Suport Internacional pel “Dret a Decidir” dels catalans

Decidir democràticament el nostre futur sembla que no hauria de representar cap problema per qualsevol demòcrata

No tothom a Catalunya està remant en la mateixa direcció

Dies enrere va ser notícia que Catalunya va aconseguir suport internacional pel “Dret a Decidir” dels catalans, tot i la pressió fortíssima que la diplomàcia espanyola està exercint sobre les cancelleries del món, i especialment les europees, per tal que cap país vulgui donar suport explícit o implícit al procés català.

Va ser en el context del 59è congrés dels partits lliberals europeus que es va celebrar a Rotterdam i on es va fer una menció explícita al procés català. En aquest sentit el text aprovat en el congrés diu que els partits liberals europeus “donaran suport a qualsevol decisió presa pel poble de Catalunya per decidir el seu propi futur”. En la mateixa declaració els liberals europeus manifesten “preocupació per la manca de diàleg real entre el govern de Catalunya i el d’Espanya per discutir un full de ruta negociat sobre el futur de Catalunya”. Aquesta no és la primera manifestació dels liberals europeus en favor del Dret a Decidir dels catalans; a finals de l’any passat, el seu president Hans van Baalen, en una visita a Barcelona va demanar al president del govern espanyol que permetés la consulta als catalans, per que “és una qüestió de democràcia”.

El cert és que aquest recolzament internacional al procés no deixa de ser una alenada d’aire fresc per les aspiracions de Catalunya de poder decidir lliurement el seu futur en uns moments en els que l’Estat espanyol ens està ofegant internacionalment, però també a dins del país amb la cotilla econòmica que imposa Montoro, els constants atacs a la llengua, la laminació permanent de l’autogovern  i les sentències de tot tipus en contra dels interessos catalans. Fins i tot últimament apareix un nou tipus de guerra bruta exercida pels espanyolistes unionistes, que intenten crear un clima de crispació i enfrontament entre els catalans que només existeix en la seva imaginació, però que ha estat secundat ràpidament per la caverna mediàtica espanyola de l’estil de Tele Madrid.  

Tornant al congrés dels liberals europeus, cal afegir que al mateix ho va assistir en una de les seves sessions el president Mas, el qual ha fet referència a la importància d’haver aconseguit aquest recolzament internacional, i com això ens ajudarà a continuar conreant adhesions al procés, sempre que els catalans ens manifestem democràticament i pacífica, amb respecte absolut per totes les opcions. De les paraules del president Mas se’n desprèn que el màxim mandatari català disposa d’altres adhesions de líders internacionals al Dret a Decidir dels catalans, però no en pot facilitar més dades per evitar posar en un compromís a aquests líders molt sotmesos a les pressions de la diplomàcia espanyola tal com he comentat més amunt.

La tercera vía d'un polític que té molt més passat
que no pas futur...

Tanmateix hi ha un fet que em sobta molt en aquest tema de les adhesions internacionals. En la política catalana hi ha un personatge català, quintacolumnista dels interessos espanyols, que no és altre que l’ínclit Josep Antoni Duran i Lleida. Aquest personatge defensor d’una tercera via que només interessa a un  8% aproximadament de catalans segons les últimes enquestes, té molt bones relacions amb el món de la diplomàcia. S’ha de reconèixer que és un home introduït en les esferes polítiques internacionals. És curiós observar que tot i això en cap cas està fent el més mínim per ajudar Catalunya en aquet àmbit. La seva única preocupació és la tercera via (vol dir que els catalans una vegada més ens deixem enredar pels espanyols) i evitar que es produeixi ena DUI. Jo em pregunto sovint quins deuen ser els obscurs interessos que aquest home està de veritat defensant.