dimecres, 26 de desembre del 2018

Només amb un desafiament ferm i constant, guanyarem la independència


Els quatre presos polítics en vaga de fam, posen fi a la seva protesta sense haver aconseguit (aparentment) els seus objectius.



El govern català demana al govern espanyol que accepti una mediació internacional per tal de posar fi al conflicte entre Catalunya i Espanya a través de la política.     



Després de 20 dies de vaga de fam protagonitzats per Jordi Sánchez i Jordi Turull, i 17 dies de Joaquim Forn i Josep Rull, els quatre presos polítics varen decidir posar fi a la seva protesta que perseguia fer evident a tot el món la manca de justícia del Tribunal Constitucional espanyol que admetent a tràmit tots els recursos que els han presentat els presos polítics catalans i deixant-los al calaix sense resoldre’n cap, eviten que es pugui recórrer a la justícia europea. Aquesta manera de procedir ja descriu per ella sola la qualitat democràtica de les institucions espanyoles.

La fi de la vaga de fam va estar precedida per una carta pública, signada pels expresidents vius de la Generalitat, del Parlament i del Síndic de greuges en la que es demanava als quatre presos polítics que deposessin la seva actitud. Ningú va entendre el motiu d’aquesta carta, atès que els objectius de la vaga da fam ni de bon tros no s’havien assolit. De tothom és sabut que una vaga de fam no obté ressò social i mediàtic  fins que qui la fa no s’aproxima a situacions de risc per la seva vida. És llavors i no abans quan la societat s’interessa per la situació i per la denúncia. En aquest cas no ha estat diferent, i més enllà del dia d’inici de la vaga, els mitjans de comunicació internacionals no han estat pendents dels nostres presos polítics. Si gairebé no hi ha hagut ressò internacional, i el Tribunal Constitucional espanyol continua amb la seva actitud, perquè han posat fi a la vaga? Perquè se’ls va demanar que deposessin la seva actitud?

Aquest interrogant no té una resposta clara i tothom pot fer les seves interpretacions. Tanmateix si que hi ha alguns fets que es varen produir pràcticament al mateix temps que el fi de la vaga de fam:
D’una banda, el govern espanyol va decidir celebrar un consell de ministres a Barcelona, que a la pràctica no va servir de res, més enllà de significar una despesa important per el govern espanyol, i de l’altre el president espanyol Pedro Sánchez i el president de la Generalitat Quim Torra varen celebrar una reunió, en la que sembla que el president català va presentar al seu homòleg espanyol una carta amb 21 peticions, i entre elles, la que per a mi és més significativa, que el govern espanyol acceptés una mediació internacional per resoldre el conflicte polític entre Catalunya i Espanya.

Tanta unanimitat a l’hora de demanar als presos polítics que posessin fi a la seva protesta, el demanar una mediació internacional, un govern espanyol que respon que “pren nota” de la petició sense rebutjar-la de pla, el fet que tan Junts per Catalunya com ERC aprovessin a Madrid el sostre de despesa dels pressupostos del govern espanyol, són símptomes que alguna cosa es mou, i que els ciutadans no en sabem de la missa la meitat. 

La possibilitat d’una mediació internacional ha posat molt nerviosos als polítics espanyols més “cavernàris” i entre ells a Pablo Echenique de “Podemos” i destacat anticatalanista de tota la vida així com Pablo Casado, líder del PP, anticatalanista declarat i titular de màsters de dubtosa legalitat. El dos “pablos” units per un fi comú: el seu menyspreu a Catalunya.

De tot plegat se’n deriva una conclusió. Catalunya només pot aconseguir els seus objectius a partir d’una mobilització permanent. No sabem si el govern espanyol acabarà acceptant una mediació internacional, però si que sabem que si ho acaba acceptant serà gràcies a aquesta mobilització permanent dels catalans, sense deixar que el conflicte amb l’Estat espanyol es dilueixi, mantenint viu aquest grau de crispació que influeix en el món dels negocis, en l’economia en general i en la vida social i política del país. Només així ens en sortirem. Per això són d’agrair les mostres constants de suport al president Puigdemont, als presos polítics a les presons de Lledoners, Puig de les Basses o de Mas Enric, o els dejunis que s’han fet a Catalunya (entre els que m’hi compto) a Montserrat, Cornellà, Barcelona, Terrassa, Vic, Girona o Castellar del Vallès, en solidaritat a la vaga de fam dels quatre presos polítics. També les accions pacífiques del CDR, una gran manifestació a Barcelona  i altres ciutats del principat, reclamant la fi del règim del 78, i totes aquelles actuacions dels ciutadans de bona fe, que contribueixen al manteniment d’aquest estat d’incertesa, de conflictivitat i de rebuig i desafiament a les imposicions d’un Estat colonialista que es vol imposar de mala manera sobre la última colònia que els queda.  

dissabte, 1 de desembre del 2018

Jordi Sánchez i Jordi Turull en vaga de fam


Ho fan per denunciar l’actitud del Tribunal Constitucional (TC), que amb la seva actitud bloqueja l’accés dels presos polítics a la justícia europea.




