diumenge, 25 de gener del 2015

Convenció del PP a Madrid: Societat Civil Catalana és la marca blanca del PP


L’alcalde d’Almatret fa el ridícul


Aznar vol organitzar una gran mobilització espanyola, en contra del secessionisme català



Societat Civil Catalana, la marca blanca del PP
Aquest cap de setmana està tenint lloc a Madrid una “convenció” del PP, que com les anteriors, en lloc de servir per consolidar el nucli doctrinal del partit i explicar-lo als ciutadans, serveix exclusivament per defensar-se de les acusacions de corrupció,  atacar al separatisme català i fer-se auto propaganda de la seva acció de govern. 

Per defensar-se de les acusacions de corrupció utilitzen la tàctica ja experimentada en altres ocasions de negar la realitat. Fan veure que això de la corrupció no va amb ells. La secretaria general del partit, la impagable Maria Dolores de Cospedal ha arribat a dir que els corruptes no tenen cabuda en el PP, quan aquest partit és, de llarg, el partit que més imputats té per assumptes de corrupció  a tot Espanya.  Aquest engany permanent a la ciutadania consistent a negar sistemàticament tot el que no els convé acceptar, xoca per exemple amb les manifestacions de Bárcenas, quan explica com li enviaven a Rajoy, cada mes el seu “sobre” al ministeri, i quan no era ministre era el propi Bárcenas qui li entregava en ma  el “sobre” a la seu del partit al Carrer Génova de Madrid. Negar l’evidència equival al súmmum del cinisme prenent als ciutadans per rucs i creient que negant-ho tot faran que la realitat sigui diferent. En qualsevol cas, suposo que per molts simpatitzants del PP veure com els directius del partit es tapen les vergonyes d’aquesta manera tan barroera els deu fer sentir vergonya aliena. A mi, el que em desperten és un profund menyspreu.

El ridícul de l'alcalde d'Almatret
Pel que fa als atacs al procés sobiranista català, aquesta vegada els del PP han tret el Sant Crist gros a la convenció. En efecte l’ínclit José Maria Aznar ha reaparegut en públic  i ha demanat una gran mobilització espanyola en contra del separatisme català. Els seus corifeus dins del partit no han tardat gens a propagar els seus comentaris en aquest mateix sentit.  Les indirectes a l’actitud de feblesa segons ell, del propi Rajoy han estat constants al llarg de la seva intervenció.  Però “el plat fort del dia” estava per arribar. Faltava que l’alcalde d’Almatret JesúsQuiroga del PP fes un dels ridículs més importants de la seva vida: ha pujat a l’estrada per dir que “el procés català ha aconseguit dividir el municipi”.  Com era de suposar ningú li va recordar, és clar, que el 9N el 93% dels votants d’Almatret va votar Si-Si, i cap veí del municipi va votar No. On és la divisió, senyor alcalde d’Almatret?

La segona andanada contra el sobiranisme la va protagonitzar Societat Civil Catalana, que aquesta vegada s’ha tret definitivament la màscara i ha quedat ben clar que són la marca blanca del PP.  El seu màxim responsable Josep Ramon Bosch (quina manera tant indigna de dur el cognom de Bosch), va defensar el castellà a Catalunya, la més presència de l’Estat també a Catalunya i va parlar de manera que semblava que els independentistes som molts pocs i pretenem parlar en nom de la “gran majoria” que són ells. 
 
La intervenció estel·lar de Rajoy, ha tingut lloc avui diumenge.  Rajoy ha vingut a dir el de sempre; que ell no acceptarà que Espanya “es trenqui”. Per això Rajoy assegura que després del 27 S no passarà res. Que les eleccions autonòmiques catalanes seran exclusivament autonòmiques, negant cap lectura plebiscitària de les mateixes  i avisant que després d’aquestes eleccions tot continuarà sota la normalitat atès que “farà complir la Llei”. Rajoy ha acusat Mas d’enganyar als catalans.

Desfilada de fatxendes
Després d’això, elogis i més elogis a una acció de govern i a les mesures preses, quan la realitat indica que l’atur a Espanya continua pels núvols i a més sembla que hauran de passar anys abans no baixi del 20%.

És evident que el Partit Popular continua amb la seva ceguera permanent sobre Catalunya. Des de fa molts anys, els seus diagnòstics respecte del “problema català”  han estat del tot errats i això els ha portat a actuar de tal forma que ells són un dels principals motors de la independència de Catalunya. Si us plau, que no es quedin sense carburant...

