dilluns, 27 de maig del 2019

Victòria de l’independentisme a les eleccions a Catalunya, tant municipals com al Parlament Europeu


Paradoxalment és el president Puigdemont que eixampla la base de votants independentistes, superant clarament a un Junqueras que queda tercer a Catalunya en les eleccions al Parlament Europeu. 



Ha quedat demostrat una vegada més, per si algú en tenia dubtes, que la independència només s’assolirà des de la UNIÓ de les forces independentistes. L’argumentació d’ERC defensant que anant sols sumen més els ha significat un nou fracàs electoral. Per segona vegada es veuen inesperadament superats per un president Puigdemont que es consolida com líder absolut de l’independentisme. 



L’independentisme és el gran guanyador d’aquest diumenge electoral a Catalunya, que ha significat una victòria per ERC en les eleccions municipals atès que tindrà més regidors que ningú als ajuntaments catalans, però en canvi serà Junts per Catalunya qui aconseguirà un major nombre d’alcaldies. Entre els grans èxits municipals d’ERC cal assenyalar la conquista de l’alcaldia de Barcelona per Ernest Margall i sembla que també la de Lleida.


En canvi, pel que fa a les eleccions al parlament Europeu el gran triomfador ha estat el president Puigdemont que ha deixat enrere a Oriol Junqueras que només ha pogut ser tercer per darrere del socialista Josep Borrell que ha quedat en segon lloc a Catalunya. La candidatura del president Puigdemont ha obtingut un total de 1.025.411 vots, dels quals 987.149 has estat obtinguts a Catalunya. Vol dir que el president Puigdemont ha estat votat per més de 38.000 persones a l’Estat espanyol, destacant en aquest sentit els vots aconseguits a Ses Illes i al País Valencià.

Tot plegat demostra vàries coses. La primera que l’independentisme està més viu que mai atès que a les eleccions europees ha aconseguit pràcticament el 50% dels vots, fita aquesta mai aconseguida. La segona qüestió és que qui finalment ha acabat eixamplant la base electoral ha estat el president Puigdemont que amb una candidatura transversal ha aconseguit més vots que Junqueras que li ha disputat la victòria enlloc de buscar una aliança que els hauria donat a tots dos millors resultats. La ceguesa d’ERC amb aquest tema, elecció rere elecció, és preocupant. Negar que la UNIÓ els donaria la força és anar contra la llei de la gravetat i del sentit comú. Només uns il·luminats poden continuar mantenint aquesta tesi.

Tanmateix, després de la batalla electoral hauria de venir la calma, i s’hauria d’imposar una estratègia postelectoral conjunta entre ERC i Junts per Catalunya. De fet, avui mateix el president Puigdemont s’ha expressat en aquest sentit quan en unes manifestacions a  Brussel·les ha dit que  ara “cal refer ponts amb ERC i establir una unitat estratègica independentista”. Veurem si finalment s’aconsegueix o no, però els independentistes hem de tenir molt clar que sense aquesta unitat la independència és impossible, i algú ha de fer entendre això al Sr. Junqueras, que és a nivell personal  l’autèntic impediment d’aquesta unitat. Malgrat tot i diguem-ho ben fluixet, sembla que aquestes darreres hores s'ha produït algun contacte en aquest direcció.  

Hi ha però alguns interrogants pendents de resposta. De moment Carles Puigdemont, Toni Comin, Oriol Junqueras i Diana Riba, han aconseguit ser elegits eurodiputats. Segons algunes informacions, quan es materialitzi el Brèxit d’aquí a poc temps, hi hauria més places d’eurodiputats per l’Estat espanyol atès que causarien baixa els eurodiputats britànics i els seus escons se’ls repartirien els 27 països que ara integren la Unió Europea. Tal com han quedat les votacions a l’Estat espanyol el primer escó de més que Europa li atorgui seria per Clara Ponsatí, i això pujaria a tres representants a Europa de la llista del president Puigdemont. En total doncs serien cinc eurodiputats, dels quals 2 estan empresonats i altres 3 a l’exili. És evident que cinc eurodiputats independentistes a l’Eurocambra, seria molt positiu per a l’independentisme català, sempre que hi hagués entre ells la sintonia, i la col·laboració necessàries i una estratègia comuna.    

Permetrà l’Estat espanyol que els empresonats puguin exercir com a eurodiputats? Permetrà l’Estat espanyol que els exiliats puguin recollir la seva acta de diputat del Parlament Europeu? Aquesta és la batalla legal que comença ara; aconseguir que els representants independentistes puguin asseure’s als seus escons al Parlament Europeu que es constituirà a partir del dia 2 de juliol proper. Traves de l’Estat espanyol? totes i més... veurem com acaba...

