dilluns, 26 d’octubre del 2020

El Major dels Mossos d’Esquadra, Josep Lluís Trapero, absolt!

L’Audiència Nacional ha dictaminat l’absolució del Major Trapero i de tota la cúpula directiva dels Mossos d’Esquadra, que havien estat acusats d’haver comès el delicte de rebel·lió primer, després de sedició i desobediència.  

Junt amb el Major Trapero, també han estat absolts la intendent dels Mossos Teresa Laplana,  l’exdirector general de la policia Pere Soler, i l’exsecretari general d’interior César Puig. Aquesta sentència qüestiona els motius pels quals l’exconseller d’Interior Joaquim Forn resta a la presó. 

 

 

Encara que sembli impossible, l’Audiència Nacional ha absolt a la cúpula directiva de la Mossos d’Esquadra. La causa general contra l’independentisme aquesta vegada ha quedat supeditada als principis de la Justícia a l’hora de jutjar als processats i ha deixat de banda el concepte de “justícia patriòtica” aplicat en altres judicis contra l’independentisme. Quins són els motius que expliquen aquesta sorprenent decisió de l’Audiència Nacional? 


En primer lloc i destacat, la defensa que va exercir l’advocada Olga Tubau, des del moment zero del judici. Les proves presentades, l’elegància i contundència amb que va desmuntar els arguments de la fiscalia, i l’estratègia que va seguir al llarg de tot el judici, segur que han estat claus a l’hora de determinar quina havia de ser la sentència. També ha estat important el fer evident que la policia autonòmica i el govern català en cap cas han mantingut una postura comuna i consensuada que possibilités la secessió de Catalunya. El tercer motiu és més rebuscat però possible: la justícia espanyola ho té molt cru a Europa per justificar moltes de les seves decisions quan aquestes causes contra l’independentisme arribin als tribunals europeus, i entre elles el desballestar governs de Catalunya escollits a les urnes, o denegar la immunitat als eurodiputats escollits legítimament, o tantes i tantes decisions que de ben segur seran revocades quan finalment puguin ser abordades pels tribunals europeus. Per tant, la justícia espanyola necessitava algun fet que mostrés que malgrat tot és pot anomenar “justícia”. I res millor que determinar l’absolució dels protagonistes d’aquest cas per rentar-se una mica la cara davant d’Europa; això podria ser també una de les causes que ha possibilitat aquesta sentència.

 

Tanmateix la sentència obre ara una nova perspectiva a un dels empresonats pel Tribunal Suprem. A l’Audiència Nacional ha quedat provat que els informes del Tinent Coronel Baena (Tácito pels amics) no eren fiables i que les declaracions del Coronel Pérez de los Cobos no responien a la realitat i per tant l’exconseller d’Interior Joaquim Forn, està del tot legitimat per denunciar a aquests dos personatges per fals testimoni. Caldrà veure si finalment ho fa. 

 

Sigui com sigui, aquesta sentència és tot un revés per les tesis de la fiscalia, basades en els dubtosos atestats de la Guàrdia Civil i del Cos nacional de Policia, i aquest és un fet gravíssim que afecta a la credibilitat d’aquestes institucions. Això deixa molt clar que el Judici als líders de l’independentisme que es va dur a terme al Tribunal Suprem, era un judici polític, per si algú en tenia algun dubte. 


Ara, la fiscalia pot interposar recurs davant d’aquesta sentència però val a dir que segons opinions ben fonamentades en dret, es tracta d’una sentència molt ben elaborada, perfectament raonada, minuciosa i detallista, contundent i sòlida tècnicament. Per això la fiscalia està estudiant-la minuciosament per si troben alguna escletxa que els permeti presentar recurs. No s’ha d’oblidar que la presidenta de l’Audiència Nacional va presentar un vot particular a la sentència, d’una extensió molt més llarga que la pròpia sentència, en el que s’oposava fermament a l’absolució dels acusats en entendre que eren culpables. Tanmateix, en opinió de l’advocada del Major Trapero, Olga Tubau, la sentència és fruit d’un procés intel·lectual irrebatible. 

 

Veurem com acaba tot plegat...              

dissabte, 10 d’octubre del 2020

Tres presidents de Catalunya fulminats dels seus càrrecs

 

És conseqüència del tarannà especialment catalanòfob d’un monarca (Felip VI) en col·laboració amb les altes instàncies togades dels país, que ha comptat amb la participació d’altres actors secundaris com tota la caterva de polítics sorgits del règim del 78, 


 
Mentre el Rei Felip VI acompanyat del president espanyol Pedro Sánchez, visitava Barcelona en el marc de la “Bcn New Economic Week”, els expresidents de la Generalitat Artur Mas, Carles Puigdemont i Quim Torra compareixien a la delegació de la Generalitat a Perpinyà per explicar al món que l’independentisme no pot trobar justícia a l’Estat espanyol. Tots tres van signa la “Declaració de Perpinyà”

 

 

L’independentisme català només pot aspirar a una Justícia amb majúscules als tribunals europeus. Els tres expresidents de la Generalitat que han estat objecte de represàlies per part dels poders de l’Estat espanyol, són l’exemple clar, per si algú en tenia dubtes, que la justícia espanyola no actua conforme a Dret, sinó conforme a un ideal que sobrepassa la justícia i la democràcia: la unitat de la pàtria està per sobre de tot. Tots tre van signar ahir la Declaració de Perpinyà.