       

dimecres, 21 de gener del 2015

Quan les eleccions municipals esdevenen un destorb


No serà possible consensuar un full de ruta entre les forces sobiranistes, mentre no es celebrin les eleccions municipals


Una vegada més, els independentistes veiem com tots els parits sobiranistes catalans posen pel davant els seus interessos de partit per sobre dels de Catalunya



Des que es va produir el pacte entre CiU i ERCel 14 de gener passat, hem vist com mica en mica les forces polítiques sobiranistes van marcant distàncies entre elles. El motiu no són discrepàncies importants al voltant de la independència de Catalunya, sinó que cada una d’elles vol assegurar el seu espai electoral davant de les eleccions municipals que s’han de celebrar al mes de maig.

Un del punts continguts en el pacte, era la elaboració d’un “full de ruta” per després del 27 S. Aquest full de ruta pretén establir les passes a seguir, si en el Parlament de Catalunya s’assoleix una majoria absoluta de diputats independentistes. En principi sembla que posar-se d’acord amb aquest plantejament no hauria de ser massa complicat, però la realitat demostra que no és així; jo crec que el que passa és que les forces polítiques sobiranistes no en volen ni tan sols parlar.

Qui més clarament ha evidenciat aquest distanciament del “full de ruta” ha estat ICV-EUiA, que des del Parlament de Catalunya han dit que “no se sumaran a cap full de ruta de dretes encapçalat per CiU". Com si els fulls de ruta fossin d'esquerres o de dretes!. Sens dubte és la penyora que paguen pel fet d’haver estat acceptats a l’últim moment a la candidatura conjunta “Guanyem” farcida de forces que s’han manifestat obertament contràries a l’independentisme com ara Guanyem Barcelona, Podemos, Procés Constituent, i Equo Catalunya. ICV-EUiA s’integra doncs a aquesta llista conjunta que es presentarà a les eleccions municipals a l’Ajuntament de Barcelona però per fer-ho es veu obligada a posicionar-se clarament en contra de la independència de Catalunya. En aquest sentit, en una propera assemblea del partit es donarà a conèixer un manifest pel qual ICV-EUiA, els ecosocialistes, aposten clarament per que Catalunya sigui un Estat dins d’Espanya (El Si-No del 9N). Val a dir, per veure fins on ha arribat a cedir ICV, que els seu candidat probablement ocuparà el número 3 en aquesta llista.

És evident que ICV-EUiA està en una situació crítica segons indiquen les enquestes, fruit d’una ambigüitat en la seva posició respecte a la independència de Catalunya. La manca de definicions, els moviments erràtics de la direcció, la manca d’un lideratge sòlid i que doni confiança, tot plegat fa que un partit que és l’hereu d’un PSUC històric, ara es vegi immers en una operació espanyolista que no té cap altre finalitat que assegurar que Catalunya serà sent la vaca de la que s’alimentarà mig Espanya amb el suport de les forces espanyolistes de Catalunya. Una pena.

Per la seva banda les CUP han estat menys contradictòries en les seves actituds que els ecosocialistes catalans. Les CUP de cap manera poden renunciar a l’únic element en comú que tenen amb CiU que no és altre que el voler una Catalunya independent. Més enllà d’això és obvi que ambdues formacions polítiques parlen llenguatges diferents. Per això sobta menys que la postura de les CUP sigui la de dir que no volen saber res del full de ruta, que abandonen les negociacions per pactar el seu contingut, i ho deixen per més endavant per tornar a reprendre les negociacions. Resulta evident que aquest “més endavant” fa referència a les municipals que apareixen ja en l’horitzó polític.

Cal notar que pel moment les CUP no han volgut integrar-se a aquesta plataforma d’esquerres que s’està muntant a Barcelona. I no ho fa, no per que no li sembli bé la idea, sinó pel tuf espanyolista que els integrants d’aquesta plataforma desprenen.

