diumenge, 26 de juliol del 2015

Després que el sobiranisme català ha aconseguit un grau d’unitat rellevant de cara al 27S, el govern espanyol puja el to de les amenaces contra Catalunya


Branden l’article 155 de la Constitució com amenaça contra la Generalitat


També la nova Llei de Seguretat Nacional permet al president del govern espanyol prendre el comandament dels mossos d’esquadra i de la policia municipal per “defensar Espanya”. Les amenaces afecten també al decret de convocatòria del 27S





A Madrid en general, i al govern espanyol en particular, l’acord al que han arribat la majoria de forces sobiranistes catalanes i que ha culminat amb la presentació de la candidatura pel 27S “Junts pel SI” els ha posat del nervi. Per una banda cal destacar els improperis de la caverna mediàtica contra el president Mas, i per l’altre la desfilada de ministres del govern espanyol brandant la Constitució espanyola i l’aplicació de l’article 155 de la mateixa contra Catalunya.

Aquest article 155 estableix que:
1. Si una Comunidad Autónoma no cumpliere las obligaciones que la Constitución u otras leyes le impongan, o actuare de forma que atente gravemente al interés general de España, el Gobierno, previo requerimiento al Presidente de la Comunidad Autónoma y, en el caso de no ser atendido, con la aprobación por mayoría absoluta del Senado, podrá adoptar las medidas necesarias para obligar a aquélla al cumplimiento forzoso de dichas obligaciones o para la protección del mencionado interés general.
2. Para la ejecución de las medidas previstas en el apartado anterior, el Gobierno podrá dar instrucciones a todas las autoridades de las Comunidades Autónomas.

Primer va ser el ministre de Justícia, el Sr. Rafael Catalá qui va dir que l’article 155 estava plenament vigent i llest per aplicar-lo si convenia. Poques hores després es va afegir al discurs de la por l’inefable Garcia Margallo, que és probablement un dels ministres de Rajoy que més ha insistit en atemorir als catalans amb tot tipus d’amenaces, fins i tot aquella de “vagar per sempre en els espais siderals”. Però el Sr. Garcia Margallo no es va quedar sol atès que ràpidament va prendre el relleu la vicepresidenta del govern espanyol i becària de Rajoy, al·ludint també a l’aplicació de l’article en qüestió. Finalment el ministre de l’Exercit, el Sr Morenés també ha gosat amenaçar Catalunya amb l’aplicació d’aquesta article si a partir del 27S els catalans no fem bondat.

Però amb tot això el govern espanyol no en té prou per mantenir a ratlla als catalans, i per això s’ha afanyat a tirar endavant una llei, dita de “seguretat nacional” per la qual el president del govern espanyol, davant de determinades circumstàncies que amenacin la Constitució espanyola, pot prendre el comandament del cos de mossos d’esquadra i de les policies municipals. De manera que qualsevol iniciativa catalana que el govern de Madrid valori com perillosa per la seguretat nacional els pot servir d’excusa per “envair” Catalunya mitjançant el control de les policies catalanes.

Tanmateix amb tot això encara no en tenen prou, atès que segons publiquen alguns mitjans, el govern de Mariano Rajoy hauria demanat als membres del Tribunal Constitucional (TC) de retardar una mica les seves vacances, doncs volen estudiar escrupolosament el decret de convocatòria d’eleccions que farà el President Mas per tal de recórrer davant del TC aquest decret per poc que hi trobin alguna excusa per fer-ho, com podria ser qualsevol insinuació del caràcter plebiscitari de les eleccions.


Com es veu, ens han posat paranys per tot arreu amb l’objectiu clar d’impedir qualsevol moviment a Catalunya que ens obri les portes a la independència. Per això és tan important enfrontar-ho tot amb la màxima unitat possible, i amb la ferma voluntat de defensar fins a les últimes conseqüències (pacífiques) la llibertat dels catalans. Com deia Raül Romeva l’altre dia, anem a totes, però ho tindrem complicat. Tanmateix la victòria la tenim a tocar; ara no és el moment de defallir. Visca Catalunya    

dimarts, 21 de juliol del 2015

Anem a totes...!!!


"Si l’Estat bloca el govern o el Parlament proclamarem igualment la independència"


Les eleccions del 27S comencen a tenir un clar sentit plebiscitari.

