dissabte, 31 de maig del 2014

Al govern espanyol no li agrada la democràcia



Mes de cent mil catalans residents a l'estranger no van poder votar. En les últimes eleccions autonòmiques del 2012 ja va succeir el mateix.


Per evitar que el 9N passi el mateix, el govern de la Generalitat ha decidit crear un registre de catalans residents a l’estranger 


Una vegada mes, una majoria dels mes de 160.000 catalans amb dret a vot que viuen a l'estranger no han pogut votar. Els motius, els de sempre: el funcionament desastrós de la maquinaria administrativa espanyola que no ha estat capaç de fer arribar a temps a tots els catalans que ho havien demanat la documentació necessària per poder exercir el dret al vot.

Ja sabíem que la democràcia no es el punt fort de l'Estat espanyol. Ho hem pogut experimentar amb la negativa constant del govern Rajoy a que els catalans puguem decidir lliurement el nostre futur. En les eleccions autonòmiques de l'any 2012, va succeir el mateix. Una bona colla de compatriotes tampoc van poder votar en aquella ocasió. Aquest fet posa en evidencia que el govern espanyol en aquest any i mig no ha fet absolutament res per solucionar les suposades dificultats tècniques.

El conseller de Presidència Francesc Homs, anunciant la
creació del registre de catalans residents a l'estranger  
El tema es saber si aquestes suposades dificultats no s'han resolt, bé per la "dificultat" que comporten, o bé per que no hi ha cap voluntat d'arreglar-ho. Jo diria que el tema va per aquí. La meva impressió es que a Madrid impedeixen voluntàriament que la documentació arribi als seus destinataris, impedint així que aquests puguin votar. El resultat perseguit és obvi: considerant una proporció similar a la que hi ha a Catalunya de sobiranistes, entre els catalans existents a l’estranger, amb aquesta obstrucció els govern espanyol aconsegueix que els vots als partits sobiranistes catalans estiguin per sota del nivell que podrien assolir.

El ministre Margallo, que es gasta tants diners en fer propaganda anticatalanista a tot el mon, estaria ratllant el delicte en el moment en que mira cap a un altre banda quan ambaixades i consolats espanyols deixen de complir amb les seves obligacions a l’empara d’excuses que van des del servei de correus, fins la junta electoral central, fins la no disponibilitat de paperetes de vot, etc., etc. Els uns es passen la responsabilitat als altres i d’aquesta manera no hi ha possibilitat de saber qui és el culpable real que molts catalans residents a l’estranger, d’un temps cap aquí no puguin votar mai. De tota manera, encara que intentin difuminar responsabilitats, els culpables són molt clars: el ministre Margallo, i el ministre Fernández Diaz, el que de tant en tant va a cercar inspiració al Valle de los Caidos.

Afortunadament, i de cara al 9N, sembla que això no passarà. Aquesta setmana s’ha fet públic que el govern català ha decidit crear  un registre  de catalans  residents a l’estranger, amb la finalitat de poder facilitar el vot a aquests compatriotes just el dia en que els catalans decidirem el futur del nostre país. Sens dubte, el dia més transcendent de les nostres vides. 

El ministre Margallo està especialitzat en la guerra bruta
contra Catalunya, però no és l'únic ministre del govern
amb aquesta "noble" especialitat
Segons va explicar el conseller de presidència Francesc Homs, la finalitat d’aquest registre és “procurar el coneixement de les demandes i les necessitats dels catalans residents a l’exterior per tal de desenvolupar les línies d’actuació i els programes adequats” per part del Govern de la Generalitat, així com facilitar a aquests ciutadans l’exercici dels seus drets quan la Generalitat de Catalunya articuli polítiques públiques que afectin o siguin d’interès d’aquest col·lectiu, que Homs ha estimat en unes 200.000 persones. “La Generalitat ha de fomentar els vincles socials, econòmics i culturals amb les comunitats catalanes a l'exterior i els ha de prestar l'assistència necessària”

La inscripció en aquest registre serà voluntària, i els tràmits per poder-s’hi inscriure començaran a partir del proper dimarts 3 de juny. El procés es farà per mitjà electrònic via el web de la Secretaria d’Afers Exteriors i de la Unió Europea. Posteriorment  s’haurà d’enviar a la mateixa Secretaria d’Exteriors de la Generalitat, i per correu postal tota la documentació que se’ls demanarà.


Confiem que amb aquesta mesura, les trampes habituals del govern espanyol, no es puguin fer amb tanta impunitat com ho han estat fent fins ara.

dilluns, 19 de maig del 2014

Atac contra Catalunya per terra mar i aire



L’odi que sent el govern del PP contra Catalunya els impulsa a intentar trobar contínuament aquelles accions que més poden fer mal als catalans


Ara la víctima és TV3: haurà de reduir el nombre de canals i renunciar a l’intercanvi amb el País Valencià o Ses Illes



Segons ha comunicat avui el conseller de Presidència Francesc Homs, el govern de la Generalitat ha rebut una notificació del govern espanyol per la qual haurà de reduir el nombre de canals de Televisió de Catalunya atès que el govern espanyol vol alliberar per "raons tècniques" la meitat de l’espai radioelèctric que avui ocupa la televisió catalana.

Aquest fet, segons el govern català, pot tenir tres conseqüències possibles: el tancament d’alguns canals de TVC, renunciar a la televisió d’alta definició (HD) i oblidar-se de la reciprocitat amb les televisions veïnes del País Valencià i de les Balears. El resultat és que dels dos Múltiplex de que disposava Catalunya, a partir de ben aviat només en podrà disposar d’un per decisió del Ministeri d’Industria espanyol. Es tracta d’una decisió unilateral del govern del PP, que només afectarà a Televisió de Catalunya i que té molt més a veure amb raons de caràcter ideològic que no de caràcter tècnic. 


El fet és preocupant per que tots hem pogut comprovar el poc respecte que el PP té per la informació, bàsicament quan aquesta és veraç i defensa la informació per sobre dels interessos polítics, fet que molesta molt particularment al PP, que necessita al seu voltant informacions que els vagin  a l’hora encara que siguin falses. Ho hem pogut veure amb el tancament recent de canal 9 al País Valencià.

El poc respecte que el PP té per la llibertat d’expressió en general, associat al fet de donar un nou cop a la llengua catalana els porta a actuar novament contra els interessos dels catalans. El que busca el PP és en realitat reduir la presència del català tant com pugui i allà on pugui. Ho han fet a l’escola i ara ho volen fer a la televisió. De fet avui en dia l’oferta de televisió en català a Catalunya ja està entre el 22 i el 23 per cent.

La pèrdua de la televisió d’alta definició (HD), quan avui una bona part de l’oferta televisiva en castellà a Catalunya ja és en aquesta tecnologia, implicarà que les emissores catalanes es veuran amb una qualitat inferior ales de parla castellana fet que pot comportar que amb el temps la televisió en català es converteixi en residual a Catalunya, que és el que de fet pretén el govern espanyol, obsessionat en acabar amb al nostra llengua, que com és sabut ha estat objecte d’atacs ferotges al País Valencià, a Ses Illes , i fins i tot a l’Aragó on han arribat a encunyar el nom de LAPAO per no utilitzar el nom de “català”. 

 
Per entendre millor la manera d’actuar autoritària i amb menyspreu del ministeri d’indústria espanyol, val a dir que els representants dels govern de Catalunya no han estat rebuts ni una sola vegada en la seu del ministeri, i que totes les comunicacions s’han  fet via telefònica. Semblaria que el govern espanyol podria aprovar la mesura en el consell de ministres de divendres vinent mitjançant un Reial Decret. 


De fet, indirectament, aquest pot ser un cop mortal per TVC: de tots és sabut que la competitivitat ve donada al cap i a la fi, per l’audiència i si aquesta baixa i baixa, es posa en risc, d’una manera molt clara la sostenibilitat de la Televisió de Catalunya. Cal esperar d eles autoritats catalanes que faran tot allò que estigui a les seves mans per evitar que el PP se’n surti amb la seva, i a última hora, sinó hi ha cap més alternativa, amb els atacs de tot tipus al català, a l’escola catalana i al finançament de Catalunya, potser si que haurà arribat l’hora de donar un cop de puny sobre la taula i dir Prou! Marxem d’una vegada sense esperar més històries      

divendres, 16 de maig del 2014

Jean Claude Juncker el nou Durao Barroso de la política europea



Com el seu antecessor Juncker continua amenaçant amb deixar fora d’Europa a una Catalunya independent, defensant les teories del PP


