La tossuderia de Junqueras impossibilita un acord que és del tot essencial

La miopia política de Junqueras i els seus assesors, posa en risc la viabilitat d’una Catalunya independent

La diversificació del vot sobiranista pot ser letal contra la independència de Catalunya  

En menys d’un mes, el president Mas i el líder de l’oposició Junqueras s’han reunit 4 vegades, sense que fins ara hi hagi hagut cap acord sobre la convocatòria urgent d’eleccions plebiscitàries. La última d’aquests reunions va tenir lloc ahir, sense que aportés res de nou més enllà de l’obstinació del líder d’ERC de no acceptar de cap de les maneres una llista única.

 

Recordem que la llista única és important fonamentalment per dues raons: la primera per que dona un missatge  molt clar al món al concórrer conjuntament a les eleccions, les forces polítiques que estan clarament a favor de la independència, i la segona  per que un vot independentista dividit, segons la Llei d’Hont, castiga clarament a aquells partits sobiranistes minoritaris com ara la CUP, que veuran com per obtenir un escó necessiten molts més vots que els que caldrà a Convergència o ERC per obtenir un escó. El mateix efecte que la CUP el patiran els votants d’ICV que siguin sobiranistes, que algún  n’hi deu haver.

Les conseqüències de la Llei d’Hont són molt clares: als partits minoritaris per obtenir un escó necessiten molts més vots que els partits majoritaris

Els “sabis” assessors de Junqueras argüeixen que la llista unitària afavoriria que simpatitzants d’ERC no votarien mai una llista en la que hi hagi gent de Convergència, i al revés, votants de Convergència tampoc votarien a una llista amb representants d’ERC. Algú els hauria d’explicar a aquestes eminències del càlcul electoral, que si això passa vol dir que les persones que actuessin així, en un moment crucial de la  història de Catalunya, demostrarien ser molt poc patriotes, fins el punt que no es mereixerien ni el qualificatiu de sobiranistes catalans.   

El motiu real pel que ERC rebutja la llista unitària és un motiu exclusivament electoralista i partidista. En unes eleccions plebiscitàries en les que està em joc transmetre un missatge clar al món i al govern espanyol, que Catalunya vol ser independent, que no admeti dobles lectures, i que sigui clar com l’aigua sense dobles interpretacions (com per exemple ho ha estat el 9N), no s’hauria de plantejar cap altre missatge. ERC pretén fer una campanya posant a primera línia de la confrontació no només la independència sinó també la lluita contra la corrupció i contra les polítiques d’austeritat. I aquest és el motiu pel qual no accepta de cap manera una llista unitària amb Convergència per que si ho fes, es quedaria sense discurs.

El que ERC vol fer és sens dubte legítim que s’ho plategin d’aquesta manera. El problema és si això és el que Catalunya necessita en aquests moments, i si ens ho preguntem en aquests termes, la resposta és ben evident: Catalunya ha de deixar clara i explícita la seva voluntat d’assolir la independència. Les altres reivindicacions, de las que per cert, participo,  ja vindran després; primer la independència; després la neteja. Tot junt al mateix temps ens divideix, i com que no anem sobrats de vots sobiranistes és una trista llàstima perdre aquesta ocasió històrica.

Vull pensar que encara queden possibilitats a l’acord entre CiU i ERC. Vull pensar que els egoismes electoralistes es quedaran a una banda per deixar pas als sentiments de nació i a les ànsies de llibertat. Sobretot si es mantenen les formes i no s’airegen d’una manera interessada les reunions entre les parts. Cal mantenir una mínima discreció en el procés negociador, i tal com van les coses, sembla que dins de l’equip d’assessors de Junqueras, hi ha un grupet molt contrari a convergència, que està boicotejant tant com pot les reunions, filtrant als mitjans la celebració d’aquests contactes que necessiten de la màxima discreció si es vol que acabin exitosament. Filtrar aquest tipus de trobades, trencant la necessària discreció que han de tenir, és una mostra clara de la manca de seriositat d’ERC. Si no són capaços de mantenir un mínim grau de confidencialitat, sinó poden ser mínimament discrets, algú creu que algun dia podran governar  seriosament a Catalunya?