   

Ahir a la tarda es va presentar al MACBA la candidatura unitària “Units pel Sí” amb l’objectiu d’aglutinar el vot independentista en una sola candidatura transversal i sense exclusions. Tal com s’ha donat a conèixer, la candidatura estarà encapçalada per Raül Romeva, ex eurodiputat del Parlament europeu per ICV. Romeva va deixar el partit ara fa uns mesos per discrepàncies amb la direcció dels ecosocialistes que finalment es van treure la careta i van aparcar l’opció independentista per abraçar l’espanyolisme de Podemos.

El segon lloc a la llista serà per Carme Forcadell, fins fa ben poc presidenta de l’ANC, que va deixar la presidència de l’entitat per raons estatutàries, i que ha estat capaç de liderar exitosament a Catalunya l’independentisme de la societat civil d’una manera exquisidament transversal a través de l’Assemblea Nacional Catalana. La seguirà en la llista Muriel Casals presidenta d’Òmnium, i que juntament amb Forcadell ha donat suport a totes les iniciatives de l’ANC, i ha contribuït per ella mateixa en accions concretes per defensar i eixamplar les bases del sentiment independentista.

Els llocs quart i cinquè seran per Mas i Junqueras respectivament. Poc cal afegir d’aquests dos valors de la política catalana, estendards de la independència que es complementen molt bé. Mas, molt conegut a Europa i al món per defensar els interessos de Catalunya davant dels ofecs a que ens han sotmès els governs espanyols i en particular aquest últim del PP, i Junqueras identificat des de sempre a Catalunya amb la independència. Un tàndem del tot necessari i imbatible per garantir l’èxit del 27S.

Pel que diuen els mitjans de comunicació, sembla que la llista la tancaria Pep Guardiola, l’exentrenador del Barça, avui entrenador del Bayern München, que ja en moltes ocasions ha mostrat el seu recolzament als sentiments d’independència dels catalans. Tancar la llista amb Guardiola és un altre encert dels que han confeccionat aquesta llista unitària atès que es tracta d’un personatge molt conegut a nivell internacional. De fet, només transcendir als mitjans que Guardiola tancaria la llista unitària, les reaccions a Madrid han palesat un gran nerviosisme. El ministre Garcia Margallo va comentar irònicament que “Guardiola havia estat un bon entrenador, però no li coneixia les seves habilitats polítiques”. Per la seva banda, Jorge Fernández Diaz ministre de l’Interior del govern espanyol ha canviat la ironia del seu col·lega per treure a relluir la seva fòbia vers els independentistes. La seva reacció ha estat la pròpia d’un ultra, i ha arribat a dir en referència a Guardiola "Veiem que es treuen la careta i gent que ha jugat i ha triomfat amb la selecció espanyola de futbol veiem que anava segurament no per interès patriòtic, sinó per interès crematístic, perquè hi ha persones que el Déu que tenen és el dels diners". Com es veu, a Madrid ha caigut molt malament que els catalans haguem refet la unitat política, i que personatges importants dels catalanisme, reconeguts a Europa i al món, recolzin les ànsies d’independència dels catalans.

Tornant a la presentació d’ahir, vull destacar el discurs potent i convençut de Raül Romeva. Algunes de les seves afirmacions són:
  • “El 27-S és la possibilitat d'exercir el nostre dret de vot, expressar què volem fer, i òbviament, si hi ha majoria, fer-ho”
  • “Si el dia 27-S la nostra proposta té majoria suficient, volem que el Parlament declari solemnement que, en virtut d'aquest mandat, s'iniciï el procés d'independència.”
  • “Quan tinguem tot això fet, proclamarem la independència: voldrà dir començar el procés de desconnexió amb l'estat espanyol.”
  • “Sapiguem que si en aquest procés l'estat bloca el govern o el Parlament de Catalunya procedirem igualment a la proclamació d'independència i a l'aprovació de la llei de transitorietat jurídica.”
  • “Anem a totes. Cal que tothom entengui que això va de debò.”


Ara només cal aconseguir un magnífic resultat pel 27S. Seria ideal que les forces sobiranistes no baixin dels 85 escons comptant amb els de les CUP. Veurem com va  

dimecres, 15 de juliol del 2015

El 27S pren forma: ja tenim llista unitària


Encapçala la llista unitària Raül Romeva, seguit per Carme Forcadell i Muriel Casals. Artur Mas i Oriol Junqueras ocuparan finalment, el quart i cinquè lloc respectivament.


Les xarxes socials han jugat un paper molt important en el fet d’haver-se aconseguit la tan desitjada unitat. 

   

Sembla que res es mogui però tot d’una els fets es produeixen a una velocitat de vertigen. Fa tot just unes setmanes, en una conferència a Molins de Rei, el president Mas convidava a les entitats sobiranistes de la societat civil (ANC, ÓMNIUM i AMI), a unir forces en una llista sobiranista unitària feta per la societat civil, i en la que ell s’oferia a jugar-hi el paper que aquestes entitats determinessin. Va proposar que les entitats tiressin endavant una llista no tant “del president”, sinó una llista “amb el president”.

Des d’aquell dia, les entitats sobiranistes es van posar a treballar, primer demanant als seus afiliats si estaven d’acord a assumir el repte que els platejava el president Mas. La resposta de les bases de les tres entitats implicades va ser afirmativa, i a partir d’ella les entitats van endegar un procés amb molta discreció, d’anar parlant amb els partits sobiranistes per veure si hi havia alguna manera de trobar un punt d’entesa entre tots ells.

Semblava que el procés de cercar el consens no avançava, i tot d’una la setmana passada es va despenjar la CUP dient que ells donarien suport a una llista unitària sempre que no hi haguessin polítics en actiu a les llistes. Aquesta proposta va tenir una resposta immediata per part d’ERC dient que si la llista unitària era sense polítics en actiu, ells hi donarien suport i farien un pas al costat. Convergència per la seva part, no es manifestava oficialment ni a favor ni en contra, tot i que algunes veus autoritzades del govern català defensaven en públic i en privat que no es podia perdre, pel bé del procés, un actiu tan important com el que representava Artur Mas. Aquesta idea d’una llista unitària sense polítics en actiu anava doncs guanyant cos, i era criticada tant des de les forces polítiques espanyoles (PP i PSOE) com de les espanyolistes (PSC, C’s, Podemos, etc). Fins i tot alguns personatges del món periodístic català havien també comentat diferents inconvenients que aquesta solució comportava des del seu punt de vista. 

Malgrat les crítiques tot apuntava doncs a una llista unitària de les entitats sobiranistes, en la que no hi haurien polítics en actiu. Això era així fins dilluns passat quan Artur Mas va convocar una reunió al Palau de la Generalitat, primer amb les entitats sobiranistes, a la que més tard s’hi van incorporar la CUP i ERC. Encara més tard la reunió es va ampliar amb representants de MES i DC (el nou partit sorgit de l’escissió dels sobiranistes d’UDC), i sembla que també els de Sumate.

La reunió va acabar molt tard, amb un preacord al voltant d’una llista unitària encapçalada per les entitats sobiranistes i persones conegudes de la societat civil, en la que s’hi incorporarien també polítics en actiu, i en particular Mas i Junqueras, tot i que cap dels dos l’encapçalaria. Finalment, ahir a la nit, Convergència Democràtica i Esquerra Republicana de Catalunya corroboraven en els seus comitès de direcció respectius, el preacord assolit entre ells. Només la CUP, que defensa un anticapitalisme radical, no es va voler afegir al que ara ja és un acord. Tanmateix si que hi ha acord entre tots els agents que han participat en aquestes reunions, CUP inclosa: el caràcter absolutament plebiscitari d’aquestes eleccions. Aquí convergeixen tots els punts de vista.

És evident que haver aconseguit finalment la unitat servirà entre altres coses per recuperar els ànims i les il·lusions  d’aquells que han vist, per unes causes o per unes altres, com passaven els dies i no s’arribava a la unitat que s’havia convertit pràcticament en un clam del sobiranisme. De la força d’aquesta unitat restablerta en dona fe les reaccions del govern espanyol a la notícia. Els nervis s’ha apoderat altre cop de Madrid, al veure que en contra dels pronòstics, els catalans hem estat capaços de posar-nos d’acord. I més nerviosos es posaran quan sàpiguen que els cinc primers candidats de la llista unitària i transversal seran:

1.- Raül Romeva; 2.- Carme Forcadell; 3.- Muriel Casals; 4.- Artur Mas; 5.- Oriol Junqueras.

Certament una llista guanyadora. Ara ens toca remar tots junts, al mateix temps i en la mateixa direcció. Si ho fem la victòria és nostra i la independència és a tocar. Tant de bo aquests desitjos s’assoleixin.


Quins han estat els factors clau que han permès assolit aquesta unitat tan desitjada? Al meu entendre, les raons són fonamentalment quatre. La primera que les enquestes no auguraven majoria absoluta als partits sobiranistes si anaven separats. La segona, que el president Mas havia afirmat el seu compromís de convocar les eleccions al setembre si aquestes esdevenien plebiscitàries. Si només es pretenia canviar el govern, al setembre no hi haurien eleccions. La tercera, deguda a la pèrdua d’expectatives electorals per part d’ERC, que en les darreres enquestes no només no assolia el “sorpasso”, sinó que a més reculava sobre enquestes anteriors. I la quarta la gran pressió que s’ha fet des de les xarxes socials per aconseguir la unitat. Benvingudes siguin totes aquestes raons, si finalment Catalunya aconsegueix la independència.          

dimecres, 8 de juliol del 2015

La internacionalització del conflicte català continua avançant


El procés català ha entrat ja als Parlaments de Dinamarca i d’Irlanda


Per altre banda un eurodiputat belga ha portat el problema del català al Parlament Europeu


Cada vegada hi van havent més detalls que confirmen que la situació que es viu a Catalunya interessa al món occidental. Si fa unes setmanes era el Parlament danès qui havia debatut la situació de Catalunya, ara han estat els Parlaments d’Irlanda i el propi Parlament Europeu els que d’una manera o altre han posat en primera plana la problemàtica que està vivint el poble català.

A Irlanda, un diputat laborista responsable de la Comissió d’Afers Europeus d’aquell Parlament va convidar a membres del DIPLOCAT pe tal que aquests expliquessin als integrants del Parlament i Senat irlandès les característiques del procés que està vivint Catalunya en la seva lluita pacífica però permanent per assolir la llibertat com a poble, però també la independència com a nació integrada a la Unió Europea. Els representants catalans van exposar les traves de tot tipus que el govern espanyol ha posat per evitar que els catalans pugéssim decidir lliurement el nostre futur, i van reforçar sobretot el caràcter plebiscitari que es vol donar a les eleccions del proper 27 de setembre. En el col·loqui posterior els representants polítics irlandesos van demostrar l’interès que suscita la situació de Catalunya pel que fa sobretot a la continuïtat en el si de la Unió Europea i com es podrà donar aquest caràcter plebiscitari a les eleccions.

Per altre banda, al Parlament Europeu, el seu president Martin Schulz ha estat interpel·lat per un eurodiputat belga que li ha retret que no hagi complert la seva promesa de convertir en oficial l’idioma català en el sí del Parlament Europeu. El diputat belga ha qualificat aquesta situació dient que era “de vergonya i un dèficit democràtic” recordant que el català és la tretzena llengua més parlada a Europa amb més de 10 milions de catalanoparlants. El diputat Demesmaeker ha instat Schulz a complir la seva promesa.
  
L'eurodiputat belga Demesmaeker
Però la internacionalització del procés català, a més dels escenaris europeus, en aquesta ocasió ha travessat l’Atlàntic. En efecte, Oriol Junqueras ha fet un viatge a alguns països de l’Amèrica del Sud (Argentina i Uruguai), per donar a conèixer l’estat en que es troba el procés cap a la independència que viu Catalunya, i explicar-ne les raons. Junqueras també ha aprofitat el viatge per donar-se a conèixer ell mateix atès que la seva imatge és força desconeguda en el camp de la política internacional. A Argetina s’ha entrevistat amb el premi Nobel de la Pau Pérez Esquivel i amb una representat de les “madres de mayo” i ha visitat el Casal Català de Buenos Aires i pensa visitar també el de Montevideo. En la seva reunió amb Pérez Esquivel aquest ha manifestat que “Quan un poble es posa dempeus, ho aconsegueix”. En el viatge a Uruguai, Junqueras espera poder reunir-se amb José Mujica un dels líders de l’esquerra en aquell país.

Estem doncs davant d’un intent seriós d’aconseguir que el problema de Catalunya sigui ben conegut al món, i que tothom sigui conscient de les traves de tot tipus que el govern espanyol posa per que els catalans donem a conèixer la nostra situació i sobretot puguem decidir el nostre futur. El fet més evident es va produir al setmana passada quan el president Mas, de viatge a Bèlgica va veure com l’ambaixador espanyol va aparèixer de sobte en una reunió que el president Mas mantenia amb el vici-primer ministre belga. Davant d’aquesta situació, el vici-primer ministre belga va quedar estupefacte i va decidir fer dues reunions: una primera només amb el president Mas, i posteriorment va convidat a l’ambaixador espanyol a sumar-se a una segona reunió.


Com es veu, el govern espanyol està disposat a fer el ridícul fins i tot a nivell internacional, abans que permetre que Catalunya pugui expressar-se lliurement a Europa.