En qualsevol cas una cosa resulta evident: la incidència negativa que les eleccions municipals  del mes  de maig tenen pel procés secessionista. La seva presència en el calendari està obligant als partits a adoptar postures en clau electoral, i això comporta que una vegada més, els interessos de Catalunya quedin supeditats als interessos dels partits, fins i tot dels partidaris de la independència. I que consti que aquest supeditar Catalunya a les municipals també ho practiquen ERC i CiU. Ells, lamentablement, també ho estan fent 


I tinc la sensació, que una vegada superades les eleccions municipals veurem com ICV-EUiA abandona definitivament el vaixell de la independència. Finalment Joan Herrera s’haurà de treure la careta. Temps al temps.  

diumenge, 18 de gener del 2015

El dia després de l’acord

Sembla que una vegada més, CiU i ERC discrepen en el camí per arribar a la plena independència


Ens cal un "full de ruta" amb el consens més ampli possible, que eviti posteriors discussions i es torni a sembrar el desànim en la societat catalana que dona suport al procés d'independència 


  
L’endemà mateix d’haver-se fet públic l’acord entre Mas i Junqueras per fer eleccions els dia 27 de setembre i garantir l’estabilitat del govern fins aquell moment, han començat a aparèixer dubtes des de diferents àmbits de la societat. Uns dubten de la solidesa de l’acord, d’altres posen en qüestió l’amplitud d’aquest acord, i finalment hi  ha molta gent que està pendent de conèixer alguns aspectes fonamentals de l’acord que encara no han estat consensuats amb concreció; em refereixo al “full de ruta” que Catalunya haurà de seguir una vegada obtinguda una majoria absoluta sobiranista absoluta en Parlament català després de les eleccions del 27 de setembre. Però anem per parts:

Els primers que han posat en dubte la solidesa de l’acord han estat la gent del Grup Godó, especialistes en intentar desvirtuar tots els passos que els sobiranistes catalans estem donant per aconseguir la sobirania nacional. Val a dir tanmateix que algun líder polític està posant fàcil que sorgeixin aquests dubtes a l’adoptar un discurs que dona peu a interpretacions de tot tipus. M’estic referint al líder d’ERC, el Sr. Oriol Junqueras, que després de signar un acord amb CiU de les característiques apuntades més amunt, es dedica a sembrar dubtes sobre la honestedat dels seus socis. Les seves acusacions implícites sobre Oriol Pujol, que certament sembla implicat en presumptes trames de corrupció, segurament s’haurien d’haver fet en un altre moment. Em permetran un exemple molt evident: si avui et cases amb una persona, el que no pots fer és l’endemà del casament començar a criticar molt durament a la família de la teva parella. Salvant les distàncies és justament això el que Oriol Junqueras acaba de fer.

Un altre qüestió controvertida de l’acord és el grau d’extensió del mateix. En la seva compareixença per anunciar l’acord, el president Mas va explicar que l’endemà de les eleccions municipals de maig els acords assolits s’estendrien a totes aquelles corporacions locals en que fos possible. Després de fer aquesta afirmació pública, el president Mas s’ha vist desmentit per algunes veus procedents d’ERC dient que els ajuntaments són un món apart en els que aquests acords no són extrapolables, atès que la problemàtica dels ajuntaments és un altre. El mateix Alfred Bosch, candidat d’ERC a l’Ajuntament de Barcelona, no ha vacil·lat a afirmar que aquest pacte no es durà a terme a la ciutat de Barcelona. El més greu no és que algunes veus d’ERC desmenteixin al president de la Generalitat, sinó  que el seu president, el Sr. Junqueras, signant del pacte, no surti immediatament a desmentir als seus companys de partit,  aclarint públicament si ha acceptat o no, aquesta condició en el seu pacte amb el president Mas. El seu silenci posa en evidència que Oriol Junqueras no és de fiar, o no té paraula, o les seves intencions no són precisament les d’un cavaller. Jo tinc molt clar que si aquest acord no existís, el president Mas no hauria anunciat mai públicament que l’acord era extensible a les eleccions municipals.

Encara vull comentar un últim element de preocupació. Sembla que ERC i CiU junt amb altres forces que no s’han especificat obertament quines són, porten ja algun temps treballant per definir un full de ruta conjunt amb totes les forces sobiranistes per deixar clar quines seran les passes a seguir en el supòsit que el dia 27 de Setembre hi hagi una majoria absoluta independentista al Parlament de Catalunya.  Pel que sembla, el camí fins el 27 de setembre sembla clar: construir les estructures d’Estat que ens caldran pel dia següent al dia D, intensificar les relacions amb l’UE i altres països influents en el món econòmic, i elaborar  l’esborrany d’una futura Constitució catalana. El problema ve a partir del “Dia D”. Mentre CiU sembla orientada  a seguir les directrius insinuades per experts estrangers, voldria fer un referèndum posterior de ratificació de la DUI proclamada pel Parlament, mentre que ERC és partidària de tirar pel camí del mig  i estalvia-se aquest pas. Veurem que s’acaba acordant, però seria bo, que el que es decidís pugues comptar amb l’aval d’experts europeus que avalin que el que es faci sigui interpretat pels països europeus de la millor manera pels interessos de Catalunya.


