A por ellos... !!!

Ciutadans de diferents ciutats espanyoles encoratgen a les forces de la guàrdia civil quan aquestes enfilen la carretera per desplaçar-se a Catalunya. Espanya veu a Catalunya com els enemics a batre. La catalanofòbia propagada per la caverna mediàtica madrilenya arrela en la consciència de molts espanyols.

Els poders polítics, mediàtics i de tot tipus estan disposats a saltar-se tots els procediments legals per tal de preservar “la indissoluble unidad de España”. Ells estan per sobre de la Llei.

Amb el crit de “a por ellos” és com ciutadans de Huelva acomiadaven a agents de la guàrdia civil que sortien d’aquella localitat andalusa en direcció a Barcelona, amb l’objectiu de aturar com sigui el referèndum. Aquest crit i similars que s’han repetit a diferents ciutats espanyoles i entre elles Algeciras, Almeria, Córdoba, Sevilla, Guadalajara, Cadiz, Santander, Múrcia o Castelló; crits que mostren com Espanya estima Catalunya i com els espanyols aprecien els catalans. I el motiu de tot aquest entusiasme no es altre que la defensa instintiva del seu modus vivendi: si Catalunya marxa, com podrà la “Junta de Andalucia” i altres regions espanyoles, continuar mantenint tots els seus privilegis?

La portada del diari de Sevilla era ben expressiva de la realitat que s’amaga darrere de tot aquesta eufòria espanyolista al fer un titular que deia: “La Junta ve en la crisis catalana un peligro para su financiación”. I aquesta és la raó autèntica del “patriotisme” de la Ñ que alguns andalusos han manifestat de manera tant vehement. Tanmateix aquest “a per ells” també és indicatiu d’una manera de ser, molt arrelada en les comarques del sud de la península. Si a Andalusia són conscients que Catalunya contribueix al seu finançament, el més lògic seria esperar alguna mena d’agraïment, però ai las, en lloc d’això el que els catalans rebem és la consideració d’enemics.

Mentre tant a Catalunya, la guàrdia civil amb la llei a la ma, i a vegades per sobre de la llei, intenta cobrir les esquenes a Rajoy impedint “com sigui” la celebració del referèndum. Comptes de la Generalitat intervinguts, més de 100 pàgines web tancades, impremtes registrades, departaments de la generalitat escorcollats i regirats de dalt a baix, persones investigades per clonar pàgines web, càrrecs directius de la Generalitat detinguts, comptes de centres de recerca i d’hospitals intervinguts... un estat d’excepció en tota regla, proclamat segons “l’article 21”, sense seguir cap tràmit legal dels previstos a aquests efectes. 

Dona la sensació que totes les ordres per actuar contra el referèndum emanen de la Fiscalia General de l’Estat i del fiscal general de Catalunya, però en el fons queda ben clar que a Espanya no existeix una separació de funcions entre el poder executiu i el judicial, i per tant el fiscal general de l’Estat actua sota les directrius del govern espanyol. Això va quedar clar fa ben pocs dies quan el ministre espanyol Méndez de Vigo va qualificar de “tumultuària” la concentració de ciutadans davant al conselleria d’Economia de la Generalitat i poques hores més tard el Fiscal General de l’Estat acusava del delicte de sedició a les mobilitzacions del dia 20 de setembre a Catalunya en base a l’article 544 del codi penal que descriu el delicte de sedició “quan les persones s’alcen públicament i tumultuària per impedir per la força l’aplicació de la llei...”.

Però el fiscal General de l’Estat ha anat encara un pas més enllà i encoratjat per tota la caverna mediàtica i política de Madrid, fent declaracions als mitjans com si fos un tertulià més, ha amenaçat amb la detenció del president de la Generalitat Carles Puigdemont. Tot un disbarat jurídic perquè sembla que la fiscalia ha assumit funcions de jutge, i de govern al mateix temps.

Aquesta tarda, la fiscalia ha anat encara més enllà en la seva escalada, i ha ordenat als mossos que precintin els col·legis electorals amb l’objectiu d’evitar que les meses electorals es puguin constituir. I també aquesta tarda s’ha sabut que el ministeri que dirigeix el ministre “señorito andaluz” Cristobal Montoro, en el seu afany d’ofegar econòmicament Catalunya, ha bloquejat els comptes d’una entitat com la Coordinadora de Colles Castelleres de Catalunya. Dono fe que aquesta notícia és del tot certa i no té res a veure amb les històries de “Piolín”.

Davant de tots aquests fets anòmals, el govern de Catalunya ha presentat un escrit a la magistrada instructora de les diligències prèvies obertes contra tot el govern català arran de la convocatòria de referèndum, demanant-li que al seu torn, eviti que la fiscalia continuï  duent a terme actuacions relacionades amb aquests diligències. No crec que aquest recurs presentat per la Generalitat produeixi cap resultat, com ha succeït en altres recursos presentats anteriorment.

Mentre tot això està passant avui a Catalunya, la paraula democràcia ha desaparegut del diccionari de la Real Académia Española de la Lengua.       

