Montilla passa de la incompetència al menyspreu

La seva gestió al front de la Generalitat ha estat la pitjor en la història de la Generalitat moderna

Ara, ha donat el pas d’apropar-se a Societat Civil Catalana, fet que aclareix per si mateix la seva catalanitat, per si algú en tenia dubtes

El president Montilla va presidir la Generalitat de Catalunya, des de l’any 2006 fins a l’any 2010. Quatre anys de desencerts absoluts, amb una gestió pèssima que ha dut a les arques de la Generalitat a una bancarrota com mai abans s’havia conegut. Tot i això, pels sol fet d’haver sigut president de la Generalitat José Montilla és mereix respecte.

José Montilla a l'acte amb Societat Civil Catalana 

Ara bé, aquests respecte institucional que mereix ha d’anar per força lligat a la seva actitud. Quan aquesta no sigui la que pertoca a un  expresident de la Generalitat, llavors, com és el cas,  s’obre la veda per poder dir amb claredat, sense insults però si amb contundència allò que un pensa.

Sanchez Camacho, Navarro, Ribera: l'anticatalanisme és
el que uneix als espanyols de dreta i d'esquerra

Dic tot això per que José Montilla fou el president de la Generalitat en el període en el que el Tribunal Constitucional va trinxar l’Estatut de Catalunya. En aquella època, per mantenir-se en el poder, el president Montilla anunciava que tenia un pla B pel supòsit que el TC tombés l’Estatut, pla B que per suposat mai va existir atès que mai va ser aplicat. Montilla es va empassar la sentència de l’Estatut., sense fer res per defensar amb dignitat al país del qual en aquell moment ell n’era el màxim representant.

Però també va ser en l’època Montilla quan el Tribunal Suprem va començar amb les primeres sentències contra la immersió lingüística, a la qual l’il·lustre cordovès d’Iznájar no es va dignar oposar tampoc resistència. Tanmateix encara va ser molt més greu quan va anunciar, a bombo i plateret, que acabava de negociar amb Madrid el nou model de finançament de Catalunya, el millor de la història segons ell.

Partint d’aquell model de finançament tan desastrós, combinat amb la seva ma foradada, Montilla va dur Catalunya a la situació més deficitària mai vista en tota la vida del país. Mai els números vermells havien arribat a cotes tan perilloses, posant en qüestió no només el poder pagar els dèficits astronòmics derivats de la seva gestió, sinó sobretot hipotecant el país, de manera que els nostres nets i besnéts  encara haurien de continuar pagant durant molts anys l’enorme dèficit generat per la gestió de Montilla.

S'ho están passant de meravella; se'ls nota a les cares

Aquesta va ser la conseqüència primera de posar a un incompetent a la presidència de la Generalitat. Aquells que van tenir l’honor de fer-lo president amb la força dels seus escons, haurien de fer-s’ho mirar...

Així les coses, ara el ciutadà Montilla, expresident de la Generalitat ha decidit apropar-se a un grup curiós que s’ha muntat a Catalunya, per combatre el sobiranisme. Es tracta d’un grup anomenat “Societat Civil Catalana” que aplega gent tant variada com PSC, PPC i Ciutadans. És ben bé allò que deia el gran Josep Pla: “en política el que més s’assembla a un espanyol de dretes, és un espanyol d’esquerres”. Frase encertada per que aquests tres partits polítics, un d’esquerra espanyolista (PSC), l’altre de dreta espanyola (el PPC) i finalment Ciutadans, que aglutina gent d’esquerres, gent de dretes, i gent sobretot anticatalanista, només tenen en comú el seu anticatalanisme. Traspuen odi contra el sentiment català, i contra tot allò que tingui a veure amb una Catalunya plena.

Doncs bé, en aquesta aproximació de Montilla a Societat Civil Catalana, ha dit allò tan usat pels espanyols residents a Catalunya, de que ningú pot repartir etiquetes de catalanitat. Suposo que no pretendrà que després del fracàs absolut de la seva gestió, de veure com Madrid tombava l’Estatut sense posar-hi la més mínima oposició, no pretendrà que cap català autèntic, el vegi ni tan sols com a català. És un cordovès que mai ha fet res per Catalunya. Sr. Montilla, tal com li va dir el Rei d’Espanya al president de Veneçuela: “porqué no te callas...”

El ministre Wert continua la seva creuada en contra del català a l’escola

Ara pretén comprar nens catalans que per uns 6.000€ a l’any s’avinguin a estudiar només en castellà

A Madrid consideren Catalunya com una colònia a la que cal “convertir” a l’espanyolisme més recalcitrant

La supèrbia del ministre Wert l’ha portat a consumar les seves amenaces contra la immersió lingüística a Catalunya. Com que no pot imposar a tothom l’ensenyament en castellà a Catalunya (que seria el seu autèntic desig) ha buscat la manera d’aconseguir posar pals a les rodes de la Llei d’immersió lingüística amb el recolzament del seu gran aliat, el Tribunal Suprem.

En efecte, partint d’algunes sentències de l’alt tribunal que donen suport al dret que els espanyols tenen de que els seus fills aprenguin en castellà a l’escola catalana, al ministre Wert no se li ha ocorregut res mes que comprar voluntats a totes aquelles famílies que vulguin escolaritzar als seus fills en castellà, oferint una mica més de 6.000€ a l’any, per tal que amb aquests diners costegin els estudis dels nens en escoles privades. Aquets diners seran avançats pel ministeri a les famílies, i després el propi ministeri ho rescabalarà de les aportacions que hagi de fer a Catalunya. 

El ministeri espanyol ha calculat aquesta xifra en base a un informe titulat “Sistema estatal de indicadores de la educación del 2014”, que es basa en dades de l‘any 2011, per tant aquest informe no recull les dades actuals atès que va ser elaborat abans de les retallades fortes en el camp educatiu. És per això que tal com diu la consellera Rigau, aquests és un “preu polític” exempt de qualsevol rigor tècnic. Amb les xifres actuals, el càlcul rebaixaria notablement el cost fixat pel ministre Wert.

El que sembla molt clar és que Madrid ha posat en marxa una ofensiva que no té altre objectiu que trencar el model d’immersió lingüística a Catalunya. De fet es tracta de posar sobre la taula incentius econòmics per tal que les famílies es decantin per l’ensenyament en castellà. Amb aquesta decisió el ministre Wert fa cas omís a les recomanacions del Consell d’Estat que li suggeria refer el decret corresponent de la LOMCE.

José Ignacio Wert està complint escrupolosament el mandat que va rebre de la FAES, consistent en acabar amb el català. La FAES és laboratori d’idees del PP, on  el Sr. Aznar campa pel seu compte i decideix polítiques i estratègies que després el partit aplica allà on governa. I entre aquests polítiques i estratègies hi ha la d’espanyolitzar als nens catalans tal com el propi Wert va manifestar al Congrés dels Diputats espanyol a l’any 2012. Certament el ministre Wert està resultant ser un alumne avantatjat del Sr. Aznar, atès que en poc temps ha fet molt mal a Catalunya.

L’actitud d’Espanya no ha d’estranyar a ningú: és l’actitud que històricament ha vingut mantenint amb les seves colònies. A les d’Amèrica del Sud, els van imposar la llengua, edificaven temples catòlics sobre els antics temples dels natius, i els robaven fonamentalment l’or. A d’altres colònies com a Filipines, a més d’imposar l’idioma castellà, els robaven les poques riqueses d’aquelles illes, en particular el tabac. A les colònies africanes ( Guinea i Sidi-Ifni) a més d’imposar la llengua de la metròpoli, els robaven també les seves matèries primeres com ara el cacau o els fosfats de les mines de Fos Bucràa per fer-ne adobs.

A Catalunya, ens volen imposar la seva llengua, volen desvirtuar la nostra història, acabar amb les nostres costums i evidentment robar-nos tant com poden. D’aquí el dèficit fiscal català, que digui el que digui el Sr. Montoro es manté constant en el temps, al voltant dels 15/16 mil milions d’€  equivalent a un 8% del PIB  català.

Per tant, res de nou; és el de sempre. Tant de bo el resultat final sigui també el de sempre, Espanya ha perdut ja totes les colònies; només li queda Catalunya              

Canvis a la monarquia espanyola: noves cares, mateixes actituds

En  el discurs posterior a l’acte de proclamació de Felip VI com a Rei d’Espanya, el nou monarca manté, pel que fa a Catalunya, el mateix discurs històric dels Borbó

La gran nació espanyola es configura com una idea fixa en els discursos de la  monarquia espanyola d’ara, d’abans i de sempre. 

  

El dia 18 de Juny, Madrid va viure la proclamació de FelipVI com a Rei d’Espanya. Aquells que tenien alguna esperança (devots de la tercera via) en que aquest nou monarca pogués aportar algun plantejament nou pel que fa a la situació de Catalunya, la decepció deuria ser l’expressió que millor s’escau per definir el seu estat d’ànim després d’haver escoltat el discurs de Felip VI.

Evidentment cap referència a la possibilitat que els catalans puguin decidir lliurement el seu futur.  El Princep Felip havia dit a l’any 1986 ara fa 27 anys, en el Parlament de Catalunya que “los catalanes seran lo que ellos quieran ser”. Dons bé, sembla que aquesta afirmació al nou Rei ja se li ha oblidat del tot, atès que en seu discurs, en cap cas va parlar que els catalans puguem decidir lliurement el nostre futur. Només aquest fet ja demostra per ell mateix que aquest senyor, el Rei Felip VI, practica la mateixa filosofia política que la majoria de líders espanyols (recordem quan Rodríguez Zapatero es va comprometre a acceptar l’Estatut que sorgís del Parlament de Catalunya).

