Brussel·les han votat. De l’altre banda l’amenaça formulada pel mateix president espanyol dient que està disposat a impugnar una investidura telemàtica del president a l’exili. Encara hi ha més amenaces noves, com és el vot delegat dels diputats a l’exili que també podria ser impugnat pels partits unionistes. Tot plegat, són molts interrogants i ningun no explica clarament com serà la investidura del president Puigdemont. És normal que  sigui així per que a sobre, no s’han de donar pistes als govern espanyol que amb tota la maquinaria legal a la seva disposició sempre té les de guanyar.

Per primera vegada en una sessió cosntitutivadel Parlament
la bancada del govern estava buida...  
A partir d’avui, el  nou president del Parlament disposa d’un marge de 10 dies per a proposar a un candidat per que sigui investit  president de la Generalitat, encara que per a molts catalans, passi el que passi, Carles Puigdemont continua sent el legítim president de Catalunya. Si tot va bé, Carles Puigdemont podria ser investit president el dia 31 de gener. Si no obté les majories que calen, llavors començaria a córrer un termini de 2 mesos que venç el dia 2 o 3 d’abril, i si tampoc es pogués investir un president, quedarien automàticament convocades unes noves eleccions a Catalunya.


Esperem que no s’arribi a aquests extrems, i que el dia 31 puguem tenir de nou Carles Puigdemont com a president de Catalunya. Ho sabrem aviat...