Les eleccions del 27S

Mentre la victòria de “Junts pel Sí” és inqüestionable, a Madrid consideren que l’independentisme ha quedat derrotat

Els vots de “Junts pel Sí” més la CUP, atorguen majoria absoluta de diputats i majoria simple de vots     

 

Calia deixar passar un parell de dies abans d’emetre un judici al voltant de les eleccions plebiscitàries de diumenge passat. Val a dir que personalment jo hauria preferit una majoria absoluta de "Junts pel Sí" i un bon resultat per la CUP de manera que entre tots dos grups s'hagués arribat als 80 diputats. El cert es però, que els resultats de les eleccions han comportat que la majoria absoluta s'assoleixi comptant els escons de "Junts pel Sí (62) mes els de la CUP (10). Majora absoluta doncs de les forces sobiranistes al Parlament de Catalunya.

Pel que fa als vots, els grups que defensen la independència s'han quedat amb la majoria simple del vots (un 48%). Cal destacar que un partit històric en l'esdevenir polític de Catalunya s'ha quedat sense representació parlamentaria. Em refereixo a Unió Democràtica, que ha pagat car el menyspreu que Duran Lleida havia fet des de ja fa molt temps fet als catalans sobiranistes. Sap greu que un partit com UDC amb la seva trajectòria nacionalista catalana hagi quedat fora per l'egoisme d'una persona que ha fet que el seu partit adoptés les posicions que li convenien a ell, per poder mantenir així, els seus negocis a Madrid.

Els resultats demostren doncs una victòria clara dels que defensen la independència, i això malgrat que la participació ha estat de les mes altes a Catalunya i ha superat el 76%. Aquesta elevada participació ha estat tan elevada gràcies a que els partits unionistes han aconseguit mobilitzar als seus votants sobretot en l'àrea metropolitana de Barcelona. Gent que mai solia votar en unes eleccions autonòmiques han acudit a les urnes, fet que encara dona mes significació a la victòria clara de les forces independentistes que han aguantat amb èxit l’embat dels unionistes.

També cal deixar constància del boicot que els funcionaris d'ambaixades i consolats espanyols han fet als catalans residents a l'estranger a qui s'ha dificultat quan no impedit el dret al vot, així com l'actitud poc democràtica de la Junta Electoral Central, que coneixent les dificultats que patien aquest ciutadans catalans per poder votar, es va negar a ampliar el termini per tal que ho poguessin fer. Per entendre millor la perversitat de la JEC, cal recordar que aquesta si que va acceptar ampliar aquest termini als militars que estaven a l'estranger. També ha estat inadmissible que la JEC  obligués a TV3 a fer propaganda dels partits unionistes per compensar la retransmissió de la Diada, entre altres actuacions que han posat de manifest la seva parcialitat i la pràctica del joc brut.

Fins aquí, la lògica que es deriva de l'anàlisi dels resultats. El que ja no es tan lògic es la lectura que se n'ha fet per part dels partits unionistes i sobretot per part del govern espanyol. El candidat del PP i la candidata de Ciutadans  demanant la dimissió de Mas; el líder del PSOE proposant a Iceta com a president de la Generalitat; el president el govern espanyol dient que els ciutadans de Catalunya havien triat la unitat de tots els espanyols; etc., etc. Sembla com si s'haguessin tornat bojos. L’unionisme ha quedat clarament derrotat com ho reflecteixen els mitjans internacionals que massivament van seguir les eleccions catalanes.

Tanmateix, la preocupació principal la tenim ara a Catalunya, on "Junts pel Si" té 62 diputats, mentre que l'oposició en suma 63. Si els 10 diputats de la CUP s' avinguessin a votar la investidura del president Mas, no hi hauria cap problema, però sembla que la CUP esta disposada a fer el joc a Madrid abans de fer a Mas president de la Generalitat. Si la CUP no canvia de parer no veig que la situació es pugui desencallar de cap manera, per que entenc que els de la CUP en cap cas voldran donar el seu braç a tòrcer. Consideren que Mas encarna la corrupció i les retallades i no hi ha qui els faci baixar del burro. Sembla mentida que a dia d’avui no es pugui entendre que Catalunya està en uns  moments crucials de la seva història, en els que cal una actitud patriota i no partidista i encara menys ideològica. Parlem de Catalunya, no de tal o qual llei en la que ideològicament es pugui influir. És Catalunya el que està en joc!  Ho entendran a temps?  

Per altre banda ahir es va conèixer que el dia 15 d'octubre el president Mas haurà de comparèixer davant del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya com a imputat per diferents delictes com a conseqüència d'haver posat les urnes el passat 9N. Es vergonyosa la utilització política que el govern espanyol fa de la Justícia, fet que a nivell internacional duu a la marca Espanya a l'alçada del betum. Ara caldrà veure quina es la resposta que el poble de Catalunya dona a aquest fets, i quines repercussions acaba tenint tot plegat. De moment ahir a la nit hi va haver una gran cassolada a Barcelona amb solidaritat amb el president Mas, i es preveuen noves accions de recolzament al president.

En qualsevol cas hi ha un mostra evident de qui ha guanyat les eleccions: les xarxes socials van plenes d’insults a Catalunya i las catalans. La gran incògnita és saber com reaccionarà el govern espanyol. S’avindrà a negociar? No ho crec pas. De moment la becària del president Rajoy, Soraya Sáenz de Santamaria,  ja ha anunciat que tot continuarà igual. Veurem...