A por ellos... !!!

Ciutadans de diferents ciutats espanyoles encoratgen a les forces de la guàrdia civil quan aquestes enfilen la carretera per desplaçar-se a Catalunya. Espanya veu a Catalunya com els enemics a batre. La catalanofòbia propagada per la caverna mediàtica madrilenya arrela en la consciència de molts espanyols.

Els poders polítics, mediàtics i de tot tipus estan disposats a saltar-se tots els procediments legals per tal de preservar “la indissoluble unidad de España”. Ells estan per sobre de la Llei.

Amb el crit de “a por ellos” és com ciutadans de Huelva acomiadaven a agents de la guàrdia civil que sortien d’aquella localitat andalusa en direcció a Barcelona, amb l’objectiu de aturar com sigui el referèndum. Aquest crit i similars que s’han repetit a diferents ciutats espanyoles i entre elles Algeciras, Almeria, Córdoba, Sevilla, Guadalajara, Cadiz, Santander, Múrcia o Castelló; crits que mostren com Espanya estima Catalunya i com els espanyols aprecien els catalans. I el motiu de tot aquest entusiasme no es altre que la defensa instintiva del seu modus vivendi: si Catalunya marxa, com podrà la “Junta de Andalucia” i altres regions espanyoles, continuar mantenint tots els seus privilegis?

La portada del diari de Sevilla era ben expressiva de la realitat que s’amaga darrere de tot aquesta eufòria espanyolista al fer un titular que deia: “La Junta ve en la crisis catalana un peligro para su financiación”. I aquesta és la raó autèntica del “patriotisme” de la Ñ que alguns andalusos han manifestat de manera tant vehement. Tanmateix aquest “a per ells” també és indicatiu d’una manera de ser, molt arrelada en les comarques del sud de la península. Si a Andalusia són conscients que Catalunya contribueix al seu finançament, el més lògic seria esperar alguna mena d’agraïment, però ai las, en lloc d’això el que els catalans rebem és la consideració d’enemics.

Mentre tant a Catalunya, la guàrdia civil amb la llei a la ma, i a vegades per sobre de la llei, intenta cobrir les esquenes a Rajoy impedint “com sigui” la celebració del referèndum. Comptes de la Generalitat intervinguts, més de 100 pàgines web tancades, impremtes registrades, departaments de la generalitat escorcollats i regirats de dalt a baix, persones investigades per clonar pàgines web, càrrecs directius de la Generalitat detinguts, comptes de centres de recerca i d’hospitals intervinguts... un estat d’excepció en tota regla, proclamat segons “l’article 21”, sense seguir cap tràmit legal dels previstos a aquests efectes. 

Dona la sensació que totes les ordres per actuar contra el referèndum emanen de la Fiscalia General de l’Estat i del fiscal general de Catalunya, però en el fons queda ben clar que a Espanya no existeix una separació de funcions entre el poder executiu i el judicial, i per tant el fiscal general de l’Estat actua sota les directrius del govern espanyol. Això va quedar clar fa ben pocs dies quan el ministre espanyol Méndez de Vigo va qualificar de “tumultuària” la concentració de ciutadans davant al conselleria d’Economia de la Generalitat i poques hores més tard el Fiscal General de l’Estat acusava del delicte de sedició a les mobilitzacions del dia 20 de setembre a Catalunya en base a l’article 544 del codi penal que descriu el delicte de sedició “quan les persones s’alcen públicament i tumultuària per impedir per la força l’aplicació de la llei...”.

Però el fiscal General de l’Estat ha anat encara un pas més enllà i encoratjat per tota la caverna mediàtica i política de Madrid, fent declaracions als mitjans com si fos un tertulià més, ha amenaçat amb la detenció del president de la Generalitat Carles Puigdemont. Tot un disbarat jurídic perquè sembla que la fiscalia ha assumit funcions de jutge, i de govern al mateix temps.

Aquesta tarda, la fiscalia ha anat encara més enllà en la seva escalada, i ha ordenat als mossos que precintin els col·legis electorals amb l’objectiu d’evitar que les meses electorals es puguin constituir. I també aquesta tarda s’ha sabut que el ministeri que dirigeix el ministre “señorito andaluz” Cristobal Montoro, en el seu afany d’ofegar econòmicament Catalunya, ha bloquejat els comptes d’una entitat com la Coordinadora de Colles Castelleres de Catalunya. Dono fe que aquesta notícia és del tot certa i no té res a veure amb les històries de “Piolín”.

Davant de tots aquests fets anòmals, el govern de Catalunya ha presentat un escrit a la magistrada instructora de les diligències prèvies obertes contra tot el govern català arran de la convocatòria de referèndum, demanant-li que al seu torn, eviti que la fiscalia continuï  duent a terme actuacions relacionades amb aquests diligències. No crec que aquest recurs presentat per la Generalitat produeixi cap resultat, com ha succeït en altres recursos presentats anteriorment.

Mentre tot això està passant avui a Catalunya, la paraula democràcia ha desaparegut del diccionari de la Real Académia Española de la Lengua.