La política ha perdut el rumb, i els polítics voregen el naufragi

Els polítics no estan a l’alçada del país: Catalunya exigeix unitat

Si Catalunya no assoleix la independència només hi haurà uns únics responsables: els polítics catalans

Aquests darrers dies els catalans hem viscut del tot desorientats davant de tanta farsa i  teatralitat política amb el full de ruta del procés independentista com a cavall de batalla d’una classe política en general mediocre, que prioritza els interessos personals i de partit per sobre dels interessos de Catalunya.

Primer va ser el president Mas qui va voler establir un full de ruta que ens portés d’una manera clara cap a la independència. Com a punts forts de la proposta de Mas destacaria la sinèrgia que es deriva d’una llista unitària integrada per tots els partits dits sobiranistes, que sens dubte generaria una gran il·lusió col·lectiva entre tots els catalans que estimen Catalunya i volem la independència, i com a conseqüència d’això els vots sobiranistes es multiplicarien en unes hipotètiques eleccions plebiscitàries. Un altre punt fort de la proposta del president Mas és, des del meu punt de vista, és el fet que una llista unitària constituïda per tots els partits sobiranistes permet, en cas de victòria, que el món visualitzi d’una manera molt clara la voluntat inequívoca dels catalans de voler esdevenir un nou Estat europeu. 

Una setmana més tard, el líder d’ERC Oriol Junqueras, va voler explicar al catalans com hauria de ser el full de ruta des de la seva perspectiva. Si de la proposta de Mas soc capaç de veure-hi dos factors clarament positius, de la proposta de Junqueras, la veritat és que no en se veure cap. Llistes diferenciades equival a dividir el vot sobiranista, i avui per avui, la llei electoral vigent, perjudica als partits minoritaris de manera que votants de les CUP per exemple, obtindrien menys diputats que si aquest partit s’unís a un partit gran com ara ERC o CiU, i encara els resultats serien millors si la unió afectés a tots tres partits. Si això passés, els diputats que obtingués ICV-EUiA serien també molts menys que els que podrien obtenir si formessin part d’una llista amb els altres 3 partits. Per tant, quan el Sr. Junqueras afirma que llistes separades aconsegueixen millors resultats, erra totalment. Però és que a banda de la llei electoral, hi ha el sentit comú. Intentar defensar les llistes separades, sense massa necessitat d’estudis, ja es veu que mai por produir millor resultat que una llista integradora.

És una llàstima que els partits sobiranistes catalans no vulguin participar d’una  llista conjunta per motius d’ideologia. Està molt clar que cal respectar la ideologia de tothom, només faltaria, però anteposar la ideologia a Catalunya em sembla que equival a prioritzar els interessos de partit per sobre dels interessos de Catalunya, i demostra com alguns partits i alguns polítics no han entès res.

Pr altre banda llistes separades, a nivell internacional, fa de molt mal interpretar els resultats, cosa que tot i que la suma de diputats sobiranistes fos majoritària, podria  produir equívocs. A Catalunya, tant els 2003 com el 2006 en tenim una prova molt evident i que ningú pot negar. En ambdues ocasions, les eleccions les va guanyar CiU, i en canvi qui va governar va ser el tripartit, per que sumant els diputats dels tres partits que l’integraven, tenien més diputats que la força guanyadora de les eleccions. És això el que volem?  Que el món no sàpiga qui ha guanyat? Gràcies Sr. Junqueras per la seva bona voluntat, però jo em vull assegurar la victòria sap? I la seva proposta m’hi allunya; ho entén ara?   

Posaré un exemple per il·lustrar l’afirmació feta abans que els partits prioritzen altres interessos: fa pocs dies a l’ajuntament de Barcelona es va produir un acord entre el PSC i CiU, pel qual Barcelona podria tenir pressupostos aprovats de cara a l’any 2015, fet aquest que pels barcelonins és molt millor que no  pas deixar la ciutat sense pressupost. Doncs bé, quan el portaveu d’ICV-EUiA Ricard Gomà, va saber que l’alcalde Trias, i el líder del PSC Collboni havien arribat a aquest acord, les seves paraules van ser de desqualificació del PSC per que havien “pactat amb la dreta”, independentment de que el pacte fos o no bo pels ciutadans. Aquest fet demostra clarament com la política actual passa del que els ciutadans necessiten, i prioritza les ideologies dels partits, més enllà del que és bo o no per la ciutadania. I és evident que així no anem bé.

Cal que els partits es replantegin el seu paper; cal que els líders s’adonin que més enllà de la seva promoció personal, el que els ciutadans volem és que resolguin allò que majoritàriament ens preocupa, i massa sovint les preocupacions dels ciutadans tenen ben poc a veure amb els interessos dels polítics. En el cas de l’Ajuntament de Barcelona és evident que els barcelonins desitgen un pressupost per l’any 2015, i  en el cas de Catalunya  no hi ha cap dubte que volem la independència. 

Per tant, reclamem unitat, reclamem que tothom que es senti sobiranista treballi per aquest objectiu, independentment de les ideologies. És intolerable que les ideologies esdevinguin una barrera que impedeixi als catalans ser lliures. Cap ideologia té dret a impedir  o dificultar la llibertat d’un poble que vol assolir la seva llibertat.