diumenge, 17 de setembre de 2017

El xoc de trens ha estat frontal amb les dues locomotores funcionant a tota màquina


Madrid es salta els procediments legals per intervenir l’autonomia de Catalunya, i deixa a la Generalitat sense autonomia financera.



Europa comença a preocupar-se per les confiscacions de la guàrdia civil, per les imputacions a alcaldes, i pels atacs a la llibertat d’expressió. Els dèficits democràtics de l’Estat espanyol comencen a fer-se evidents en el món occidental.      



Ja s’ha produït l’inevitable xoc de trens. L’inici de la campanya pel referèndum ha comportat diferents actuacions del govern de Catalunya que han significat una evident desobediència a les lleis injustes dictades des de Madrid. Per una banda, Junts pel SÍ i la CUP han endegat la campanya del Sí mentre que la Generalitat de Catalunya s’ha dedicat a fomentar la participació dels catalans en el referèndum. La reacció de Madrid ha estat immediata, i ha consistit fonamentalment a enviar a Catalunya números de la guàrdia civil amb l’objectiu de perseguir impremtes, buscar urnes i confiscar paperetes, tasca en la que fins ara no han tingut excessiu èxit més enllà de endur-se alguns cartells que demanaven el Sí al referèndum i o de treure de la circulació algunes planxes matriu de les que es fan servir per imprimir els cartells. Tampoc han faltat els tancaments de pàgines web, la majoria dels quals han estat hàbilment burlats per les autoritats catalanes. 

Manifestació a Bilbao en suport del dret a
 l'autodeterminació de Catalunya 
La reacció més dura, ha vingut del fiscal general de l’Estat que sobrepassant les seves funcions s’ha erigit en un autèntic “martell d’independentistes”. Entre les seves actuacions glorioses hi ha l’ordre que ha donat a totes les fiscalies provincials de Catalunya d’actuar contra els alcaldes que han donat suport al referèndum, demanar a la guàrdia civil, mossos d’esquadra i policies locals que actuant com a policia judicial i confisquin tot allò relacionat amb el referèndum, i aquestes darreres hores fins i tot està anunciant que podria ordenar detenir al president de la Generalitat Carles Puigdemont.

Aquesta actuació del fiscal general de l’Estat, que sembla de tot menys democràtica, s’hi ha afegit un “señorito andaluz” que fa de ministre, i que és sobradament conegut a Catalunya per les “n” actuacions i comentaris sempre contra Catalunya. Es tracta de Cristobal Montoro, ministre d’Hisenda del govern espanyol, que ha decidit intervenir els comptes de la Generalitat deixant-la sense autonomia financera. Aquesta decisió, la legalitat de la qual està en entredit, l’ha pres com a resposta a la decisió presa pel seu homònim català Oriol Junqueras, que ha decidit deixar d’informar setmanalment al “ministerio” sobre les factures que la Generalitat ha de pagar, per ser aquest un tracte discriminatori respecte a altres autonomies.

Aquesta decisió del ministre Montoro equival de facto a una intervenció de l’autonomia de Catalunya, fet que per comptar amb l’etiqueta de la legalitat que tant reclama el govern espanyol, caldria haver seguit un procediment que ells mateixos s’han passat per a l’arc del triomf. Han aplicat d’una manera encoberta l’article 155 de la Constitució, sense haver seguit els tràmits legals per a la seva aplicació, el que no deixa de ser un possible delicte.

Mentre a Madrid es demanava la imputació dels alcaldes pro-referèndum, a Catalunya els 761 ajuntaments que s’han compromès a facilitar el vot dels ciutadans que representen més del 80% dels municipis de Catalunya, varen fer un acte de reafirmació de la seva voluntat de col·laborar amb l’organització del referèndum  per assegurar el dret a votar dels ciutadans. L’acte va omplir de gom a gom la plaça Sant Jaume.

A Madrid, centenars de persones no han pogut accedir a l'acte
en suport al dret a decidir del catalans per manca de
 capacitat del teatre on s'ha desenvolupat 
Tanmateix Catalunya no està sola en la seva lluita per decidir lliure, democràtica i pacíficament el seu futur. Ahir a Bilbao més de 30.000 persones es van manifestar recolzant el dret a decidir dels catalans, al temps que el govern d’Escòcia donava suport al dret del catalans a exercir l’autodeterminació. També a Madrid avui s’ha celebrat un acte en defensa del dret a l’autodeterminació dels catalans que ha deixat al carrer a més de 200 persones que no ha tingut cabuda en el local. Moltes veus s’estan aixecant a Europa demanant al govern espanyol que deixi votar als catalans. El govern de Dinamarca ha fet arribar una carta a Mariano Rajoy expressant el seu malestar per la repressió que el govern espanyol està aplicant a Catalunya, i tots els mitjans de comunicació denuncien les imputacions a alcaldes o l’actuació desmesurada de la guàrdia civil.


Últimament s’està imposant una teoria que té moltes possibilitats de deixar de ser una teoria per convertir-se en una realitat. Hi ha qui afirma que votar al referèndum, tant si es vota sí com es vota no, equival a votar contra Rajoy. Si el grau de participació en el referèndum és significatiu, el govern espanyol haurà fet el ridícul més espantós, i això comportaria irremissiblement la dimissió del govern de Rajoy. I si a més, comportés la independència per Catalunya, la felicitat ja seria completa.           

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada