El dia després de l’acord

Sembla que una vegada més, CiU i ERC discrepen en el camí per arribar a la plena independència

Ens cal un "full de ruta" amb el consens més ampli possible, que eviti posteriors discussions i es torni a sembrar el desànim en la societat catalana que dona suport al procés d'independència 

  

L’endemà mateix d’haver-se fet públic l’acord entre Mas i Junqueras per fer eleccions els dia 27 de setembre i garantir l’estabilitat del govern fins aquell moment, han començat a aparèixer dubtes des de diferents àmbits de la societat. Uns dubten de la solidesa de l’acord, d’altres posen en qüestió l’amplitud d’aquest acord, i finalment hi  ha molta gent que està pendent de conèixer alguns aspectes fonamentals de l’acord que encara no han estat consensuats amb concreció; em refereixo al “full de ruta” que Catalunya haurà de seguir una vegada obtinguda una majoria absoluta sobiranista absoluta en Parlament català després de les eleccions del 27 de setembre. Però anem per parts:

Els primers que han posat en dubte la solidesa de l’acord han estat la gent del Grup Godó, especialistes en intentar desvirtuar tots els passos que els sobiranistes catalans estem donant per aconseguir la sobirania nacional. Val a dir tanmateix que algun líder polític està posant fàcil que sorgeixin aquests dubtes a l’adoptar un discurs que dona peu a interpretacions de tot tipus. M’estic referint al líder d’ERC, el Sr. Oriol Junqueras, que després de signar un acord amb CiU de les característiques apuntades més amunt, es dedica a sembrar dubtes sobre la honestedat dels seus socis. Les seves acusacions implícites sobre Oriol Pujol, que certament sembla implicat en presumptes trames de corrupció, segurament s’haurien d’haver fet en un altre moment. Em permetran un exemple molt evident: si avui et cases amb una persona, el que no pots fer és l’endemà del casament començar a criticar molt durament a la família de la teva parella. Salvant les distàncies és justament això el que Oriol Junqueras acaba de fer.

Un altre qüestió controvertida de l’acord és el grau d’extensió del mateix. En la seva compareixença per anunciar l’acord, el president Mas va explicar que l’endemà de les eleccions municipals de maig els acords assolits s’estendrien a totes aquelles corporacions locals en que fos possible. Després de fer aquesta afirmació pública, el president Mas s’ha vist desmentit per algunes veus procedents d’ERC dient que els ajuntaments són un món apart en els que aquests acords no són extrapolables, atès que la problemàtica dels ajuntaments és un altre. El mateix Alfred Bosch, candidat d’ERC a l’Ajuntament de Barcelona, no ha vacil·lat a afirmar que aquest pacte no es durà a terme a la ciutat de Barcelona. El més greu no és que algunes veus d’ERC desmenteixin al president de la Generalitat, sinó  que el seu president, el Sr. Junqueras, signant del pacte, no surti immediatament a desmentir als seus companys de partit,  aclarint públicament si ha acceptat o no, aquesta condició en el seu pacte amb el president Mas. El seu silenci posa en evidència que Oriol Junqueras no és de fiar, o no té paraula, o les seves intencions no són precisament les d’un cavaller. Jo tinc molt clar que si aquest acord no existís, el president Mas no hauria anunciat mai públicament que l’acord era extensible a les eleccions municipals.

Encara vull comentar un últim element de preocupació. Sembla que ERC i CiU junt amb altres forces que no s’han especificat obertament quines són, porten ja algun temps treballant per definir un full de ruta conjunt amb totes les forces sobiranistes per deixar clar quines seran les passes a seguir en el supòsit que el dia 27 de Setembre hi hagi una majoria absoluta independentista al Parlament de Catalunya.  Pel que sembla, el camí fins el 27 de setembre sembla clar: construir les estructures d’Estat que ens caldran pel dia següent al dia D, intensificar les relacions amb l’UE i altres països influents en el món econòmic, i elaborar  l’esborrany d’una futura Constitució catalana. El problema ve a partir del “Dia D”. Mentre CiU sembla orientada  a seguir les directrius insinuades per experts estrangers, voldria fer un referèndum posterior de ratificació de la DUI proclamada pel Parlament, mentre que ERC és partidària de tirar pel camí del mig  i estalvia-se aquest pas. Veurem que s’acaba acordant, però seria bo, que el que es decidís pugues comptar amb l’aval d’experts europeus que avalin que el que es faci sigui interpretat pels països europeus de la millor manera pels interessos de Catalunya.

No és moment d’imposicions; és moment de diàleg i sobretot sentit comú i sentit d’Estat.