dissabte, 28 de gener del 2017

Les dificultats del procés d’independència, ens les creem nosaltres mateixos a Catalunya



Una de freda i una de calenta:

  • La freda: l’exjutge Santi Vidal demostra el seu narcisisme, fent veure que té informacions “confidencials” i posa en risc el procés d'independència
  • La calenta: reunits a Vilafranca del Penedès, la CUP dona un “sí” condicionat als pressupostos de la Generalitat per a l’any 2017



Aquest any 2017 està resultant una mena de “Dragon Khan” pel full de ruta català cap a la independència. Pocs dies després que el govern català fes un acte brillant i encertat a Brussel·les per explicar el perquè Catalunya reclama el dret a decidir el seu futur, i que basés tot el seu argumentari en principis democràtics, apareix en escena l’exjutge Santi Vidal creant seriosos dubtes al voltant de la puresa ètica i democràtica del govern català, que segons el jutge hauria obtingut il·legalment dades fiscals de tots els catalans, hauria camuflat diners en el pressupost per finançar el referèndum, comptaria amb el compromís de determinats estats per reconèixer Catalunya en cas que assolíssim la independència, s’haurien identificat els jutges que exerceixen a Catalunya i són independentistes, un país estaria disposat a finançar Catalunya l’endemà d’assolir la independència, etc.  

Santi Vidal és un home que vol ser protagonista, i que vol estar al centre de la notícia. Vol sentir-se important. Per això fa anys se li va acudir que havia de redactar una futura constitució catalana sense que ningú li demanés, i per això una vegada va ser expulsat de la judicatura va voler entrar en el món de la política i aferrat de la ma d’ERC va aconseguir una cadira de senador. Segurament per aquest afany de protagonisme s’ha dedicat a fer mítings en els que representant a ERC ha deixat córrer la seva imaginació dient tantes bestieses com se li han ocorregut.

Tot quedaria en una desafortunada anècdota si no fos perquè els enemics de Catalunya, govern espanyol i alguns partits polítics catalans (PPC, PSC i C’s) s’han afanyat a demanar explicacions i acusar al govern de Catalunya d’haver comès irregularitats. I com era d’esperar, la fiscalia general de l’Estat, braç armat del govern espanyol en l’àmbit de la Justícia, ha obert diligències per investigar si el govern català ha comès irregularitats. El jutge Vidal ha causat greus perjudicis al procés d’independència. I com  ell, aquells que faciliten l’accés a la política de gent poc madura i sense les mínimes condicions per fer de polítics.

Cal destacar que el govern català ha negat amb contundència els presumptes fets destapats per Vidal. Aquesta negativa contundent l’ha liderada Neus Munté amb el suport del propi Carles Puigdemont. Sobta la dèbil resposta d’ERC, que s’ha limitat a explicar que Santi Vidal dimitia del seu escó de senador per no entorpir el procés d’independència. Ha quedat demostrat una vegada més la poca categoria política d’Oriol Junqueras, narcisista a l’alçada de Santi Vidal, que per no danyar la seva imatge personal no ha sortit a desmentir unes acusacions que afecten de ple al departament d’Economia que dirigeix el propi Junqueras. Quina poca categoria humana i política té aquest personatge, que vol a tota costa assolit la presidència de la Generalitat a qualsevol preu, encara que sigui posant en risc la independència de Catalunya  

A l’altre plat de la balança, la CUP. En la seva reunió a Vilafranca la CUP ha decidit donar un suport condicionat als pressupostos de la Generalitat per a l’any 2017. Tot i que en la seva assemblea el sí als pressupostos ha estat prou ampli, els dirigents de la CUP s’han inventat una d’aquelles postures que no entén ningú. Han decidit que dos dels seus parlamentaris votarien si al pressupost, mentre que els 8 restants s’abstindrien. Diuen que ho han fet per assegurar el referèndum del setembre i amenacen que si al setembre no hi ha referèndum unilateral tombaran el govern. Donen de marge fins al maig perquè el govern català ho tingui tot preparat per convocar el referèndum.

Quan el president Puigdemont ha conegut la notícia ha dit que aquesta decisió de la Cup permet tirar endavant el full de ruta independentista, i per tant Catalunya es troba en la recta final del procés i que aquesta decisió dels “cupaires” era una mala notícia per a l’Estat.


Cal remarcar la posició poc clara d’Oriol Junqueras en tot plegat. Potser algun dia, algú ens podrà explicar el perquè dels seus silencis en la defensa de les actuacions del govern de la Generalitat. Potser pensa, una vegada més, transferir tota la responsabilitat a Puigdemont, Mas, Homs, Ortega i Rigau? És casualitat que els encausats avui pel procés d’independència siguin només persones lligades al PDCAT? 

