Els poders fàctics espanyols i la caverna polític-mediàtica atiats pel govern del PP, practiquen sense cap mirament el joc brut, impropi d’una democràcia civilitzada.
Volen incidir en la vulnerabilitat de la gent gran, amenaçant amb pensions, “corralitos” i altres calamitats econòmiques i de tot tipus.
Lluís Maria Linde, governador del Banc d'Espanya amenaçant als catalans amb un "corralito" si ens independitzem |
Aquests últims dies de
la campanya electoral està mostrant els enormes dèficits democràtics del govern
espanyol i els seus incondicionals anticatalanistes. Dia sí, dia també els
atacs a Catalunya i a la possibilitat que els catalans assolim la plena
sobirania sovintegen a diaris, ràdios i televisions espanyolistes fins a límits
que avergonyeixen a aquells que tenen un mínim de sentit comú.
En la última entrada
explicava que la Junta Electoral Central obligava a TV3 i Catalunya Ràdio a
difondre diumenge dia 20 de 4 a 7 de la tarda un espai informatiu compensatori als
partits que no varen participar en la Diada de l’11 de setembre i d’acord al contingut
que aquests partits decidissin. Avui s’ha conegut que la quota de pantalla assolida per TV3 en aquesta franja horària no va superar el 2%.
Aquest fet va ser el
tret de sortida a un atac furibund basat en el joc brut. Fins i tot propi de
persones sense escrúpols. En primer lloc les dues patronals bancaries, la de la
banca espanyola (AEB) i la de les caixes (CECA), presidida aquesta última per
un català botifler com Isidre Fainé també president de La Caixa, es varen veure
obligades per les pressions del Banc d’Espanya i del govern del PP a fer un comunicat en el que tenien la barra de dir que es plantejarien deixar Catalunya
si aquesta s’independitzava entre altres barbaritats, a banda d’amenaçar de
deixar a la petita i mitjana empresa sense finançament.
Sobre aquesta amenaça
ridícula, que insulta al sentit comú de la gent, però que va dirigida contra la
gent gran, més vulnerable a segons quines amenaces, només cal dir que aquests
bancs i caixes signants d’aquest manifest menteixen. I menteixen perquè Catalunya
representa el 20% del PIB espanyol, i cap de les entitats signants pot
renunciar al mercat català sinó vol patir greus problemes d’estabilitat que
posin en risc fins i tot la seva pròpia viabilitat. Sobta però, que Isidre
Fainé president de La Caixa, s’hagi oblidat tan aviat que La Caixa és el que
és, gràcies a la confiança que els catalans hem depositat en aquesta
institució, i que ara ens torni aquesta confiança amb una amenaça tant greu.
Però qui s’ha cregut que és aquest botifler? De què va?
Greu error estratègic del president de La Caixa. |
Les amenaces han
continuat durant tot el cap de setmana, centrades en al gent gran. La campanya
electoral del PP s’ha centrat en el discurs de la por, dient que les empreses
catalanes no tindrien diners per finançar-se, que Catalunya sortiria de l’Euro,
i que els avis deixarien de cobrar les seves pensions. Més miserable no es pot
ser. D’una vegada per totes s’ha de dir que Espanya té l’obligació de pagar la
pensió a tots aquells que han cotitzat
al sistema de protecció social espanyol. Si Espanya deixés de complir aquesta
obligació, començant per la UE i seguint per tots els organismes internacionals,
l’obligarien a fer front als seus compromisos. No fer-ho seria un greu delicte
internacional amb conseqüències catastròfiques per Espanya.
Però el joc brut continua,
i aquest matí ha estat el torn de Lluís Maria Linde, governador del Banc
d’Espanya qui ha posat el seu gra de sorra aprofundint en el discurs de la por,
i practicant un joc brut propi de males persones sense escrúpols. A banda de
les amenaces conegudes sobre la sortida de la UE i de l’Euro, i de no poder
accedir al crèdit internacional, aquest pobre home, ha dit que si Catalunya
s’independitzava existia, en una Catalunya independent, un alt ris de
“corralito” a l’estil argentí o grec.
Josep Oliu, president del Banc de Sabadell, també ha signat el manifest contra la independència de Catalunya |
També ha respost al Sr
Linde, el catedràtic Guillem López Casasnovas, i conseller del propi Banc
d’Espanya, que ha dit que el supervisor bancari espanyol no hauria d’entrar en
el debat polític, i si ho fa hauria d’explicar també quins són els riscos que
assumiria Espanya amb una Catalunya independent a l’hora de pagar el deute
públic de l’Estat espanyol.
Com no podia ser d’altre
manera, també els sindicats espanyols s’han afegit a les declaracions en contra
de la independència de Catalunya. Tanmateix aquests ho han fet amb força més
ètica que els empresaris, atès que el seu posicionament s’ha centrat
exclusivament a rebutjar una possible independència de Catalunya, però sense
amenaces, i sense discurs de la por. És un fet a valorar.
Queden 4 dies de
campanya, i encara en sentirem de molt grosses. Preparem-nos per continuar sent
víctimes del joc brut, però prenguem mesures per que tant atac no es faci
mal.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada