dimecres, 30 de setembre del 2015

Les eleccions del 27S


Mentre la victòria de “Junts pel Sí” és inqüestionable, a Madrid consideren que l’independentisme ha quedat derrotat


Els vots de “Junts pel Sí” més la CUP, atorguen majoria absoluta de diputats i majoria simple de vots     
 


Calia deixar passar un parell de dies abans d’emetre un judici al voltant de les eleccions plebiscitàries de diumenge passat. Val a dir que personalment jo hauria preferit una majoria absoluta de "Junts pel Sí" i un bon resultat per la CUP de manera que entre tots dos grups s'hagués arribat als 80 diputats. El cert es però, que els resultats de les eleccions han comportat que la majoria absoluta s'assoleixi comptant els escons de "Junts pel Sí (62) mes els de la CUP (10). Majora absoluta doncs de les forces sobiranistes al Parlament de Catalunya.

Pel que fa als vots, els grups que defensen la independència s'han quedat amb la majoria simple del vots (un 48%). Cal destacar que un partit històric en l'esdevenir polític de Catalunya s'ha quedat sense representació parlamentaria. Em refereixo a Unió Democràtica, que ha pagat car el menyspreu que Duran Lleida havia fet des de ja fa molt temps fet als catalans sobiranistes. Sap greu que un partit com UDC amb la seva trajectòria nacionalista catalana hagi quedat fora per l'egoisme d'una persona que ha fet que el seu partit adoptés les posicions que li convenien a ell, per poder mantenir així, els seus negocis a Madrid.

Els resultats demostren doncs una victòria clara dels que defensen la independència, i això malgrat que la participació ha estat de les mes altes a Catalunya i ha superat el 76%. Aquesta elevada participació ha estat tan elevada gràcies a que els partits unionistes han aconseguit mobilitzar als seus votants sobretot en l'àrea metropolitana de Barcelona. Gent que mai solia votar en unes eleccions autonòmiques han acudit a les urnes, fet que encara dona mes significació a la victòria clara de les forces independentistes que han aguantat amb èxit l’embat dels unionistes.

També cal deixar constància del boicot que els funcionaris d'ambaixades i consolats espanyols han fet als catalans residents a l'estranger a qui s'ha dificultat quan no impedit el dret al vot, així com l'actitud poc democràtica de la Junta Electoral Central, que coneixent les dificultats que patien aquest ciutadans catalans per poder votar, es va negar a ampliar el termini per tal que ho poguessin fer. Per entendre millor la perversitat de la JEC, cal recordar que aquesta si que va acceptar ampliar aquest termini als militars que estaven a l'estranger. També ha estat inadmissible que la JEC  obligués a TV3 a fer propaganda dels partits unionistes per compensar la retransmissió de la Diada, entre altres actuacions que han posat de manifest la seva parcialitat i la pràctica del joc brut.

Fins aquí, la lògica que es deriva de l'anàlisi dels resultats. El que ja no es tan lògic es la lectura que se n'ha fet per part dels partits unionistes i sobretot per part del govern espanyol. El candidat del PP i la candidata de Ciutadans  demanant la dimissió de Mas; el líder del PSOE proposant a Iceta com a president de la Generalitat; el president el govern espanyol dient que els ciutadans de Catalunya havien triat la unitat de tots els espanyols; etc., etc. Sembla com si s'haguessin tornat bojos. L’unionisme ha quedat clarament derrotat com ho reflecteixen els mitjans internacionals que massivament van seguir les eleccions catalanes.

Tanmateix, la preocupació principal la tenim ara a Catalunya, on "Junts pel Si" té 62 diputats, mentre que l'oposició en suma 63. Si els 10 diputats de la CUP s' avinguessin a votar la investidura del president Mas, no hi hauria cap problema, però sembla que la CUP esta disposada a fer el joc a Madrid abans de fer a Mas president de la Generalitat. Si la CUP no canvia de parer no veig que la situació es pugui desencallar de cap manera, per que entenc que els de la CUP en cap cas voldran donar el seu braç a tòrcer. Consideren que Mas encarna la corrupció i les retallades i no hi ha qui els faci baixar del burro. Sembla mentida que a dia d’avui no es pugui entendre que Catalunya està en uns  moments crucials de la seva història, en els que cal una actitud patriota i no partidista i encara menys ideològica. Parlem de Catalunya, no de tal o qual llei en la que ideològicament es pugui influir. És Catalunya el que està en joc!  Ho entendran a temps?  