       

dimarts, 24 de gener del 2017

La Generalitat s’explica a Brussel·les


Puigdemont, Junqueras i Romeva, impecables, cadascú en el seu paper, expliquen a la UE perquè els catalans volem fer un referèndum per definir el nostre futur polític.


El govern espanyol i destacats membres del PP han intentat boicotejar l’acte dels representants catalans, menyspreant la conferència.



Fa dies que s’havia anunciat que avui el president de la Generalitat Carles Puigdemont, acompanyat del vicepresident Junqueras i del conseller d’afers exteriors Raül Romeva, farien una conferència a Brussel·les  amb l’objectiu d’explicar a la seu de la UE les raons per les quals més d’un 80% dels catalans volen fer un referèndum per decidir el seu futur polític. Mentre el dia no arribava els auguris que ens arribaven des de Madrid eren molt pessimistes: que si el que faria Puigdemont era com una xerrada de cafè, que si  a l’acte no hi assistiria ningú, que el referèndum de Catalunya no interessa a Europa, etc. Fins i tot el propi president Rajoy, ha arribat a dir que Puigdemont rebria el tracte que es mereixia.

Afortunadament pels interessos de Catalunya, la realitat ha estat ben diferent, i un dels factors que hi ha contribuït ha estat precisament les pressions a tots nivells de la diplomàcia espanyola per boicotejar l’acte. La conferència s’ha dut a terme en un auditori amb capacitat per 350 persones assegudes. La sala estava plena de gom a gom, i hi havia un nombre indeterminat de persones dempeus. L’auditori ha rebut als conferenciants amb aplaudiments i aquests han estat presentats per dos eurodiputats catalans: Josep Maria Terricabras, i Ramon Tremosa.

Raül Romeva és qui ha començat a parlar en primer lloc; després ho ha fet Oriol Junqueras i ha tancat la conferència el president Puigdemont. Més enllà del contingut de les seves intervencions cal remarcar que tots tres han demostrat el seu domini de les llengües europees, atès que han parlat en català, francès, anglès, i fins i tot Junqueras ha parlat en castellà. Sobre el contingut de les intervencions, el fet més contundent és que Puigdemont ha anunciat a Europa que Catalunya farà el seu referèndum com a molt tard a finals de setembre d’aquest any. L’objectiu és que el referèndum pugui ser acordat amb el govern espanyol, però si aquest no s’hi avé el referèndum es farà igualment. Els governants catalans han demanat el recolzament a la UE perquè els catalans són ciutadans de la UE i per tant les seves demandes mereixien el respecte de les institucions europees.

El president Puigdemont en el seu parlament ha fet un recordatori dels fets que han portat als ciutadans de Catalunya fins aquest punt. Ha recordat la retallada de l’Estatut quan aquest havia estat aprovat pel Congrés de Diputats espanyol i votat pel poble de Catalunya, ha recordat el posicionament del Tribunal Constitucional com a eina del govern per combatre els interessos dels catalans, ha explicat com la justícia intervé en el combat polític, volent inhabilitar al president Mas i a altres polítics catalans pel fet d’haver posat les urnes i haver permès una consulta no vinculant, o el possible judici a Carme Forcadell per haver permès que el Parlament fes un debat i en votés les conclusions al voltant del full de ruta. En definitiva Carles Puigdemont ha deixat clara quina és la qualitat de la democràcia espanyola

Més enllà de les intervencions, cal destacar en la meva opinió tres fets: el primer és un reforçament de l’independentisme a Catalunya. Veure als nostres representants explicant-se a Brussel·les segur que ha emocionat a més d’un català. Un segon fet a destacar, es el missatge a Rajoy. Per més que Mariano Rajoy s’entesti a fer-se el sord davant de les demandes catalanes de fer un referèndum pactat, Catalunya continuarà insistint a demanar-lo, i si finalment Rajoy no vol negociar haurà perdut el recolzament que avui té de molts països europeus. El tercer fet remarcable, és que Europa ha rebut un missatge clar de la ferma voluntat dels catalans de fer un referèndum per decidir el nostre futur, de la puresa democràtica d’aquest desig, i del fet que Europa no pot desentendre’s d’aquesta situació. La situació a Catalunya també és un problema europeu.


L’acte ha acabat amb tots els assistents dempeus, aplaudint als representants catalans, i amb la sensació que aquesta vegada, quan hem anat tots junts, les coses han funcionat molt bé. Ara caldrà veure quins efectes pugui tenir a Europa el fet que polítics catalans hagin pogut explicar, de primera ma, sense intermediaris, la nostra realitat. Pel moment segons han informat diferents mitjans, entre el public hi havia eurodiputats i representants diplomàtics de diferents paisos.   


dijous, 12 de gener del 2017

Carles Puigdemont, un any pilotant la nau cap a la Independència



Ningú pot negar que el balanç d’aquest primer any de mandat del president de la Generalitat ha estat força millor del que s’esperava.