Tres presidents que han sofert represàlies. Tres presidents escollits democràticament, que han estat inhabilitats per l’Estat espanyol. Dos d’ells apartats dels seus càrrecs per defensar les seves idees, i el tercer inhabilitat per haver convocat una consulta popular. Tots tres sota el mandat del Rei Felip VI que no només va liderar el “a por ellos” sinó que a més està omplint el seu regnat d’episodis que perjudiquen clarament Catalunya. Curiosament ahir era a Barcelona per entregar una guardons a empresaris catalans a qui va transmetre els seus suport quan ell mateix els havia demanat, mesos enrere, que traguessin les seves empreses de Catalunya. Fins aquí arriba l’actuació d’un Rei que va se rebut amb manifestacions de protesta, només reprimides per un cordó policial immens. Felip VI no és benvingut a Catalunya. 

 

Mentre el Rei d’Espanya protegit pels Mossos era fortament escridassat als carrers de Barcelona, els tres expresidents de la Generalitat eren aclamats pels catalans desplaçats a Catalunya Nord però també per catalans de Perpinyà. És la diferència entre servir-se del poble o servir al poble. Un es serveix del ciutadans per mantenir els seus privilegis, reforçant el “a por ellos” i els altres serveixen als ciutadans per aconseguir el seu alliberament com a poble. 

 

Cal destacar que només la Sra. Teresa Cunillera, delegada del govern espanyol a Catalunya, va rebre al Rei a Barcelona. Tal com ja va succeir en la última visita del monarca a Poblet, no el va rebre cap representant del govern català, ni del Parlament de Catalunya. En aquesta ocasió tampoc hi va ser l’alcaldessa Colau però si el seu primer tinent d’alcalde, el socialista i a la vegada persona de baixa condició política Jaume Collboni.       

 

A la mateixa hora, els tres expresidents de la Generalitat reunits a Perpinyà, varen signar l’anomenada “Declaració de Perpinyà”. En ella denuncien la repressió de l’Estat espanyol contra l’independentisme, i posen negre sobre blanc que se’ls ha aplicat “una justícia de part, plena d’irregularitats i malintencionada”. També denuncien que la manera d’actuar de l’Estat espanyol “està fora de lloc en qualsevol democràcia i s’oposa als principis i valors fundacionals de la Unió Europea. Que els tres últims presidents elegits democràticament a Catalunya hàgim estat colpejats per la repressió de l’Estat espanyol, és un clar senyal de la gravetat del conflicte que vivim al nostre país”

 

La Declaració acaba demanant la mediació internacional per resoldre el conflicte Catalunya-Espanya: “Aquest conflicte exigeix diàleg, negociació i mediació internacional per trobar una solució justa i democràtica a la voluntat lliure dels catalans”. Una vegada més es recorre a demanar ajut a la UE quan aquesta, fins ara, s’ha mostrat ben contrària a intervenir. Tanmateix són tan evidents les manques de qualitat democràtica del sistema polític espanyol i del règim del 78, que algun dia no tindran més remei que intervenir-hi.   

 

Independentment del ressò internacional del boicot dels catalans a la visita de Felip VI a Barcelona i del que ha tingut la Declaració de Perpinyà, tot plegat corrobora una vegada més la repressió espanyola contra l’independentisme. És una venjança en tota regla, perpetrada per els alts representants dels togats, que han substituït a l’exèrcit en el seu paper de salvador de la pàtria, i això fet per vies legals, il·legals, i de tota mena; recorrent a les clavegueres de l’Estat o al que faci falta. Tot s’hi val per salvaguardar la “sagrada unitat de la pàtria” que com tothom sap és “portadora de valors eterns” 


Què tres expresidents consecutius de la Generalitat (el 129é, el 130é, i el 131é), sota el regnat de Felip VI hagin estat o bé inhabilitats o bé destituïts, és una vergonya de grans proporcions per aquells càrrecs polítics que o ho han estimulat o ho han dirigit. Tot un exemple de pràctiques antidemocràtiques, passant-se per l’arc del triomf la voluntat dels catalans que els havien votat.

 

És clar que a tot aquests tracte vexatori i humiliant, malauradament ja hi estem acostumats des que al 2010, el Tribunal Constitucional es va carregar l’Estatut d’Autonomia de Catalunya, aprovat en referèndum pels catalans...