L’Estat de dret salta pels aires

El govern espanyol carrega per terra mar i aire, contra els preparatius pel referèndum, enviant la guàrdia civil, que irromp en diferents dependències de la Generalitat, que practica 15 detencions, i requisa material divers.

Els catalans sortim al carrer en defensa de les nostres institucions i de la democràcia, front al “neofranquisme” instaurat a Madrid que ens nega el dret a votar.

Ahir va ser un dia trist a Catalunya, quan forces de la guàrdia civil varen irrompre en diferents dependències de la Generalitat on varen fer escorcolls i fins a 14 detencions de servidors públics. Aquesta actuació policial era la continuació de la decisió presa per el ministre Montoro, que a l’estil dels xerifs de les pel·lícules del “farwest” es va saltar la legislació espanyola per intervenir les finances de la Generalitat, el que de facto representa la intervenció de la Generalitat. 

A mesura que els fets es van anar difonent per les xarxes socials i pels mitjans de comunicació, milers de ciutadans es van anar mobilitzant fent acte de presència davant de la majoria de les seus intervingudes per la policia i en particular davant del departament d’Economia i Finances on més de 4.000 persones van mantenir l’encerclament per dificultar que els agents de la guàrdia civil sortissin de l’edifici fet que no es va produir fins ben entrada la matinada. Aquestes concentracions ciutadanes es varen produir també en altres ciutats catalanes com Girona, Lleida, Tarragona o Vic entre d’altres. També a Madrid i altres ciutats espanyoles es van produir manifestacions en defensa de la democràcia i del dret a decidir del catalans.

Per la seva banda, el govern de Catalunya va comparèixer en ple, va manifestar el seu compromís amb la democràcia i amb el desig d’una gran majoria de catalans. El president Puigdemont va confirmar que el dia 1 d’octubre el referèndum es duria a terme malgrat totes les dificultats que està posant l’Estat espanyol per impedir la seva celebració. En el seu parlament, Carles Puigdemont va titllar l’actuació del govern espanyol a Catalunya com  la imposició de facto, d’un estat d’excepció. Puigdemont va afegir que “no hi ha ni un decret, i tampoc hi ha cap debat al parlament espanyol que permeti a les autoritats espanyoles actuar d'aquesta manera”. Va acusar al govern del PP d’haver ultrapassat totes les línies vermelles que separen els règims totalitaris, i va denunciar “l’agressió coordinada de les forces policials del  ministeri de l’Interior i del govern espanyol” que ha patit la Generalitat. Va cloure la seva intervenció afirmant que “el dia 1 d’octubre, sortirem de casa amb una papereta i la farem servir”

Els actes de protesta dels ciutadans catalans no es varen reduir a les accions d’ahir, sinó que aquest matí han continuat. Els estudiants han tallat l’Avinguda  Diagonal i des de diferents universitats catalanes s’han desplaçat a l’Avinguda Lluís Companys, davant del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya on també hi havia concentrada molta gent, demanant la llibertar dels 15 càrrecs detinguts el dia d’ahir, 4 del quals sembla que ja han sortit en llibertat a disposició del jutge. Un jutge, que pel que publiquen alguns mitjans no és precisament una persona que simpatitzi amb Catalunya.

A hores d’ara, la Generalitat té els seus comptes bloquejats pel ministre Montoro, “un señorito andaluz” impresentable, i des de Madrid només arriba un missatge a Catalunya: ens demanen la rendició. Un altre ministre amb molt poca vergonya com el Sr. de Guindos, ha gosat a dir en declaracions al Financial Times, que si Catalunya es rendia renunciant al referèndum, podrien estudiar un millor finançament. Un altre ministre sorgit de les tenebres del passat com el Sr. Zoido s’ha mostrat orgullós de l’actuació de la guàrdia civil, tot i que s’han practicat alguns registres sense autorització judicial i ha anunciat que Catalunya continuarà “ocupada” per les seves forces, segons ell d’una manera discreta i raonable. Ha tancat la seva intervenció acusant al govern català d’haver-ho fet tot malament, oblidant com el PP va recollir signatures contra l’Estatut de Catalunya, de quan el van dur al Constitucional, de com un Constitucional a les ordres del PP el va retallar, de com el Sr. Rajoy no va ni voler parlar amb el president Mas d’un acord en matèria de finançament (el pacte fiscal) o de com més recentment ni s’han volgut seure a la taula per parlar de la possibilitat d’acordar un referèndum a Catalunya.

No sé que pot passar en un futur, però és evident que per part de molts catalans el nostre respecte i els nostres sentiments vers la política del PP, i de l’Estat espanyol es veuran seriosament afectats i no només per la desafecció que deia Montilla. No sé si aconseguirem al independència; de moment continuem lluitant per assolir-la, però si no s’aconsegueix oficialment, sentimentalment molts ja no ens sentirem mai més espanyols.     

El xoc de trens ha estat frontal amb les dues locomotores funcionant a tota màquina

Madrid es salta els procediments legals per intervenir l’autonomia de Catalunya, i deixa a la Generalitat sense autonomia financera.

