Ciutadans de diferents ciutats espanyoles encoratgen a les forces de la guàrdia civil quan aquestes enfilen la carretera per desplaçar-se a Catalunya. Espanya veu a Catalunya com els enemics a batre. La catalanofòbia propagada per la caverna mediàtica madrilenya arrela en la consciència de molts espanyols.
Els poders polítics, mediàtics i de tot tipus estan disposats a saltar-se tots els procediments legals per tal de preservar “la indissoluble unidad de España”. Ells estan per sobre de la Llei.

La portada del diari de Sevilla era ben expressiva de la realitat que s’amaga darrere de tot
aquesta eufòria espanyolista al fer un titular que deia: “La Junta ve en la
crisis catalana un peligro para su financiación”. I aquesta és la raó autèntica
del “patriotisme” de la Ñ que alguns andalusos han manifestat de manera tant
vehement. Tanmateix aquest “a per ells” també és indicatiu d’una manera de ser,
molt arrelada en les comarques del sud de la península. Si a Andalusia són
conscients que Catalunya contribueix al seu finançament, el més lògic seria
esperar alguna mena d’agraïment, però ai las, en lloc d’això el que els
catalans rebem és la consideració d’enemics.
Mentre tant a
Catalunya, la guàrdia civil amb la llei a la ma, i a vegades per sobre de la
llei, intenta cobrir les esquenes a Rajoy impedint “com sigui” la celebració
del referèndum. Comptes de la Generalitat intervinguts, més de 100 pàgines web
tancades, impremtes registrades, departaments de la generalitat escorcollats i
regirats de dalt a baix, persones investigades per clonar pàgines web, càrrecs
directius de la Generalitat detinguts, comptes de centres de recerca i
d’hospitals intervinguts... un estat d’excepció en tota regla, proclamat segons
“l’article 21”, sense seguir cap tràmit legal dels previstos a aquests
efectes.

Però el fiscal General
de l’Estat ha anat encara un pas més enllà i encoratjat per tota la caverna
mediàtica i política de Madrid, fent declaracions als mitjans com si fos un
tertulià més, ha amenaçat amb la detenció del president de la Generalitat
Carles Puigdemont. Tot un disbarat jurídic perquè sembla que la fiscalia ha
assumit funcions de jutge, i de govern al mateix temps.
Aquesta tarda, la
fiscalia ha anat encara més enllà en la seva escalada, i ha ordenat als mossos
que precintin els col·legis electorals amb l’objectiu d’evitar que les meses electorals
es puguin constituir. I també aquesta tarda s’ha sabut que el ministeri que
dirigeix el ministre “señorito andaluz” Cristobal Montoro, en el seu afany d’ofegar
econòmicament Catalunya, ha bloquejat els comptes d’una entitat com la Coordinadora
de Colles Castelleres de Catalunya. Dono fe que aquesta notícia és del tot certa i no té res a veure amb les històries de “Piolín”.
Davant de tots
aquests fets anòmals, el govern de Catalunya ha presentat un escrit a la
magistrada instructora de les diligències prèvies obertes contra tot el govern
català arran de la convocatòria de referèndum, demanant-li que al seu torn,
eviti que la fiscalia continuï duent a
terme actuacions relacionades amb aquests diligències. No crec que aquest
recurs presentat per la Generalitat produeixi cap resultat, com ha succeït en
altres recursos presentats anteriorment.
Mentre tot això està passant avui a Catalunya, la
paraula democràcia ha desaparegut del diccionari de la Real Académia Española
de la Lengua.