No és moment d’imposicions; és moment de diàleg i sobretot sentit comú i sentit d’Estat.  

dijous, 15 de gener del 2015

Els polítics catalans recuperen el seny: el 27 de setembre tindrem eleccions


Acord polític entre Mas i Junqueras per fer possible, ara si, un “referèndum” definitiu


Catalunya si juga el ser o no ser com a poble, en aquests comicis plebiscitaris del 26S



Finalment, després de setmanes d’angoixa i desil·lusions, els sobiranistes catalans hem vist com tot d’una,  l’entesa entre Mas i Junqueras que semblava anar pel camí del pedregar, ha estat possible. Va ser ahir a la tarda, quan després de pràcticament 5 hores d’intenses negociacions, el president Mas va anunciar l’acord, que moments més tard ratificava el mateix Oriol Junqueras en una compareixença davant dels mitjans de comunicació.

En paraules del president Mas l’acord implica:
  • Recuperar el pacte  d’Unitat i la confiança perduda
  • Reestablir el pacte de legislatura subscrit a finals del 2012 entre CiU i ERC per donar estabilitat a l’acció de govern
  • Impulsar i culminar les estructures d’Estat que es requeriran l’endemà mateix que Catalunya assoleixi la independència, com són la Hisenda pròpia o una Seguretat Social catalana entre d’altres.
  • Impulsar lleis claus pel país, independentment del procés sobiranista
  • Impulsar l’agenda social
  • Iniciar el curs escolar 2015/2016  d’acord a l’actual llei d’educació catalana  aprovada en el Parlament de Catalunya a l’any 2010
  • Aprovació dels pressupostos de la Generalitat pel 2015
  • Convocar eleccions al Parlament de Catalunya, en les que els partits es presentaran amb llistes diferenciades  i amb un full de ruta compartit en els respectius programes electorals
  • Per decisió del president de la Generalitat les eleccions seran el dia 27 de setembre del 2015.

A destacar que aquesta unitat retrobada després del passat 9N, i els acords que se’n deriven, es traslladaran a totes les corporacions locals que sorgeixin després de les eleccions municipals d’aquest mes de maig.

Aquest pacte presenta, sobre les posicions inicials dels dos partits que el signen, dues renuncies importants. D’una banda CiU (el president Mas) renuncien a l’anomenada “llista única”, mentre que ERC renuncia a la immediatesa de les eleccions que havia reclamat insistentment. És evident que en un pacte sempre es produeixen renúncies, però aquestes renúncies queden compensades sobradament pel fet d’haver assolit la “unitat d’acció”

Que el pacte es bo per Catalunya ho demostra el fet que les forces polítiques unionistes s’han afanyat a desqualificar-lo, fet que en tot cas palesa que aquest és un pacte que els preocupa no només pel contingut del pacte, sinó per que s’ha refet la unió de les forces sobiranistes catalanes, o si més no, de les més representatives. Per altre banda, molts mitjans de comunicació arreu del món s'han fet ressó d'aquest pas endavant de Catalunya cap a la seva independència


Ara toca enfocar aquests 8 mesos que resten fins el dia més important en la història de Catalunya, intentant tant com sigui possible preservar aquesta unitat. A Catalunya hi ha molts partidaris de la independència (1,8 milions pel cap baix), però és evident que hi ha també molta gent indecisa que no té presa una decisió definitiva. És fonamental per captar a questes persones que la unitat no es malmeti més, i que ens presentem a les portes del 27S units, sense discrepàncies, amb una base molt sòlida i transversal, i amb un projecte de país que il·lusioni i pugui aglutinar a una majoria de la societat civil catalana. En aquest sentit, seria molt bo pel procés, que les CUP s’integrin també a aquest pacte, que els socialisme sobiranista català també ho faci, i que Iniciativa per Catalunya Verds, acabi de decidir que volen ser quan siguin grans.