Quan les eleccions municipals esdevenen un destorb

No serà possible consensuar un full de ruta entre les forces sobiranistes, mentre no es celebrin les eleccions municipals

Una vegada més, els independentistes veiem com tots els parits sobiranistes catalans posen pel davant els seus interessos de partit per sobre dels de Catalunya

Des que es va produir el pacte entre CiU i ERCel 14 de gener passat, hem vist com mica en mica les forces polítiques sobiranistes van marcant distàncies entre elles. El motiu no són discrepàncies importants al voltant de la independència de Catalunya, sinó que cada una d’elles vol assegurar el seu espai electoral davant de les eleccions municipals que s’han de celebrar al mes de maig.

Un del punts continguts en el pacte, era la elaboració d’un “full de ruta” per després del 27 S. Aquest full de ruta pretén establir les passes a seguir, si en el Parlament de Catalunya s’assoleix una majoria absoluta de diputats independentistes. En principi sembla que posar-se d’acord amb aquest plantejament no hauria de ser massa complicat, però la realitat demostra que no és així; jo crec que el que passa és que les forces polítiques sobiranistes no en volen ni tan sols parlar.

Qui més clarament ha evidenciat aquest distanciament del “full de ruta” ha estat ICV-EUiA, que des del Parlament de Catalunya han dit que “no se sumaran a cap full de ruta de dretes encapçalat per CiU". Com si els fulls de ruta fossin d'esquerres o de dretes!. Sens dubte és la penyora que paguen pel fet d’haver estat acceptats a l’últim moment a la candidatura conjunta “Guanyem” farcida de forces que s’han manifestat obertament contràries a l’independentisme com ara Guanyem Barcelona, Podemos, Procés Constituent, i Equo Catalunya. ICV-EUiA s’integra doncs a aquesta llista conjunta que es presentarà a les eleccions municipals a l’Ajuntament de Barcelona però per fer-ho es veu obligada a posicionar-se clarament en contra de la independència de Catalunya. En aquest sentit, en una propera assemblea del partit es donarà a conèixer un manifest pel qual ICV-EUiA, els ecosocialistes, aposten clarament per que Catalunya sigui un Estat dins d’Espanya (El Si-No del 9N). Val a dir, per veure fins on ha arribat a cedir ICV, que els seu candidat probablement ocuparà el número 3 en aquesta llista.

És evident que ICV-EUiA està en una situació crítica segons indiquen les enquestes, fruit d’una ambigüitat en la seva posició respecte a la independència de Catalunya. La manca de definicions, els moviments erràtics de la direcció, la manca d’un lideratge sòlid i que doni confiança, tot plegat fa que un partit que és l’hereu d’un PSUC històric, ara es vegi immers en una operació espanyolista que no té cap altre finalitat que assegurar que Catalunya serà sent la vaca de la que s’alimentarà mig Espanya amb el suport de les forces espanyolistes de Catalunya. Una pena.

Per la seva banda les CUP han estat menys contradictòries en les seves actituds que els ecosocialistes catalans. Les CUP de cap manera poden renunciar a l’únic element en comú que tenen amb CiU que no és altre que el voler una Catalunya independent. Més enllà d’això és obvi que ambdues formacions polítiques parlen llenguatges diferents. Per això sobta menys que la postura de les CUP sigui la de dir que no volen saber res del full de ruta, que abandonen les negociacions per pactar el seu contingut, i ho deixen per més endavant per tornar a reprendre les negociacions. Resulta evident que aquest “més endavant” fa referència a les municipals que apareixen ja en l’horitzó polític.

Cal notar que pel moment les CUP no han volgut integrar-se a aquesta plataforma d’esquerres que s’està muntant a Barcelona. I no ho fa, no per que no li sembli bé la idea, sinó pel tuf espanyolista que els integrants d’aquesta plataforma desprenen.

En qualsevol cas una cosa resulta evident: la incidència negativa que les eleccions municipals  del mes  de maig tenen pel procés secessionista. La seva presència en el calendari està obligant als partits a adoptar postures en clau electoral, i això comporta que una vegada més, els interessos de Catalunya quedin supeditats als interessos dels partits, fins i tot dels partidaris de la independència. I que consti que aquest supeditar Catalunya a les municipals també ho practiquen ERC i CiU. Ells, lamentablement, també ho estan fent 

I tinc la sensació, que una vegada superades les eleccions municipals veurem com ICV-EUiA abandona definitivament el vaixell de la independència. Finalment Joan Herrera s’haurà de treure la careta. Temps al temps.