L’Estat de dret salta pels aires

El govern espanyol carrega per terra mar i aire, contra els preparatius pel referèndum, enviant la guàrdia civil, que irromp en diferents dependències de la Generalitat, que practica 15 detencions, i requisa material divers.

Els catalans sortim al carrer en defensa de les nostres institucions i de la democràcia, front al “neofranquisme” instaurat a Madrid que ens nega el dret a votar.

Ahir va ser un dia trist a Catalunya, quan forces de la guàrdia civil varen irrompre en diferents dependències de la Generalitat on varen fer escorcolls i fins a 14 detencions de servidors públics. Aquesta actuació policial era la continuació de la decisió presa per el ministre Montoro, que a l’estil dels xerifs de les pel·lícules del “farwest” es va saltar la legislació espanyola per intervenir les finances de la Generalitat, el que de facto representa la intervenció de la Generalitat. 

A mesura que els fets es van anar difonent per les xarxes socials i pels mitjans de comunicació, milers de ciutadans es van anar mobilitzant fent acte de presència davant de la majoria de les seus intervingudes per la policia i en particular davant del departament d’Economia i Finances on més de 4.000 persones van mantenir l’encerclament per dificultar que els agents de la guàrdia civil sortissin de l’edifici fet que no es va produir fins ben entrada la matinada. Aquestes concentracions ciutadanes es varen produir també en altres ciutats catalanes com Girona, Lleida, Tarragona o Vic entre d’altres. També a Madrid i altres ciutats espanyoles es van produir manifestacions en defensa de la democràcia i del dret a decidir del catalans.

Per la seva banda, el govern de Catalunya va comparèixer en ple, va manifestar el seu compromís amb la democràcia i amb el desig d’una gran majoria de catalans. El president Puigdemont va confirmar que el dia 1 d’octubre el referèndum es duria a terme malgrat totes les dificultats que està posant l’Estat espanyol per impedir la seva celebració. En el seu parlament, Carles Puigdemont va titllar l’actuació del govern espanyol a Catalunya com  la imposició de facto, d’un estat d’excepció. Puigdemont va afegir que “no hi ha ni un decret, i tampoc hi ha cap debat al parlament espanyol que permeti a les autoritats espanyoles actuar d'aquesta manera”. Va acusar al govern del PP d’haver ultrapassat totes les línies vermelles que separen els règims totalitaris, i va denunciar “l’agressió coordinada de les forces policials del  ministeri de l’Interior i del govern espanyol” que ha patit la Generalitat. Va cloure la seva intervenció afirmant que “el dia 1 d’octubre, sortirem de casa amb una papereta i la farem servir”

Els actes de protesta dels ciutadans catalans no es varen reduir a les accions d’ahir, sinó que aquest matí han continuat. Els estudiants han tallat l’Avinguda  Diagonal i des de diferents universitats catalanes s’han desplaçat a l’Avinguda Lluís Companys, davant del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya on també hi havia concentrada molta gent, demanant la llibertar dels 15 càrrecs detinguts el dia d’ahir, 4 del quals sembla que ja han sortit en llibertat a disposició del jutge. Un jutge, que pel que publiquen alguns mitjans no és precisament una persona que simpatitzi amb Catalunya.

A hores d’ara, la Generalitat té els seus comptes bloquejats pel ministre Montoro, “un señorito andaluz” impresentable, i des de Madrid només arriba un missatge a Catalunya: ens demanen la rendició. Un altre ministre amb molt poca vergonya com el Sr. de Guindos, ha gosat a dir en declaracions al Financial Times, que si Catalunya es rendia renunciant al referèndum, podrien estudiar un millor finançament. Un altre ministre sorgit de les tenebres del passat com el Sr. Zoido s’ha mostrat orgullós de l’actuació de la guàrdia civil, tot i que s’han practicat alguns registres sense autorització judicial i ha anunciat que Catalunya continuarà “ocupada” per les seves forces, segons ell d’una manera discreta i raonable. Ha tancat la seva intervenció acusant al govern català d’haver-ho fet tot malament, oblidant com el PP va recollir signatures contra l’Estatut de Catalunya, de quan el van dur al Constitucional, de com un Constitucional a les ordres del PP el va retallar, de com el Sr. Rajoy no va ni voler parlar amb el president Mas d’un acord en matèria de finançament (el pacte fiscal) o de com més recentment ni s’han volgut seure a la taula per parlar de la possibilitat d’acordar un referèndum a Catalunya.

No sé que pot passar en un futur, però és evident que per part de molts catalans el nostre respecte i els nostres sentiments vers la política del PP, i de l’Estat espanyol es veuran seriosament afectats i no només per la desafecció que deia Montilla. No sé si aconseguirem al independència; de moment continuem lluitant per assolir-la, però si no s’aconsegueix oficialment, sentimentalment molts ja no ens sentirem mai més espanyols.