Duran Lleida té un problema: el líder del Partit Popular europeu del qual Unió en forma part, està en contra del dret a decidir dels catalans



Abans i tot que l’impresentable Sr. Barroso deixi la Presidència de la Comissió Europea, el seu possible substitut, ha fet propi el seu discurs. Si els votants no ho impedeixen, i el Sr. Juncker accedeix a la presidència de la Comissió, el discurs anti-català està garantit. El Sr. Juncker acaba de fer palès que aquella “neutralitat” que la Unió Europea volia mantenir amb el tema de Catalunya no és només que una intenció buida de contingut.

Mariano Rajoy i Jean Claude Juncker
El Sr Jean Claude Juncker ha anat fins i tot més enllà que el seu antecessor portuguès, doncs ha afegit al discurs “tradicional” de Barroso (qualsevol nou estat que sorgeixi de l’escissió d’un estat membre de la UE, queda automàticament fora de la UE) nous elements que fins ara els líders europeus no havien esmentat en cap cas. Faig referència al rebuig del Parlament espanyol a transferir les competències a Catalunya per celebrar un referèndum: Juncker ha dit que “comparteixo al 100% el criteri del president espanyol Mariano Rajoy, del Congrés dels Diputats i del Tribunal Constitucional sobre el dret a decidir”. En el seu discurs, el Sr. Juncker ha seguit el mateix guió que el seu antecessor Barroso: “una província que s’independitza no pot ser de repent un nou estat de la UE”

Com es pot veure, el discurs del Partit Popular Europeu és pel que fa a Catalunya, idèntic al que fan els populars espanyols. En aquest context cal fer-se una pregunta: que farà ara Duran Lleida, que va adscriure UDC al Partit Popular Europeu? La resposta ens l’ha donada aquest mateix matí el propi Duran Lleida quan en la seva “fulla parroquial dominical” ha dit que “entre Juncker i Catalunya sempre ens quedarem amb Catalunya”. De tota manera coneixent Duran i el seu estil de “capellà” no està gens clara quina serà la postura final d’Unió. El propi Duran afirma en la mateixa fulla parroquial d’aquesta setmana que “ja prendrem la decisió oportuna quan toqui”, exactament la mateixa frase que va dir en referència al vot d’Unió en la consulta, i oi que no tenim cap dubte de com Duran voldrà votar en aquest últim cas?    

Duran Lleida amb Jean Claude Juncker
Tornant al Sr. Juncker, haurem d’esperar a que s’hagin fet les votacions del dia 25 de maig per saber de quina manera el govern espanyol li pagarà els favors. Recordem que a Van Rompuy, després de haver desbarrat contra Catalunya el van fer doctor honoris causa d’una universitat espanyola, i que a Durao Barroso li van donar el premi? Carlos V. Segur que ben aviat veurem a Rajoy penjant-li alguna medalla...

Mentre tant a Catalunya continuem en una situació difícil. Els nostres polítics no acaben d’adoptar una posició unitària que superi les seves diferències; anteposen les seves estratègies de partit (aconseguit vots) als interessos dels catalans (aconseguir la independència) i mentre això sigui així, els Barroso, Juncker i d’altres camparan tranquil·lament desbarrant contra Catalunya, sense que des d’aquí s’alci una veu unitària i potent que els digui “senyors dirigents europeus: malgrat les seves opinions Catalunya esdevindrà un nou estat europeu independent, per que els catalans així ho volem, i no seran vostès qui ho impedeixi...”

Per la seva banda, el líders polítics espanyols no paren de contradir-se respecte a Catalunya. Fa pocs dies, el Sr Jauregui, històric socialista basc i nacionalista espanyol va criticar a Barcelona als sobiranistes catalans i va oferir una estructura federal per Espanya amb un estatus especial per Catalunya que blindés els trets bàsics de Catalunya (llengua, escola, etc.) i amb un sistema de finançament tipus “cupo” del País Basc i Navarra. Hores després de fer aquest oferiment en arribar a Madrid, va tenir que entonar el “donde dije digo, dije diego” atès que mitja Espanya se li va tirar a sobre, i per rectificar va dir que ell defensava per Catalunya un règim econòmic com el de la resta d’autonomies, contradient, com aquell que res, el que unes hores abans  havia dit a Catalunya.