En aquest sentit el president Puigdemont ha dit que “l’acta de diputat me l’han donat els ciutadans a les urnes”. Inqüestionable; ho respectaran a Madrid?. Per si de cas, els advocats del president Puigdemont ja han avançat que comencen a treballar per fer-ho possible i si no se’n surten amb el govern i la justícia espanyoles ho aconseguiran al Tribunal de Justícia Europeu a Luxemburg. Ho seguirem... 

dijous, 9 de maig del 2019

Carles Puigdemont, Clara Ponsatí i Toni Comi podran ser candidats a les eleccions europees



La tupinada de la Junta Electoral Central era tan gran, que la fiscalia de Madrid, el Tribunal Suprem, i el Tribunal Constitucional no han tingut més remei que rendir-se a l’evidència i avalar la legitimitat de la candidatura de Lliures per Europa (Junts) es presenti a les eleccions europees.



Tanmateix, les traves judicials que han patit per la primera decisió de la JEC d’apartar-los dels comicis europeus, els ha perjudicat com a candidatura atès que han disposat de menys temps que altres formacions polítiques per poder preparar la logística de les eleccions.   




En la última entrada al blog explicava com la Junta Electoral Central (JEC) en una decisió mancada del mínim rigor jurídic, apartava de la cursa electoral a la candidatura de Carles Puigdemont a les eleccions europees. Era una plantofada absoluta a la democràcia. Tot plegat ha estat una setmana amb molts interrogants jurídics però finalment, i malgrat les males arts d’alguns, la candidatura encapçalada per el president Puigdemont, que inclou també al conseller Comin i a la consellera Ponsatí, podrà concórrer a les eleccions al Parlament Europeu sota la denominació de Lliures per Europa (Junts).

Una vegada coneguda la decisió de la JEC d’impedir als líders catalans participar en les eleccions al Parlament Europeu, es va produir una primera senyal de que les coses podien canviar: el president, el vicepresident i dos vocals de la JEC havien expressat vots particulars en els que explicitaven el seu desacord amb la sentencia de la JEC adoptada per majoria.

Davant del recurs presentat pels advocats del president Puigdemont al jutjat del contenciós administratiu, es va produir un segon senyal positiu: la fiscalia de Madrid va emetre un informe en el que no hi veia causa d’inelegibilitat pels líders catalans. Tot i així els jutjats de Madrid varen elevar la causa al Tribunal Suprem perquè no s’atrevien a sentenciar a favor del president Puigdemont. El Tribunal Suprem, es va declarar no competent per jutjar aquest cas remetent de nou el procediment judicial als jutjats del  contenciós administratiu de Madrid afegint tanmateix que el Suprem tampoc veia causa d’inelegibilitat en els líders catalans. Els jutjats dels contenciós administratiu es varen veure obligats per tant a declarar improcedent la decisió de la JEC i permetre que els líders catalans integressin la candidatura de Lliures per Europa. 

Quan ja semblava que la situació estava resolta a favor del president Puigdemont, varen aparèixer de nou els causants de tot l’enrenou: el PP i Ciutadans que són els que havien presentat el primer recurs a la JEC. Com que la sentència dels jutjats del contenciós administratiu no els va agradar varen decidir presentar un recurs d’empara al Tribunal Constitucional i finalment aquest no ha admès a tràmit els recursos d’aquests partits polítics, fet que tanca definitivament la via judicial d’aquest procés i dona via lliure a la candidatura de Lliures per Europa a les eleccions al Parlament Europeu.

Tal com diu un dels advocats del president Puigdemont, Gonzalo Boye, el treball jurídic ja està fet. Però aquest treball jurídic pot quedar en res si el president Puigdemont no aconsegueix els vots suficients per ser escollit diputat. Cal doncs complementar la feina feta fins ara i acudir massivament a les urnes el dia 26 per votar la candidatura del president Puigdemont.

Només imaginant la cara que se’ls posarà a PSOE, PP i C,s si el president Puigdemont surt elegit ja val la pena anar a votar. Però a banda d’això és evident que la feina que el president Puigdemont pot fer a l’Eurocambra en favor de Catalunya i les nostres aspiracions d’independència és encara més motiu per anar a votar. El president Puigdemont serà més escoltat a Europa com més vots aconsegueixi la seva candidatura, de manera que està en les nostres mans aconseguir un altre fita important per l’independentisme.

Mentre tant a Espanya es continuen organitzant debats electorals en la televisió pública en els que hi participa VOX però dels que se n’exclou al president Puigdemont. Visca la imparcialitat periodística i l’ètica professional   

Catalans,... a votar...! i a votar Puigdemont !!!