Per altre banda ahir es va conèixer que el dia 15 d'octubre el president Mas haurà de comparèixer davant del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya com a imputat per diferents delictes com a conseqüència d'haver posat les urnes el passat 9N. Es vergonyosa la utilització política que el govern espanyol fa de la Justícia, fet que a nivell internacional duu a la marca Espanya a l'alçada del betum. Ara caldrà veure quina es la resposta que el poble de Catalunya dona a aquest fets, i quines repercussions acaba tenint tot plegat. De moment ahir a la nit hi va haver una gran cassolada a Barcelona amb solidaritat amb el president Mas, i es preveuen noves accions de recolzament al president.


En qualsevol cas hi ha un mostra evident de qui ha guanyat les eleccions: les xarxes socials van plenes d’insults a Catalunya i las catalans. La gran incògnita és saber com reaccionarà el govern espanyol. S’avindrà a negociar? No ho crec pas. De moment la becària del president Rajoy, Soraya Sáenz de Santamaria,  ja ha anunciat que tot continuarà igual. Veurem...     

dilluns, 21 de setembre del 2015

Joc Brut del govern del PP. Contra el discurs de la por: fermesa!!!


Els poders fàctics espanyols i la caverna polític-mediàtica atiats pel govern del PP, practiquen sense cap mirament el joc brut, impropi d’una democràcia civilitzada.


Volen incidir en la vulnerabilitat de la gent gran, amenaçant amb pensions, “corralitos” i altres calamitats econòmiques i de tot tipus.



Lluís Maria Linde, governador del Banc d'Espanya
amenaçant als catalans amb un "corralito" si ens
independitzem 
Aquests últims dies de la campanya electoral està mostrant els enormes dèficits democràtics del govern espanyol i els seus incondicionals anticatalanistes. Dia sí, dia també els atacs a Catalunya i a la possibilitat que els catalans assolim la plena sobirania sovintegen a diaris, ràdios i televisions espanyolistes fins a límits que avergonyeixen a aquells que tenen un mínim de sentit comú.

En la última entrada explicava que la Junta Electoral Central obligava a TV3 i Catalunya Ràdio a difondre diumenge dia 20 de 4 a 7 de la tarda un espai informatiu compensatori als partits que no varen participar en la Diada de l’11 de setembre i d’acord al contingut que aquests partits decidissin. Avui s’ha conegut que la quota de pantalla assolida per TV3 en aquesta franja horària no va superar el 2%. 
  
Aquest fet va ser el tret de sortida a un atac furibund basat en el joc brut. Fins i tot propi de persones sense escrúpols. En primer lloc les dues patronals bancaries, la de la banca espanyola (AEB) i la de les caixes (CECA), presidida aquesta última per un català botifler com Isidre Fainé també president de La Caixa, es varen veure obligades per les pressions del Banc d’Espanya i del govern del PP a fer un comunicat en el que tenien la barra de dir que es plantejarien deixar Catalunya si aquesta s’independitzava entre altres barbaritats, a banda d’amenaçar de deixar a la petita i mitjana empresa sense finançament.

Sobre aquesta amenaça ridícula, que insulta al sentit comú de la gent, però que va dirigida contra la gent gran, més vulnerable a segons quines amenaces, només cal dir que aquests bancs i caixes signants d’aquest manifest menteixen. I menteixen perquè Catalunya representa el 20% del PIB espanyol, i cap de les entitats signants pot renunciar al mercat català sinó vol patir greus problemes d’estabilitat que posin en risc fins i tot la seva pròpia viabilitat. Sobta però, que Isidre Fainé president de La Caixa, s’hagi oblidat tan aviat que La Caixa és el que és, gràcies a la confiança que els catalans hem depositat en aquesta institució, i que ara ens torni aquesta confiança amb una amenaça tant greu. Però qui s’ha cregut que és aquest botifler? De què va?

Greu error estratègic del president de La Caixa.
Les amenaces han continuat durant tot el cap de setmana, centrades en al gent gran. La campanya electoral del PP s’ha centrat en el discurs de la por, dient que les empreses catalanes no tindrien diners per finançar-se, que Catalunya sortiria de l’Euro, i que els avis deixarien de cobrar les seves pensions. Més miserable no es pot ser. D’una vegada per totes s’ha de dir que Espanya té l’obligació de pagar la pensió a tots aquells que han  cotitzat al sistema de protecció social espanyol. Si Espanya deixés de complir aquesta obligació, començant per la UE i seguint per tots els organismes internacionals, l’obligarien a fer front als seus compromisos. No fer-ho seria un greu delicte internacional amb conseqüències catastròfiques per Espanya.