Com volen que ens el creiem? Si és que no hi ha per on agafa’ls...              

dilluns, 12 de maig del 2014

Comença la campanya electoral de les eleccions europees


Afortunadament, vividors de la política com Durao Barroso desapareixeran d’escena, sense haver aportat res de positiu a la societat europea


El problema és que aquestes eleccions serviran per que surtin altres Durao Barroso igual d’impresentables



Els ciutadans estem cridats a votar el proper diumenge 25 de maig per elegir els nostres representants a un Parlament Europeu que ha demostrat en repetides ocasions que avui per avui no serveix per a res, ni tan sols per obligar al govern espanyol a negociar amb el de Catalunya una consulta que ens permeti als catalans poder decidir lliurement el nostre futur.



Europa disposa de tres organismes diferenciats per regir els interessos dels europeus però el cert és que la Unió Europea és una nul·litat de primera magnitud.  D’una banda el Parlament Europeu, la composició del qual es dilucidarà el proper diumenge 25 d’acord a les votacions dels ciutadans de l’UE. Per l’altre banda El Consell Europeu presidit per tot un pallasso del tot irrellevant: cobra però no aporta absolutament res als ciutadans d’Europa; un autèntic “mangante” que no serveix per res. A aquest president el nomenen el presidents dels estats membres de l’UE per majoria qualificada. La triada es completa amb la Comissió Europea que presideix per ben pocs dies encara l’inefable Durao Barroso que és probablement el dirigent de la UE que més vegades ha insistit que una Catalunya independent quedaria for de la UE. A aquest poca vergonya el va escollir per majoria el Parlament europeu (el que es vota el proper dia 25)  a proposta del Consell Europeu.

En definitiva: els ciutadans votem el membres del Parlament Europeu, i entre ells escullen el seu president, cosa lògica, però el que no és tant lògic és que la resta d’estaments europeus els decideixen  els presidents del països membres de l’UE a través del Consell Europeu. Em sembla una estructura governada per les elits on una vegada més s’utilitza als ciutadans per tal de tenir una justificació que cobreixi els tripijocs polítics i econòmics que es porten els Rajoy de torn entre mans. D’aquesta manera és evident que Europa mai serà res al mon, com es demostra a la crisi d’Ucraïna  o com s’ha vist en tantes ocasions: en el pla internacional l’UE és res. I en el pla intern l’UE és el que diu la Sra. Merkel.

Llegint tot això, és evident que no ens poden quedar masses ganes de votar el dia 25 de maig: ja s’ho faran pensem una majoria de ciutadans, tal com ha passat en anteriors comicis europeus amb una participació gairebé baixíssima i en tot cas ridícula. Tanmateix en aquesta ocasió, encara que no en tinguem masses ganes, seria positiu que la participació a Catalunya fos significativament elevada.

Segurament tots tenim en la memòria el fracàs dels partits sobiranistes catalans que han estat incapaços de construir una candidatura unitària al Parlament Europeu; també, una vegada fracassada aquesta possibilitat, no han estat capaços de consensuar en els programes electorals alguns punts en comú sobre la necessitat que Catalunya pugui decidir lliurement el seu futur. Amb aquest panorama en el que els partits han anteposat els seus interessos i les seves estratègies als interessos del poble català, ens toca als ciutadans, prendre la iniciativa i demostra a Europa, que tot i que els nostres partits siguin una colla d’interessats en aconseguir cadires i sous, els catalans volem assolir la independència mantenint la condició d’europeus tal com ho som ara. Nosaltres no som europeus en tant que espanyols, sinó que som europeus en tant que catalans i això és el que hem demostrar a Europa, i per això hauríem d’aconseguir uns tants per cents de participació importants per tal que Europa constati l’interès dels ciutadans de Catalunya per la Unió Europea. Per això éstan important votar.


Votar a qui? A que vulgueu llevat dels partits d’obediència espanyola o als que decidint des de Catalunya, ho facin sempre defensant els interessos d’Espanya. Per tant i parlant clar, els vots dels catalans que estimem Catalunya s’haurien de concentrar entre CiU i ERC i potser també ICV tot i que aquests últims mantenen una posició molt ambigua. Que cadascú actuï en consciència