Tres presidents de Catalunya fulminats dels seus càrrecs

 

És conseqüència del tarannà especialment catalanòfob d’un monarca (Felip VI) en col·laboració amb les altes instàncies togades dels país, que ha comptat amb la participació d’altres actors secundaris com tota la caterva de polítics sorgits del règim del 78, 

 

Mentre el Rei Felip VI acompanyat del president espanyol Pedro Sánchez, visitava Barcelona en el marc de la “Bcn New Economic Week”, els expresidents de la Generalitat Artur Mas, Carles Puigdemont i Quim Torra compareixien a la delegació de la Generalitat a Perpinyà per explicar al món que l’independentisme no pot trobar justícia a l’Estat espanyol. Tots tres van signa la “Declaració de Perpinyà”

 

 

L’independentisme català només pot aspirar a una Justícia amb majúscules als tribunals europeus. Els tres expresidents de la Generalitat que han estat objecte de represàlies per part dels poders de l’Estat espanyol, són l’exemple clar, per si algú en tenia dubtes, que la justícia espanyola no actua conforme a Dret, sinó conforme a un ideal que sobrepassa la justícia i la democràcia: la unitat de la pàtria està per sobre de tot. Tots tre van signar ahir la Declaració de Perpinyà.

Tres presidents que han sofert represàlies. Tres presidents escollits democràticament, que han estat inhabilitats per l’Estat espanyol. Dos d’ells apartats dels seus càrrecs per defensar les seves idees, i el tercer inhabilitat per haver convocat una consulta popular. Tots tres sota el mandat del Rei Felip VI que no només va liderar el “a por ellos” sinó que a més està omplint el seu regnat d’episodis que perjudiquen clarament Catalunya. Curiosament ahir era a Barcelona per entregar una guardons a empresaris catalans a qui va transmetre els seus suport quan ell mateix els havia demanat, mesos enrere, que traguessin les seves empreses de Catalunya. Fins aquí arriba l’actuació d’un Rei que va se rebut amb manifestacions de protesta, només reprimides per un cordó policial immens. Felip VI no és benvingut a Catalunya. 

 

Mentre el Rei d’Espanya protegit pels Mossos era fortament escridassat als carrers de Barcelona, els tres expresidents de la Generalitat eren aclamats pels catalans desplaçats a Catalunya Nord però també per catalans de Perpinyà. És la diferència entre servir-se del poble o servir al poble. Un es serveix del ciutadans per mantenir els seus privilegis, reforçant el “a por ellos” i els altres serveixen als ciutadans per aconseguir el seu alliberament com a poble. 

 

Cal destacar que només la Sra. Teresa Cunillera, delegada del govern espanyol a Catalunya, va rebre al Rei a Barcelona. Tal com ja va succeir en la última visita del monarca a Poblet, no el va rebre cap representant del govern català, ni del Parlament de Catalunya. En aquesta ocasió tampoc hi va ser l’alcaldessa Colau però si el seu primer tinent d’alcalde, el socialista i a la vegada persona de baixa condició política Jaume Collboni.       

 

A la mateixa hora, els tres expresidents de la Generalitat reunits a Perpinyà, varen signar l’anomenada “Declaració de Perpinyà”. En ella denuncien la repressió de l’Estat espanyol contra l’independentisme, i posen negre sobre blanc que se’ls ha aplicat “una justícia de part, plena d’irregularitats i malintencionada”. També denuncien que la manera d’actuar de l’Estat espanyol “està fora de lloc en qualsevol democràcia i s’oposa als principis i valors fundacionals de la Unió Europea. Que els tres últims presidents elegits democràticament a Catalunya hàgim estat colpejats per la repressió de l’Estat espanyol, és un clar senyal de la gravetat del conflicte que vivim al nostre país”. 

 

La Declaració acaba demanant la mediació internacional per resoldre el conflicte Catalunya-Espanya: “Aquest conflicte exigeix diàleg, negociació i mediació internacional per trobar una solució justa i democràtica a la voluntat lliure dels catalans”. Una vegada més es recorre a demanar ajut a la UE quan aquesta, fins ara, s’ha mostrat ben contrària a intervenir. Tanmateix són tan evidents les manques de qualitat democràtica del sistema polític espanyol i del règim del 78, que algun dia no tindran més remei que intervenir-hi.   

 

Independentment del ressò internacional del boicot dels catalans a la visita de Felip VI a Barcelona i del que ha tingut la Declaració de Perpinyà, tot plegat corrobora una vegada més la repressió espanyola contra l’independentisme. És una venjança en tota regla, perpetrada per els alts representants dels togats, que han substituït a l’exèrcit en el seu paper de salvador de la pàtria, i això fet per vies legals, il·legals, i de tota mena; recorrent a les clavegueres de l’Estat o al que faci falta. Tot s’hi val per salvaguardar la “sagrada unitat de la pàtria” que com tothom sap és “portadora de valors eterns” 

Què tres expresidents consecutius de la Generalitat (el 129é, el 130é, i el 131é), sota el regnat de Felip VI hagin estat o bé inhabilitats o bé destituïts, és una vergonya de grans proporcions per aquells càrrecs polítics que o ho han estimulat o ho han dirigit. Tot un exemple de pràctiques antidemocràtiques, passant-se per l’arc del triomf la voluntat dels catalans que els havien votat.

 

És clar que a tot aquests tracte vexatori i humiliant, malauradament ja hi estem acostumats des que al 2010, el Tribunal Constitucional es va carregar l’Estatut d’Autonomia de Catalunya, aprovat en referèndum pels catalans...