Però el joc brut continua, i aquest matí ha estat el torn de Lluís Maria Linde, governador del Banc d’Espanya qui ha posat el seu gra de sorra aprofundint en el discurs de la por, i practicant un joc brut propi de males persones sense escrúpols. A banda de les amenaces conegudes sobre la sortida de la UE i de l’Euro, i de no poder accedir al crèdit internacional, aquest pobre home, ha dit que si Catalunya s’independitzava existia, en una Catalunya independent, un alt ris de “corralito” a l’estil argentí o grec. 

Aquesta aportació al discurs de la por del Sr. Linde ha estat recollit i incorporat al seu programa d’amenaces per polítics catalans unionistes que demostrant una absoluta manca d’ètica han fet seu això del “corralito” per intimidar als partidaris de la independència. I entre aquests polítics patètics, Miquel Iceta ha estat un dels que s’ha apuntat al discurs del PP per fer por al catalans. Quina vergonya veure al Sr. Iceta arrastrant-se d’aquesta manera... M’ha agradat molt la resposta immediata del president Mas a les paraules del Sr. Linde: “dir que a Catalunya hi ha risc de “corralito” si s’independitza és immoral, indecent i d’una immensa irresponsabilitat; això és intoxicar amb la única finalitat de fer por a la gent  

Josep Oliu, president del Banc de Sabadell, també ha signat
el manifest contra la independència de Catalunya 
També ha respost al Sr Linde, el catedràtic Guillem López Casasnovas, i conseller del propi Banc d’Espanya, que ha dit que el supervisor bancari espanyol no hauria d’entrar en el debat polític, i si ho fa hauria d’explicar també quins són els riscos que assumiria Espanya amb una Catalunya independent a l’hora de pagar el deute públic de l’Estat espanyol.

Com no podia ser d’altre manera, també els sindicats espanyols s’han afegit a les declaracions en contra de la independència de Catalunya. Tanmateix aquests ho han fet amb força més ètica que els empresaris, atès que el seu posicionament s’ha centrat exclusivament a rebutjar una possible independència de Catalunya, però sense amenaces, i sense discurs de la por. És un fet a valorar.


Queden 4 dies de campanya, i encara en sentirem de molt grosses. Preparem-nos per continuar sent víctimes del joc brut, però prenguem mesures per que tant atac no es faci mal.               

divendres, 18 de setembre del 2015

El poder judicial espanyol es doblega davant les exigències del PP


El Tribunal Constitucional (TC) deixa de nou al congelador dues normes de la Generalitat recorregudes pel govern espanyol


La Fiscalia també actua en la querella contra el president Mas



Sembla que la vicepresidenta del Govern de la Generalitat
té decidit continuar construint estructures d'estat tot i
les prohibicions de Madrid 
Ni separació de poders ni res que se li assembli. En la democràcia espanyola, el poder Judicial està del tot sotmès als designis del govern espanyol, de tal manera que un dels valors en que es sustenta la democràcia com és la separació de de poders de l’Estat es difumina fins a límits intolerables en els que la Justícia es mou segons els interessos polítics  de l’executiu de Mariano Rajoy.


En un període de no més de 3 dies hem sabut que el TC havia admès a tràmit sengles recursos d’inconstitucionalitat interposat pel govern espanyol relatius a la Llei catalana que regulava la creació de l’Agència Tributària catalana, estructura  d’estat essencial per assegurar la sostenibilitat econòmica d’un país lliure. El gran motiu adduït per admetre a tràmit el recurs contra aquesta llei fa referència a la igualtat de tots els espanyols a l’hora d’accedir a la funció pública.

Un altre recurs del govern del PP admès a tràmit fa referència al conegut “impost de l’ADSL” creat per la Generalitat i que pagaven les companyies prestadores d’aquests serveis. Aquest impost estava destinat a finançar la producció audiovisual a Catalunya, i sembla que ha estat recorregut pel govern espanyol per que Catalunya, segons el PP, no tindria competències per posar aquesta mena d’impost. De fet aquesta actitud és la que ja va adoptar el govern Rajoy, amb l’anomenat “Euro per recepta” que també va ser recorregut al TC.