El TC admet a tràmit els recursos presentats pels encausats, però no en resol cap, fet que impossibilita el poder recórrer al Tribunal Europeu de Drets Humans per exemple. En aquesta situació hi ha 8 recursos d’empara presentats, algun d’ells des de fa més d’un any, quan segons l’advocat de Sánchez i Turull s’haurien d’haver substanciat en el termini de 30 dies després de la seva admissió a tràmit.


En una roda de premsa que s’ha dut a terme aquest matí al Col·legi de Periodistes, Jordi Pina advocat de Jordi Sánchez i Jordi Turull, acompanyat del Dr. Jaume Padrós, president del CoMB, han comparegut per explicar la decisió dels dos diputats de Junts per Catalunya d’iniciar una vaga de fam des de la presó sense determinar una durada concreta, el que fa suposar que estem davant d’una vaga de fam indefinida. 

Aquesta vaga de fam té l’objectiu de denunciar davant de la societat i del món sencer, les traves que el Tribunal Constitucional està posant als presos polítics catalans per tal aquests puguin accedir a altres instancies jurídiques europees, i entre elles al Tribunal  Europeu de Drets Humans. Com és sabut, per accedir a aquests tribunals de justícia europeus, és condició necessària haver esgotat les vies jurídiques espanyoles; doncs bé, el Tribunal Constitucional admet a tràmit els recursos presentats pels presos polítics catalans però no en resol cap. Segons l’advocat Jordi Pina, que representa els interessos de Sánchez i Turull, el TC hauria de respondre als recursos d’empara admesos a tràmit en un termini  de 30 dies, i tanmateix, algun dels 8 recursos presentats porta ja més d’un any des de la seva admissió a tràmit. 

Per la seva banda el Dr. Jaume Padrós ha explicat que compareixia atenent a la seva doble condició de metge de Jordi Sánchez i Jordi Turull i també com a president del CoMB. Ha explicat que es va reunir amb els dos presos polítics a la presó de Lledoners i que aquests li van exposar al seva decisió lliure i voluntària d’iniciar una vaga de fam per denunciar les traves del TC a poder defensar els seus drets, i que ell els va prevenir dels riscos per la seva salut d’aquesta decisió. Ha afegit que els dos presos polítics han signat un document de voluntats anticipades. El CoMB constituirà una comissió de seguiment amb experts ètics, jurídics i mèdics que vetllarà també per preservar als presos polítics de qualsevol tipus de coacció. El Dr. Padrós ha afegit que “com més dies passin, més s’intensificarà la vigilància dels paràmetres de salut, tot i que els riscos comencen des del mateix inici de la vaga de fam”.

Les reaccions a questa decisió no s’han fet esperar; d’una banda els afectats han obert una pàgina web de suport que en poques hores ha aconseguit més de 30.000 adhesions. El president de la Generalitat Quim Torra s’ha referit a la injustícia que està cometent el poder judicial espanyol, i ha afegit que “vull fer costat a la vaga de fam que han començat avui alguns dels presos polítics, i denunciar l’estratègia de dilació del Tribunal Constitucional respecte als recursos d’empara presentats”. Però el ressò de la vaga ja ha travessat fronteres i diversos mitjans als USA i a la Gran Bretanya han recollit la notícia. També l’agència Reuters ho ha difós, i a França diferents mitjans estan explicant als seus lectors la situació de bloqueig que el TC manté sobre els presos polítics catalans.

El govern espanyol per la seva banda, ha dit que tots els espanyols són iguals davant la Llei, i que els presos polítics catalans tindran un judici just, cosa que veient només el cas d’Urdangarin ja t’adones que és una absoluta falsedat. De les reaccions espanyoles cal destacar la del propi TC fonts del qual valoren la vaga de fam de Sánchez i Turull com un intent per pressionar a aquest Tribunal. 

Finalment, l’ANC està estudiant com canalitzar les iniciatives dels ciutadans per donar suport a aquesta vaga, i a través d’aquest suport posar a l’Estat espanyol contra les cordes. Veurem com evoluciona tot plegat els propers dies, però tinc la sensació que avui el procés que ens ha de portar a la independència ha donat un pas de gegant.