Les dificultats del procés d’independència, ens les creem nosaltres mateixos a Catalunya

Una de freda i una de calenta:

• La freda: l’exjutge Santi Vidal demostra el seu narcisisme, fent veure que té informacions “confidencials” i posa en risc el procés d'independència

• La calenta: reunits a Vilafranca del Penedès, la CUP dona un “sí” condicionat als pressupostos de la Generalitat per a l’any 2017

Aquest any 2017 està resultant una mena de “Dragon Khan” pel full de ruta català cap a la independència. Pocs dies després que el govern català fes un acte brillant i encertat a Brussel·les per explicar el perquè Catalunya reclama el dret a decidir el seu futur, i que basés tot el seu argumentari en principis democràtics, apareix en escena l’exjutge Santi Vidal creant seriosos dubtes al voltant de la puresa ètica i democràtica del govern català, que segons el jutge hauria obtingut il·legalment dades fiscals de tots els catalans, hauria camuflat diners en el pressupost per finançar el referèndum, comptaria amb el compromís de determinats estats per reconèixer Catalunya en cas que assolíssim la independència, s’haurien identificat els jutges que exerceixen a Catalunya i són independentistes, un país estaria disposat a finançar Catalunya l’endemà d’assolir la independència, etc.  

Santi Vidal és un home que vol ser protagonista, i que vol estar al centre de la notícia. Vol sentir-se important. Per això fa anys se li va acudir que havia de redactar una futura constitució catalana sense que ningú li demanés, i per això una vegada va ser expulsat de la judicatura va voler entrar en el món de la política i aferrat de la ma d’ERC va aconseguir una cadira de senador. Segurament per aquest afany de protagonisme s’ha dedicat a fer mítings en els que representant a ERC ha deixat córrer la seva imaginació dient tantes bestieses com se li han ocorregut.

Tot quedaria en una desafortunada anècdota si no fos perquè els enemics de Catalunya, govern espanyol i alguns partits polítics catalans (PPC, PSC i C’s) s’han afanyat a demanar explicacions i acusar al govern de Catalunya d’haver comès irregularitats. I com era d’esperar, la fiscalia general de l’Estat, braç armat del govern espanyol en l’àmbit de la Justícia, ha obert diligències per investigar si el govern català ha comès irregularitats. El jutge Vidal ha causat greus perjudicis al procés d’independència. I com  ell, aquells que faciliten l’accés a la política de gent poc madura i sense les mínimes condicions per fer de polítics.

Cal destacar que el govern català ha negat amb contundència els presumptes fets destapats per Vidal. Aquesta negativa contundent l’ha liderada Neus Munté amb el suport del propi Carles Puigdemont. Sobta la dèbil resposta d’ERC, que s’ha limitat a explicar que Santi Vidal dimitia del seu escó de senador per no entorpir el procés d’independència. Ha quedat demostrat una vegada més la poca categoria política d’Oriol Junqueras, narcisista a l’alçada de Santi Vidal, que per no danyar la seva imatge personal no ha sortit a desmentir unes acusacions que afecten de ple al departament d’Economia que dirigeix el propi Junqueras. Quina poca categoria humana i política té aquest personatge, que vol a tota costa assolit la presidència de la Generalitat a qualsevol preu, encara que sigui posant en risc la independència de Catalunya  

A l’altre plat de la balança, la CUP. En la seva reunió a Vilafranca la CUP ha decidit donar un suport condicionat als pressupostos de la Generalitat per a l’any 2017. Tot i que en la seva assemblea el sí als pressupostos ha estat prou ampli, els dirigents de la CUP s’han inventat una d’aquelles postures que no entén ningú. Han decidit que dos dels seus parlamentaris votarien si al pressupost, mentre que els 8 restants s’abstindrien. Diuen que ho han fet per assegurar el referèndum del setembre i amenacen que si al setembre no hi ha referèndum unilateral tombaran el govern. Donen de marge fins al maig perquè el govern català ho tingui tot preparat per convocar el referèndum.

Quan el president Puigdemont ha conegut la notícia ha dit que aquesta decisió de la Cup permet tirar endavant el full de ruta independentista, i per tant Catalunya es troba en la recta final del procés i que aquesta decisió dels “cupaires” era una mala notícia per a l’Estat.

Cal remarcar la posició poc clara d’Oriol Junqueras en tot plegat. Potser algun dia, algú ens podrà explicar el perquè dels seus silencis en la defensa de les actuacions del govern de la Generalitat. Potser pensa, una vegada més, transferir tota la responsabilitat a Puigdemont, Mas, Homs, Ortega i Rigau? És casualitat que els encausats avui pel procés d’independència siguin només persones lligades al PDCAT?