Tal com va manifestar la vicepresidenta del govern català Neus Munté, tot això està fet amb una clara voluntat del govern central de recuperar competències de les comunitats autònomes erosionant així la seva capacitat política i, a l’hora, ofegar tant com sigui possible les finances de la Generalitat.

Un altre òrgan judicial ha volgut també ensenyar les urpes al bell mig de la campanya electoral. Em refereixo a la Fiscalia Superior de Catalunya, que ha demanat al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya que citi a declarar a quatre testimonis nous arran de la causa penal que es segueix contra el president Mas, Joana Ortega i Irene Rigau, per la votació del 9N de l’any passat.

El TC s'ha convertit en el "braç armat" del govern del PP
Seguint amb decisions relacionades amb al Justícia, cal esmentar a la Junta Electoral Central (JEC), composada per magistrats del Tribunal Suprem i catedràtics de Dret o de Ciències Polítiques o Sociologia, nomenats pel PP i pel PSOE, i un vocal a proposta d’altres grups minoritaris del Congrés dels Diputats. Nomes veient la composició ja es pot deduir el tarannà d’aquesta Junta davant de qualsevol circumstància que afecti a Catalunya.

En aquest sentit cal ressaltar la decisió que han pres d’obligar a TV3 i Catalunya Ràdio a retransmetre els actes que PSC, PP, Ciutadans, Catalunya Si Que Es Pot i Unió Democràtica decideixin per compensar-los de la retransmissió divendres passat dels actes de la Via Lliure a la Meridiana de Barcelona. Segur que molts catalans optarem diumenge vinent de 4 a 7 de la tarda, (que és quan s’ha de dur a terme aquesta decisió de la Junta Electoral) per tenir ràdios i televisions tancades mentre retransmetin aquests espais.


Però la JEC ha decidit continuar en campanya i a banda de la decisió ja esmentada, avui s’ha sabut que han enviat un requeriment al president Mas per tal que durant el que resta de campanya s’abstingui de fer declaracions institucionals. Això és com a conseqüència del discurs que el president de la Generalitat adreça cada any als ciutadans de Catalunya per la Diada de l’11 de setembre.  A això en castellà n’hi diuen “confundir el culo con las témporas…"             

dissabte, 12 de setembre del 2015

11 de setembre de 2015: una Diada excepcional


Centenars de milers de catalans, es concentren a la Meridiana per reclamar la independència de Catalunya


A Madrid, el govern espanyol respon amb el menyspreu habitual: continuen sense entendre el que passa a Catalunya


Avui 2 milions de catalans segons algunes fons, s’han citat a la Meridiana de Barcelona per explicar-li al món que volen que Catalunya esdevingui un Estat independent en el marc de la Unió Europea. La celebració d’avui, festiva i il·lusionant com les quatre anteriors que hi ha hagut des de l’any 2012, demostra que l’anhel independentista d’una clara majoria de catalans, no és flor d’un dia. A l’any 2012 varen ser més d’1 milió de persones les que varen concentrar-se al Passeig de Gràcia per reclamar la independència; a l’any 2013 1,6 milions de catalans es van donar les mans formant una cadena humana des de la Catalunya Nord fins al límit del País Valencià (el riu Sènia) amb el mateix objectiu, i l’any passat 1,8 milions de catalans van formar la V baixa a Diagonal/Gran Via per insistir en la demanda d’un Estat independent. Aquest 11 de setembre, tant de bo sigui l’últim en el que els catalans haguem de fer aquesta reivindicació per què això voldria dir que finalment l’objectiu ha estat assolit.

Era emocionant veure-hi tanta gent jove, i tanta alegria a les cares de la gent. No hi ha cap altre poble al món que estigui donant una lliçó de democràcia com la que estem donant els catalans; no hi ha cap altre país al món que faci una reivindicació com la nostra d’una manera tan distesa i sense crispacions. Volem la independència i ara és el món que ens ha d’escoltar.

La resposta de Madrid ha estat l’habitual en aquests cassos: rebaixar la xifra d’assistents a una xifra ridícula, que deu ser la riota de mig món que ha pogut veure imatges de la Via Catalana; menyspreu absolut vers els assistents a la manifestació als que ens han considerat poc menys que borregos alliçonats pel president Mas; amenaces amb el compliment de la Llei, i fer veure que aquí no passa res, i apel·lant, això sí, a la “majoria silenciosa”; molt vergonyós tot plegat.  

Com en altre anys, prefereixo deixar pas a les imatges que són molt més aclaridores que les meves paraules. Són aquestes:


































Nosaltres també hi erem: