La becària de Rajoy dona lliçons de democràcia a Barcelona

El partit popular continua incitant a l’odi contra tot allò que respira catalanitat

Venen a Catalunya, com si això fós el seu “cortijo” en el que poden fer el que els doni la gana

Fa pocs dies corria la notícia que Soraya Sáenz de Santamaria, vicepresidenta del govern espanyol i becària del president Rajoy, havia renyat al ministre Margallo, per que aquest havia assumit el paper d’ariet del govern espanyol contra la independència. Els rumors deien que la vicepresidenta li hauria demanat a Margallo que no parlés més de Catalunya, que d’ara en endavant seria ella qui assumiria aquest paper.

I el cert és que només uns dies després sembla que els rumors  esdevenen realitat. Aquest cap de setmana la vicepresidenta del govern espanyol, acompanyada de Sánchez Camacho, s’han dedicat a ofendre contínuament el sentiment d’aquells que estimem profundament Catalunya i la volem fora d’Espanya. I tot per fer contents a uns quants unionistes que aplaudeixen amb ràbia  quan senten el tipus de frase que tan agrada a determinats auditoris de les espanyes.

Veiem alguns d’aquestes frases,  d’entre les que avui ha utilitzat la vicepresidenta:

“No podemos disponer de lo que no pertenece a nadie sino a todos los pespañoles”

“No podemos autoritzar lo qeu no depende de nosostros; solo los espanyoles pueden decidir lo que es Espanya”

“No habrá consulta porque no puede haberla: está fuera de la ley y de la democràcia”

“que el president Mas respete el marco constitucional ya que en este reside la legitimidad democràtica”

“En política dialogar es un verbo que solo puede conjugarse dentro de la ley”

“Que ningun catalán se convierta en extranjero en su tierra”

       

De totes aquestes frases se’n podria fer el comentari corresponent per contrarestar-les però jo em conformaré analitzant-ne algunes: 

“La consulta està fuera de la democràcia”: Fa falta o bé una cara dura molt gran o bé una ignorància absoluta  per fer aquesta afirmació. La base de la democràcia està precisament en el respecte a la voluntat del poble. I aquesta voluntat popular només hi ha una manera de identificar-la: a través de les urnes; votant. No n’hi ha d’altre digui el que digui la becària de Rajoy.

“Ningun catalan extranjero en su tierra” Suposo que aquesta frase, la Sra. Soraya Sáenz no la deu pas dir pels nens que a Catalunya no poden estudiar íntegrament en català.  Les sentències del Constitucional i del Tribunal Suprem  en contra de la immersió lingüística fan que molts catalans en sentim estrangers a casa nostra i la mateixa Llei Wert pretén espanyolitzar als nens catalans en paraules del propi ministre. Sóm o no estrangers a casa nostra els catalans?

“En el marco constitucional reside la legimidad democrática”  Cal ser molt cínic per dir això, i dir-ho a la cara dels catalans, per que si fos cert, no seria possible que determinats articles de l’Estatut de Catalunya siguin anticonstitucionals i en canvi el mateix redactat en l’Estatut del País Valencià sigui constitucional. Per altre banda qui determina la constitucionalitat no és altre que el Tribunal Constitucional, totalment manipulat pel Partit Popular i pel PSOE. Ells fan les regles i ells les interpreten des de la parcialitat. Això és el marcconstitucional en el que resideix la legitimitat democràtica? Potser quan la Sra. Soraya Sáenz deixi de ser becària, haurà aprés el que realment vol dir la paraula democràcia, que és un concepte que encara no ha arrelat del tot en el sistema polític espanyol.

Finalment un comentari sobre la frase: “dialogar es un verbo que solo se conjuga dentro de la ley”. Només quatre paraules al respecte: l’únic diàleg que es pot fer dintre de la llei és el “diàleg per a besucs” que els del PP practiquen.  Qui va anar a dialogar amb ETA a Suïssa? El PP!   

Nous atacs de l’Estat espanyol i les seves clavegueres contra Catalunya

La declaració de sobirania del Parlament anul·lada pel TC

Petició per il·legalitzar  l’ANC per part del “sindicat” Manos Límpias

Només veure la cara del president del TC hom s’adona que no es pot esperar res de bo d’aquesta persona.  Si hi afegim les seves manifestacions públiques en contra de Catalunya abans d’accedir al TC, però també des que hi és, arribarem a la conclusió que és impossible esperar d’aquest home la més mínima imparcialitat. No es gens estrany doncs que hagi anul·lat la Declaració de Sobirania del Parlament de Catalunya

Elaborar les regles del joc, i al mateix temps interpretar-les sembla increïble en qualsevol organització política democràtica al segle XXI. La separació de poders que en tota democràcia esdevé fonamental, a Espanya després de quasi 40 anys de pseudo-democràcia, el poder legislatiu, l’executiu  i el judicial constitueixen un aiguabarreig propi de països del tercer mon, on la voluntat del govern (executiu) és obeïda sense cap mena de dissimul pel TC (judicial) amb els aplaudiments del legislatiu (Congrés de Diputats dominat per l’aliança anticatalana PP-PSOE). Aquesta és la realitat del país.

La declaració de Sobirania del Parlament de Catalunya, és una declaració política que no té cap efecte jurídic. Per tant la seva “inconstitucionalitat” és una pura anècdota en el procés sobiranista  per que tampoc té cap efecte jurídic. Tal com ha explicat el president Mas aquest matí en el Parlament, el govern català tot i la decisió del TC manté el full de ruta sobiranista: “anirem trobant solucions per cada un dels esculls que aniran sorgint” 

Pel que fa a les clavegueres madrilenyes per on circula l’anticatalanisme més acèrrim, el sindicat “Manos Límpias”, veient que el seu intent de portar al presidetn Mas als tribunals no ha resultat, ha donat un pas més en la seva campanya per arrasar Catalunya, denunciant directament al fiscal general de l’Estat a l’Assemblea Nacional Catalana. Els motius de la denúncia són: un presumpte delicte de proposició a la sedició i un altre per un presumpte delicte de malversació de cabals públics en la cooperació conjunta del govern de la Generalitat i l'ANC'. La denúncia es presenta contra la màxima representat de l'Assemblea, Carme Forcadell. 

De fet, la petició que es fa al fiscal general és que aquest insti al ministeri de l’interior a il·legalitzar l’ANC   per, segons ells, tractar-se d’una associació il·lícita. També demana al fiscal que obri el procediment penal que correspongui d’acord als presumptes delicte indicats en el paràgraf anterior. Per la seva banda Carmen Forcadell ha mostrat la seva estranyesa per que l’ANC no manega cap mena de diner públic, ni rep subvencions del govern.

Lligant el dos temes (anul·lació de la declaració d’Independència i petició per il·legalitzar l’ANC, aquesta organització ha fet públic un comunicat en el que  reafirma la condició de subjecte polític i jurídic sobirà del poble català. La nota conclou amb la necessitat que els catalans puguem viure en un estat català sobirà el més aviat possible. No cal dir que comparteixo al 100% aquesta afirmació.

Finalment una aportació relativa a algunes de les frases que el president del Tribunal Constitucional (TC) en el llibre “Parva Memòria” deixa anar contra Catalunya 

"Cuando un catalán está satisfecho lo expresa diciendo: a mí, ya me va bien’"

"El dinero es el bálsamo racionalizador de Cataluña"

"La única ideología capaz de seguir produciendo pesadillas es el nacionalismo"

"No hay en Cataluña acto político que se precie sin una o varias manifestaciones de onanismo"

"No es que los españoles seamos antibelicistas, es que las guerras que realmente nos gustan son las civiles".

"Los españoles hablamos el castellano en América con actitud imperial".

"¡Cuánta mediocridad tapan las banderas! Quizás se inventaran para eso".

“Soy el único liberal que conozco”.

Llegint el les frases del llibre, algú pot creure en la neutralitat del TC?

Un bri d’esperança per la consulta?

Espanya mai consentirà una Catalunya sobirana

Per aconseguir-ho ens cal molta paciència, recolzament internacional i puresa democràtica. 

Aquests dies s’ha fet publica una nota de la fiscalia del Tribunal Superior de Justícia de  Catalunya, que obre la possibilitat remota, però possibilitat al cap i a la fi, que la consulta que vol fer Catalunya, pugui encaixar dins de la Constitució espanyola. Ha estat com a conseqüència de la querella que en el seu dia va interposar el sindicat de la caverna espanyola Manos Límpias contra el president Mas pels presumptes delictes de sedició, rebel·lió,  desobediència i prevaricació.

A Espanya, el poder judicial està sotmés al poder polític
I això que el ministre Ruiz Gallardon,
 de jovenet semblava progre...  

Una vegada estudiada la querella el fiscal admet que es pot “discutir raonablement” sobre la legalitat de la consulta i per tant aconsella al jutge no admetre-la a tràmit atenent al fet que la sentència del Tribunal Constitucional sobre l’Estatut deixa clar que hi caben consultes populars no referendàries per conèixer l’opinió dels ciutadans sobre determinats temes d’interès públic.

Amb aquests dubtes expressats pel fiscal és evident que s’obre una escletxa que hauria de permetre un debat serè sobre la possibilitat d’organitzar la consulta per part del govern de Catalunya. Convergència i Unió ja han fet sentir la seva veu, instant al president espanyol Mariano Rajoy a rectificar i senyalant que el fiscal mostra molt més sentit comú que no pas el PP. Tanmateix aquestes manifestacions han estat ràpidament contestades per la presidenta del PP de Catalunya, la Sra. Alícia Sánchez Camacho que s’ha apressat a dir que la legalitat de la consulta només la pot decidir el Tribunal Constitucional. Més enllà de les discussions creuades dels uns contra els altres, el que està clar és que per poder fer la consulta, el que és imprescindible és la disposició dels dos partits majoritaris a nivell espanyol i és evident que avui en dia, tant PP com PSOE estan absolutament en contra que Catalunya pugui decidir lliurement el seu futur. Tanmateix el debat del proper dia 8d’abril al Congrés dels Diputats és una gran oportunitat per analitzar amb objectivitat i voluntat política d’acord, l’encaix de la petició del Parlament de Catalunya en la Constitució.            

De tota manera, coneixent el tarannà dels espanyols, no cal fer-se il·lusions: no acceptaran la consulta, per més que sigui legal. De fet, ells posen pel davant la Constitució però en realitat el  que no volen és que els catalans marxem d’Espanya. La Constitució és l’excusa perfecta que els permet ocultar les raons autèntiques de la negativa.

I quines són aquetes raons? Doncs des del meu punt de vista són de dues classes: la primera de tipus visceral. Si Catalunya s’independitza  a més d’una espanyol li agafarà un còlic agut que li durarà molt de temps. El seu orgull no els permet acceptar que els catalans no vulguem ser espanyols, i no poden consentir per tant que siguem independents. En un matrimoni mal avingut seria una demostració de masclisme absolut que el marit no permetés a la dona divorciar-se, utilitzant fins i tot la violència per impedir-ho. Doncs això és el que Espanya està fent amb Catalunya: amenaces, discurs de la por, insinuacions de violència, etc.

La segona raó és purament econòmica. El govern espanyol està endeutat fins a les dents i no és capaç de controlar el seu deute. Per tornar els diners que deu, l’aportació de Catalunya els és del tot imprescindible. Sense els diner que manlleven de Catalunya mai podran pagar el deute exterior tan elevat. Però a banda del deute exterior, tenen importants fugues internes de diners: les subvencions que reben moltes comunitats desapareixeran sense l’aportació econòmica de Catalunya, i per tant perilla el manteniment del avenços de l’estat del benestar en totes aquestes regions d’Espanya que en lloc d’utilitzar les subvencions per crear riquesa en els seus territoris, el que han fet és crear riquesa per les seves butxaques i en el millor del cassos cremar els diners omplint l’administració pública  de funcionaris sense cap aportació de valor afegit. És per tot plegat que tinc molt clar que la única forma que els catalans tenim de ser sobirans és la de cercar complicitats internacionals que ens permetin fer la consulta sense necessitat de cap permís del govern espanyol. O això...o la DUI 

Tot just acabar aquest escrit acabo de rebre la confirmació a tot el que he explicat fins aquí: el ministeri de justícia espanyol ha obligat a la fiscalia del Tribunal de Superior de Justícia de Catalunya a rectificar la interpretació que s’havia fet de la nota que he explicat més amunt. Ara la fiscalia a través d’un comunicat fer públic aquesta tarda diu que “el ministeri públic no troba cap suport legal perquè se celebri la consulta el proper 9 de novembre”

Aquesta rectificació vergonyant és la prova més fefaent com el govern espanyol  manipula a la  Justícia en contra dels interessos de Catalunya                       

Ara van a per l’ANC

Des de Madrid editorials de diaris importants demanen il·legalitzar l’ANC

A Catalunya, Carme Forcadell expressa el seu temor per la situació

Els espanyols estan desesperats veient com el independentisme creix constantment a Catalunya, fins el punt que després d’analitzar tot el succeït a casa nostra aquests últims anys, han arribat a la conclusió que els responsables de tot plegat és l’Assemblea Nacional Catalana.

El govern espanyol, el PP com a partit polític, la caverna mediàtica espanyola ha estat sempre en contra del procés. Els seus atacs contra Catalunya, els seus intents per acabar amb la llengua i cultura catalanes els han fet acara descoberta, adequant lleis per que aquestes els ajudin a assolir els seus objectius. El català ha estat objecte d’un setge absolut de manera que han creat una frontera real del català tant al País Valencià, com a Ses Illes, com a les comarques de Ponent, amb el propòsit que fora d’aquests límits el català sigui purament residual. Per això han modificat l’ensenyament de la llengua a València i a les Balears, o han inventat el LAPAO a l’Aragó: per aïllar el català. Finalment el ministre Wert ha acabat de rematar la feina atacant directament el cor de Catalunya: la immersió lingüística a les escoles catalanes.

Malgrat tots els seus intents d’acabar amb el sentiment separatista català, des d’Espanya han copsat que el procés català guanya cada dia nous adeptes; estan encara impactats per l’èxit amb ressons internacionals de les dues últimes diades. I analitzant els perquè de tot plegat han caigut en que el gran culpable és l’Assemblea Nacional de Catalunya. És rep això que desde fa uns dies comencen a sentir-se veus que demanen il·legalitzar  l’ANC. Ho han fet primer alguns botiflers catalans  que han obert el meló per que des de Madrid hi fiquin cullerada. Ràpidament el diari ABC primer, amb un editorial titulat “golpe sedicioso”  demanava il·legalitzar l’Assemblea, i tot just l’endemà, el diari El País segui la mateixa línia amb un editorial que tenia per títol “Un golpe de mano”.

Veient els dos titulars es veu amb claredat meridiana que tost dos responen a un contuberni de la caverna espanyola que té per objectiu demanar al govern espanyol que il·legalitzi l’Assemblea. Cal dir en aquest sentit, que periodistes tan poc sospitosos de ser separatistes com José Antich ha assegurat públicament que tenen constància que determinats membres del PP estan pressionant al govern per tal que il·legalitzar l’Assemblea sigui una realitat. Veurem com evolucionen les coses, però la pròpia Carme Forcadell, presidenta de l’ANC ha explicat que tem que l’estat espanyol utilitzi totes les seves armes en contra de l’Assemblea, atès que estan en el punt de mira.

Mentre tot això passava, a Catalunya les reaccions no s’han fet esperar. El twitter s’ha omplert de missatges a favor de Carme Forcadell i l’ANC, mentre que alguns personatges públics com Pilar Rahola o l’economista Xavier Sala Martin, han anunciat que es farien socis de l’ANC amb solidaritat contra tot aquest moviment espanyolista que pretén apartar-la del mig. Sorprenentment Jordi Martí, candidat del PSC a les primàries per l’alcaldia de Barcelona, ha dir que si s’actua contra l’ANC ell també se’n farà soci. Des de dissabte passat més de mil persones s’han fet socis de ple dret de l’Assemblea.

Carme Forcadell, en les diferents intervencions públiques que ha fet aquests últims dies ha remarcat el caràcter pacífic i absolutament democràtic de l’Assemblea, denunciant una tergiversació mal intencionada del Full de Ruta que l’Assemblea va fer públic fa uns dies, en el que en el supòsit que totes les propostes democràtiques  fetes a Madrid fossin denegades, el 23 d’abril de l’any 2015 es fes una declaració unilateral d’independència .

El que està molt clar és que Madrid, està mot preocupat pel que està succeint a Catalunya, i semblen disposats a evitar que el proper 11 de setembre el poble català no li expliqui novament al món que vol ser LLIURE!