Però no content amb això, Felip VI va continuar desgranant les virtuts de la política espanyola, fent referència a la Constitució dient que reconeix la diversitat com a característica pròpia de la identitat espanyola. Aquesta mateixa Constitució que per altre banda sembla que si permet a ministres com el Sr. Wert atemptar contra el català a l’escola. Doncs menys mal que la Constitució garanteix la diversitat, per que si fos al contrari ves a saber on estaríem ja els catalans...!

Però el seu discurs contenia altres afirmacions dignes de ser comentades, com per exemple quan Felip VI va reafirmar la seva fe en la unitat d’Espanya, deixant una vegada més de banda la voluntat d’uns avui encara súbdits d’ell, de voler marxar fora d’aquesta suposada unitat. Encara ho va arrodonir més dient que “España es una nación unida i diversa en la que cabemos todos”. Què deu entendre aquest Sr. per hi cabem tots? Sens dubte uns hi caben millor que d’altres. El Rei Felip VI no s’adona que dins d’aquesta Espanya que ell defensa hi ha ciutadans de primera, que hi caben molt bé, ciutadans de segona, que ja no hi caben tant bé, i finalment ciutadans de tercera que som els catalans, que com que no hi cabem gens bé, volem marxar. I per què no hi cabem gens bé? Doncs molt senzill, per que ens fan sentir com ciutadans d’una colònia, en la que es pretén acabar amb la seva llengua, la seva cultura i la seva història, i a sobre una part dels espanyols volen viure a les esquenes d’un poble tant treballador com el poble català. El Rei Felip VI ( o els seus assessors, o tots plegats) encara no han entès res del que passa a Catalunya.

No cal anar més lluny per entendre la reacció del President Mas, que com és sabut no va aplaudir el discurs del monarca espanyol. Aquest fet no va passar desapercebut als mitjans de comunicació espanyols que ràpidament es van fer ressò del gest, òbviament criticant l’actitud del president Mas. El president Mas va comparèixer més tard al mitjans, i va explicar d’una manera molt entenedora la  seva postura: "no he sabut trobar cap referència a la realitat plurinacional d’Espanya" els va dir a tots aquells que havien posat el crit en el cel pel fet que el president Mas no aplaudís el discurs de Felip VI.

És curiós constatar com en aquesta Espanya en que hi caben tots, diversa i unida a la vegada, una espècie de compte de fades on es respecten tots els sentiments i sensibilitats, la reacció del President Mas va ser tan criticada, mentre que l’actitud del president del PNB Iñigo Urkullu i lendakari del govern basc, que va ser exactament la mateixa que la del president Mas, va ser molt poc comentada.      

Això dels comptes de fades, deu estar de moda en aquesta Espanya on la ventafocs acaba sent la reina d’un país meravellós... Que se’l quedin...

Per un país de tots, l’escola en català

Milers de persones donen suport a Barcelona a una escola  pública en català i de qualitat.

L’escola en català, nucli bàsic de la catalanitat, atacada pel ministre Wert, respon amb contundència: desobeirem la llei si cal.

Dissabte a la tarda, milers de persones varem recórrer el passeig de Sant Joan entre la plaça Tetuan i el Parc de la Ciutadella per manifestar el nostre recolzament a l’ensenyament en català i el rebuig tant a la Llei Wert com a les sentències del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, que ha dictaminat que hi hagi també immersió en castellà, assignant un determinat tant per cent de classes en castellà. Els organitzadors xifren l’assistència a la manifestació en 100.000persones, mentre que la guàrdia urbana ho rebaixa fins a 25.000. No sé qui té la raó; si que sé que el passeig Lluís Companys, entre el Parc de la Ciutadella i l’Arc del Triomf estava ple de gom a gom, i per sobre de l’Arc de Triomf hi havia en el Passeig de Sant Joan tot una munió de manifestants.  

Encapçalava la manifestació el president Pujol que a la seva edat ha volgut demostrar el seu suport a la llegua i escola catalanes. L’acompanyaven la presidenta d’Omnium Cultural Muriel Casals, així com  la consellera d’ensenyament Irene Rigau i la vicepresidenta del govern català Joana Ortega.

Per a mi, un dels moments més emocionants de l’acte va ser quan l’animador Quim Masferrer, va demanar una aplaudiment pel mestre de ses illes Jaume Sastre que com es sabut està duent a terme una vaga de fam contra el govern Balear, en defensa del català en l’escola de Ses Illes. La mostra de suport al Sr. Sastre es va prolongar d’una manera espontània molt temps i van ser uns moments molt emocionants.

Com sempre en aquestes ocasions, deixo pas a les imatges que són molt més indicadores de la realitat que vàrem viure que no pas les meves paraules:  

      

IN!!!    INDÀ!!!    INDEPENDÈNCIA JA!!!