La Generalitat s’explica a Brussel·les

Puigdemont, Junqueras i Romeva, impecables, cadascú en el seu paper, expliquen a la UE perquè els catalans volem fer un referèndum per definir el nostre futur polític.

El govern espanyol i destacats membres del PP han intentat boicotejar l’acte dels representants catalans, menyspreant la conferència.

Fa dies que s’havia anunciat que avui el president de la Generalitat Carles Puigdemont, acompanyat del vicepresident Junqueras i del conseller d’afers exteriors Raül Romeva, farien una conferència a Brussel·les  amb l’objectiu d’explicar a la seu de la UE les raons per les quals més d’un 80% dels catalans volen fer un referèndum per decidir el seu futur polític. Mentre el dia no arribava els auguris que ens arribaven des de Madrid eren molt pessimistes: que si el que faria Puigdemont era com una xerrada de cafè, que si  a l’acte no hi assistiria ningú, que el referèndum de Catalunya no interessa a Europa, etc. Fins i tot el propi president Rajoy, ha arribat a dir que Puigdemont rebria el tracte que es mereixia.

Afortunadament pels interessos de Catalunya, la realitat ha estat ben diferent, i un dels factors que hi ha contribuït ha estat precisament les pressions a tots nivells de la diplomàcia espanyola per boicotejar l’acte. La conferència s’ha dut a terme en un auditori amb capacitat per 350 persones assegudes. La sala estava plena de gom a gom, i hi havia un nombre indeterminat de persones dempeus. L’auditori ha rebut als conferenciants amb aplaudiments i aquests han estat presentats per dos eurodiputats catalans: Josep Maria Terricabras, i Ramon Tremosa.

Raül Romeva és qui ha començat a parlar en primer lloc; després ho ha fet Oriol Junqueras i ha tancat la conferència el president Puigdemont. Més enllà del contingut de les seves intervencions cal remarcar que tots tres han demostrat el seu domini de les llengües europees, atès que han parlat en català, francès, anglès, i fins i tot Junqueras ha parlat en castellà. Sobre el contingut de les intervencions, el fet més contundent és que Puigdemont ha anunciat a Europa que Catalunya farà el seu referèndum com a molt tard a finals de setembre d’aquest any. L’objectiu és que el referèndum pugui ser acordat amb el govern espanyol, però si aquest no s’hi avé el referèndum es farà igualment. Els governants catalans han demanat el recolzament a la UE perquè els catalans són ciutadans de la UE i per tant les seves demandes mereixien el respecte de les institucions europees.

El president Puigdemont en el seu parlament ha fet un recordatori dels fets que han portat als ciutadans de Catalunya fins aquest punt. Ha recordat la retallada de l’Estatut quan aquest havia estat aprovat pel Congrés de Diputats espanyol i votat pel poble de Catalunya, ha recordat el posicionament del Tribunal Constitucional com a eina del govern per combatre els interessos dels catalans, ha explicat com la justícia intervé en el combat polític, volent inhabilitar al president Mas i a altres polítics catalans pel fet d’haver posat les urnes i haver permès una consulta no vinculant, o el possible judici a Carme Forcadell per haver permès que el Parlament fes un debat i en votés les conclusions al voltant del full de ruta. En definitiva Carles Puigdemont ha deixat clara quina és la qualitat de la democràcia espanyola

Més enllà de les intervencions, cal destacar en la meva opinió tres fets: el primer és un reforçament de l’independentisme a Catalunya. Veure als nostres representants explicant-se a Brussel·les segur que ha emocionat a més d’un català. Un segon fet a destacar, es el missatge a Rajoy. Per més que Mariano Rajoy s’entesti a fer-se el sord davant de les demandes catalanes de fer un referèndum pactat, Catalunya continuarà insistint a demanar-lo, i si finalment Rajoy no vol negociar haurà perdut el recolzament que avui té de molts països europeus. El tercer fet remarcable, és que Europa ha rebut un missatge clar de la ferma voluntat dels catalans de fer un referèndum per decidir el nostre futur, de la puresa democràtica d’aquest desig, i del fet que Europa no pot desentendre’s d’aquesta situació. La situació a Catalunya també és un problema europeu.

L’acte ha acabat amb tots els assistents dempeus, aplaudint als representants catalans, i amb la sensació que aquesta vegada, quan hem anat tots junts, les coses han funcionat molt bé. Ara caldrà veure quins efectes pugui tenir a Europa el fet que polítics catalans hagin pogut explicar, de primera ma, sense intermediaris, la nostra realitat. Pel moment segons han informat diferents mitjans, entre el public hi havia eurodiputats i representants diplomàtics de diferents paisos.