El lideratge del procés cap a la independència de Catalunya

Li correspon al president de la Generalitat establir el full de ruta

El cap de l’oposició pot intentar negociar el contingut del full de ruta, però mai imposar les seves tesis.

Aquests dies posteriors al 9N han estat d’impasse a l’espera que el president de la Generalitat estableixi des de la seva responsabilitat el camí a seguir els propers mesos pel país. Tanmateix estan succeint fets que posen en entredit qui està portant les regnes avui a Catalunya pel que fa al procés sobiranista. 

És el president Mas qui ha de plantejar al catalans el "full
de ruta" que ens porti a la independència  

Ho dic per que a la presentació del full de ruta del president Mas, va succeir la presentació del full de ruta d’Oriol Junqueras. La pregunta és saber amb quina legitimitat democràtica el Sr. Junqueras presenta un full de ruta pel país, quan sembla lògic pensar que aquesta responsabilitat li pertoca al president de la Generalitat i en cap cas al cap de l’oposició. El Sr. Junqueras és molt lliure de tenir el seu propi full de ruta, només faltaria, però voler imposar-lo sense tenir el mandat democràtic per fer-ho sembla propi de gent no massa seriosa políticament parlant. Hom diria que el Sr. Junqueras confon les enquestes amb la realitat, i partint de la base que es veu com a proper president de la Generalitat, actua com si ja ho fos, però ai las!, encara no ho és. Estem doncs davant d’una situació complicada. D’una banda el president Mas com a màxima autoritat política de Catalunya té el mandat democràtic dels ciutadans per dur a terme el seu programa electoral, mentre que de l’altre, tenim un cap de l’oposició que recolzat per enquestes en les que sembla que si hi haguessin eleccions, probablement les guanyaria, i de facto actua com si ja les hagués guanyat, atrevint-se a presentar un full de ruta que difereix notablement del presentat pel president Mas.  

Sembla que s’ha endegat un procés de negociació per intentar apropar postures, fet aquest molt lloable sobretot per part del president Mas, que intenta estructurar una suport  polític al voltant del full de ruta com més ampli millor. Tanmateix ens topem, segons les informacions periodístiques, amb un Oriol Junqueras del tot enrocat en la seva posició inicial, volent imposar sense cap legitimitat democràtica, els seus plantejaments.  ERC està en condicions de negociar, sense cap dubte, però en cap cas està en condicions d’imposar; no mentre no guanyin unes eleccions al Parlament de Catalunya.

Per entendre’ns, és com si al Sr. Junqueras, alcalde de Sant Vicenç dels Horts, i per tant, amb majoria suficient per governar al seu poble, algun grup polític li volgués imposar un full de ruta pel seu municipi, només pel fet que les enquestes li donessin possibilitats de victòria en unes properes eleccions municipals. Oi que el Sr. Junqueras diria que a Sant Vicenç dels Horts els fulls de ruta els marca ell?

Per tant, toca buscar amb afany, acords que convinguin a tothom i sobretot siguin bons per Catalunya, però és evident que en aquestes negociacions el pes important, el lideratge, l’ha de tenir el president Mas com a dipositari de la voluntat d’una majoria de catalans. Tinc el convenciment que l’acord arribarà, perquè la societat catalana els ho exigeix, i cap dels negociadors voldrà passar a la història com aquell que va posar pals a la roda a la sobirania de Catalunya. Està molt bé que ERC intenti millorar la proposta del president Mas, i tots els agrairem molt que compleixin aquesta funció, però han d’entendre que el lideratge del procés, avui per avui, no els pertoca, per tant, res d’imposicions.

En lloc de donar-se l'esquena, Mas i Junqueras
haurien de treballar plegats per determinar
 el millor camí per Catalunya
 

A banda d’aquests consideracions n’hi ha un altre de molt important, relativa a la imatge internacional del procés sobiranista català. El president Mas és un home conegut políticament a tot Europa i als EEUU, mentre que Oriol Junqueras és un perfecte desconegut en les altes instàncies polítiques occidentals. Per tant, a banda de la legitimitat democràtica que al president Mas li ha atorgat el fet d’haver guanyat  ininterrompudament les eleccions al Parlament de Catalunya des de l’any 2003, hi ha també aquest fet tan important pel procés, com és la credibilitat davant les cancelleries estrangeres.

Cal un acord, cal generositat per part de tots els negociadors; més enllà dels interessos personals i de partit hi ha els interessos de Catalunya. Cal també identificar les posicions de cadascú a l’hora de negociar i saber fins on poden arribar les exigències. Tinc el convenciment que aviat seran capaços de trobar entre tots, els equilibris necessaris per portar a Catalunya i al catalans a satisfer els seus anhels de llibertat.