Europa comença a preocupar-se per les confiscacions de la guàrdia civil, per les imputacions a alcaldes, i pels atacs a la llibertat d’expressió. Els dèficits democràtics de l’Estat espanyol comencen a fer-se evidents en el món occidental.      

Ja s’ha produït l’inevitable xoc de trens. L’inici de la campanya pel referèndum ha comportat diferents actuacions del govern de Catalunya que han significat una evident desobediència a les lleis injustes dictades des de Madrid. Per una banda, Junts pel SÍ i la CUP han endegat la campanya del Sí mentre que la Generalitat de Catalunya s’ha dedicat a fomentar la participació dels catalans en el referèndum. La reacció de Madrid ha estat immediata, i ha consistit fonamentalment a enviar a Catalunya números de la guàrdia civil amb l’objectiu de perseguir impremtes, buscar urnes i confiscar paperetes, tasca en la que fins ara no han tingut excessiu èxit més enllà de endur-se alguns cartells que demanaven el Sí al referèndum i o de treure de la circulació algunes planxes matriu de les que es fan servir per imprimir els cartells. Tampoc han faltat els tancaments de pàgines web, la majoria dels quals han estat hàbilment burlats per les autoritats catalanes. 

Manifestació a Bilbao en suport del dret a
 l'autodeterminació de Catalunya 

La reacció més dura, ha vingut del fiscal general de l’Estat que sobrepassant les seves funcions s’ha erigit en un autèntic “martell d’independentistes”. Entre les seves actuacions glorioses hi ha l’ordre que ha donat a totes les fiscalies provincials de Catalunya d’actuar contra els alcaldes que han donat suport al referèndum, demanar a la guàrdia civil, mossos d’esquadra i policies locals que actuant com a policia judicial i confisquin tot allò relacionat amb el referèndum, i aquestes darreres hores fins i tot està anunciant que podria ordenar detenir al president de la Generalitat Carles Puigdemont.

Aquesta actuació del fiscal general de l’Estat, que sembla de tot menys democràtica, s’hi ha afegit un “señorito andaluz” que fa de ministre, i que és sobradament conegut a Catalunya per les “n” actuacions i comentaris sempre contra Catalunya. Es tracta de Cristobal Montoro, ministre d’Hisenda del govern espanyol, que ha decidit intervenir els comptes de la Generalitat deixant-la sense autonomia financera. Aquesta decisió, la legalitat de la qual està en entredit, l’ha pres com a resposta a la decisió presa pel seu homònim català Oriol Junqueras, que ha decidit deixar d’informar setmanalment al “ministerio” sobre les factures que la Generalitat ha de pagar, per ser aquest un tracte discriminatori respecte a altres autonomies.

Aquesta decisió del ministre Montoro equival de facto a una intervenció de l’autonomia de Catalunya, fet que per comptar amb l’etiqueta de la legalitat que tant reclama el govern espanyol, caldria haver seguit un procediment que ells mateixos s’han passat per a l’arc del triomf. Han aplicat d’una manera encoberta l’article 155 de la Constitució, sense haver seguit els tràmits legals per a la seva aplicació, el que no deixa de ser un possible delicte.

Mentre a Madrid es demanava la imputació dels alcaldes pro-referèndum, a Catalunya els 761 ajuntaments que s’han compromès a facilitar el vot dels ciutadans que representen més del 80% dels municipis de Catalunya, varen fer un acte de reafirmació de la seva voluntat de col·laborar amb l’organització del referèndum  per assegurar el dret a votar dels ciutadans. L’acte va omplir de gom a gom la plaça Sant Jaume.

A Madrid, centenars de persones no han pogut accedir a l'acte
en suport al dret a decidir del catalans per manca de
 capacitat del teatre on s'ha desenvolupat 

Tanmateix Catalunya no està sola en la seva lluita per decidir lliure, democràtica i pacíficament el seu futur. Ahir a Bilbao més de 30.000 persones es van manifestar recolzant el dret a decidir dels catalans, al temps que el govern d’Escòcia donava suport al dret del catalans a exercir l’autodeterminació. També a Madrid avui s’ha celebrat un acte en defensa del dret a l’autodeterminació dels catalans que ha deixat al carrer a més de 200 persones que no ha tingut cabuda en el local. Moltes veus s’estan aixecant a Europa demanant al govern espanyol que deixi votar als catalans. El govern de Dinamarca ha fet arribar una carta a Mariano Rajoy expressant el seu malestar per la repressió que el govern espanyol està aplicant a Catalunya, i tots els mitjans de comunicació denuncien les imputacions a alcaldes o l’actuació desmesurada de la guàrdia civil.

Últimament s’està imposant una teoria que té moltes possibilitats de deixar de ser una teoria per convertir-se en una realitat. Hi ha qui afirma que votar al referèndum, tant si es vota sí com es vota no, equival a votar contra Rajoy. Si el grau de participació en el referèndum és significatiu, el govern espanyol haurà fet el ridícul més espantós, i això comportaria irremissiblement la dimissió del govern de Rajoy. I si a més, comportés la independència per Catalunya, la felicitat ja seria completa.