El futur de Catalunya passa ineludiblement per un referèndum que en cap cas podrà ser pactat atesa la negativa constant de l’Estat espanyol per ni tan sols voler-ne parlar.



El president Puigdemont ha culminar el seu primer any de mandat al front del govern de Catalunya. Va accedir inesperadament a la presidència de la Generalitat ara fa un any, com a conseqüència del pas al costat que va haver de fer el president Mas, forçat pels impresentables de la CUP, quan varen fer valer la força dels seus vots negant-se a investir a Artur Mas com a president de Catalunya. Aquesta situació va comportar que a última hora “Junts pel Sí” canvies el seu candidat a la investidura proposant a Carles Puigdemont, que llavors era l’alcalde de Girona com a futur president de Catalunya.

A Carles Puigdemont el coneixia molt poca gent, més enllà dels gironins i era per tant tota incògnita saber com es mouria en un terreny tan complicat com és la presidència de la Generalitat, a la que s’hi afegia un altre dificultat addicional, com era el fet que “Junts pel Sí” és una coalició electoral constituïda fonamentalment per ERC i l’antiga Convergència. Dos partits que lliguen molt difícilment, i en el cas d’ERC, liderat per un personatge un tant tèrbol que posa sovint el seu interès partidista per sobre d’altres consideracions. Segurament Oriol Junqueras no és del tot aliè al pas al costat que Mas es va veure obligat a donar.  

Tot i les dificultats Puigdemont se n’està sortint amb nota. Quan fa uns mesos la CUP no li va voler aprovar els pressupostos del 2016, va donar una cop de puny sobre la taula  i va promoure una moció de confiança al Parlament que va guanyar amb els vots de la CUP. Ara està en la lluita de “referèndum o referèndum”, intentant acordar una consulta amb el govern espanyol que una vegada i un altre, es tanca en banda. Caldrà doncs espavilar-se per fer un referèndum unilateral d’independència i aconseguir que aquest rebi l’aval internacional i pugui per tant tenir efectes jurídics.

També està intentant que aquesta gent tan estrafolària de la CUP, entengui que no es pot jugar més amb el futur de Catalunya. Per això els ha deixat clar que si de nou tomben els pressupostos, l’endemà mateix ell convocarà eleccions per dignitat democràtica, si queda evidenciat de nou que el govern no té una majoria suficient per dotar d’uns pressupostos dignes al país.  

La posició de Puigdemont respecte a la independència de Catalunya no és gens ambigua. Aquelles prevencions que sempre havia utilitzat Artur Mas, dient les coses amb la boca petita i buscant eufemismes rars per voler dir segon què, no tenen res a veure amb l’actitud decidida i ferma del president Puigdemont. Sense anar més lluny, i referint-se a com veu ell la celebració del referèndum malgrat l’enèsima negativa del govern espanyol, Puigdemont ha dit que “aniré a fons i fins al final” donant a entendre que el seu objectiu més important en aquests moments és el de poder celebrar el referèndum que, recordem-ho, totes les enquestes diuen que és volgut per més del 80% dels ciutadans de Catalunya.

Per altre banda, també té gestos clars cap al govern de Madrid. No vol un tracte com si Catalunya fos una autonomia més, i exigeix una relació bilateral amb el govern espanyol. Per això ha anunciat que no assistirà a la conferència de presidents autonòmics que el govern espanyol ha convocat pel proper dia 17 de gener. Puigdemont ha rebut fortes pressions per que assisteixi a la conferència fonamentalment des de l’entorn del PP (Soraya Sáenz de Santamaria, Xavier Garcia Albiol, Enric Millo, i fins i tot el mateix Rajoy).

El més lamentable és que Puigdemont ha anunciat també que no serà novament president de la Generalitat. Ha explicat als membres del seu partit que ell va acceptar l’oferiment de Mas per presidir la Generalitat amb l’objectiu de dur a Catalunya a les portes de la independència, i que una vegada hagi complert aquesta missió no continuarà a la presidència de la Generalitat. És una llàstima perdre un líder de la talla  de Carles Puigdemont. Lamentablement al país no abunden, i al Parit Demòcrata Europeu de Catalunya (PDCAT)  no se n’hi veu ni un, ni tan sols en formació.


A banda de la crisi política, de la crisi de valors, de la crisi econòmica, Catalunya està patint una forta crisi de lideratge. No hi ha ningú amb cara i ulls per dirigir el país, precisament quan més falta fa que un líder assumeixi aquest paper. Hi haurà manera de poder convèncer a Carles Puigdemont perquè es replantegi la seva voluntat de no continuar?