Més de 400 col·legis electorals arrasats per la policia nacional i la guàrdia civil, amb centenars de ferits, no varen poder ofegar les ànsies de votar del poble català
El dret al vot dels catalans va ser reprimit a cops de porra, obrint portes a cops de mall, i agredint a dones i persones grans. El “a por ellos” va ser el lema sota el que van actuar “las fuerzas y cuerpos de seguridad del Estado”
Malgrat que la policia
espanyola portava dies a Catalunya perseguint urnes i impremtes, malgrat els
escorcolls fets a moltes empreses i també a dependències de la Generalitat, malgrat
l’ocupació del Centre de Telecomunicacions i Tecnologies de la Generalitat, malgrat
tantes i tantes barrabassades, la pràctica totalitat dels col·legis electorals
varen poder obrir a les 9 del matí tal com estava previst, proveïts d’urnes, paperetes
i sobres.
La jornada
electoral no es va desenvolupar amb normalitat atès que varen ser molts els condicionants
que varen jugar en la seva contra. Els assalts de la policia nacional i la guàrdia
civil per impedir el normal funcionament de la votació, requisant paperetes i
urnes, el bloqueig dels sistemes informàtics, i sobretot la desmesurada violència emprada per policia i guàrdia civil, que varen causar quasi 900 ferits, varen
impedir que la jornada es desenvolupés amb normalitat.
Els observadors internacionals
presents no donaven crèdit al que estaven veient, i els periodistes acreditats
no paraven d’enviar les imatges als seus mitjans, de manera que en pocs minuts
l’espectable vergonyós de la policia massacrant al poble donava la volta al
món. Per unes hores Espanya va ser la trista protagonista dels informatius televisius
i altres mitjans de comunicació.
Mentre tot això
passava a Catalunya, a Madrid la vicepresidenta del govern espanyol Soraya Sáenz
de Santamaria compareixia al mig dia davant dels mitjans per afirmar que l’objectiu
de la policia “no eren les persones sinó el material electoral” tot i que les
imatges mostraven clarament els cops de porra o els llançaments de pilotes de
goma contra els ciutadans que volien votar.
Hores més tard, va
ser el líder espanyol Mariano Rajoy qui compareixia en una sessió sense
preguntes, en la que sense cap consideració pels quasi nou-cents ferits causats
per les forces policials va tenir la barra de dir “hem fet el que havíem de fer”.
No va ser ell sol qui va perdre la noció de tot el dany causat. El ministre de
Justícia espanyol Rafael Català es va afegir a la cadena de despropòsits defensant
“la prudència de les forces de seguretat”. Aquest menyspreu a Catalunya, als
catalans i a les víctimes innocents ha estat molt ben interpretat per diferents
mitjans de comunicació:
The Guardian: l’Estat
espanyol ha perdut
La Monde: La
derrota de Rajoy
La CNN: La vergonya
d’Europa
I la visió del president
espanyol Mariano Rajoy: Somos el ejemplo del mundo
Després de tot el que
va succeir, amb el pànic instal·lat a molts carrers de ciutats i pobles de Catalunya,
amb gent atemorida sobretot persones d’edat avançada que ni tan sols varen
gosar sortir de casa i tenint en compte que la policia va requisar un bon nombre
d’urnes els resultats del referèndum han estat aquests:
Cens electoral: 5.343.358
persones
Participació
(segons el nombre de DNI que es va constatar que havien votat): 3.032.424
Per tant: un 56,75%
del cens va anar a votar.
Vots vàlids:
2.262.424 (entre els no vàlids hi ha els requisats per les forces policials)
D’aquests vots vàlids:
2.020.144 vots SÍ
176.566 vots No
65.715 vots nuls o
en blanc
Després de fer-se
públics aquests resultats, a última hora de la nit va comparèixer el govern en
ple i el president de la Generalitat Carles Puigdemont va explicar que durant els
propers dies portarien el resultat del Referèndum d’Autodeterminació de
Catalunya a la consideració del Parlament.
Mentre tant, forces
polítiques i sindicals catalanes convocaven una vaga general, dita “vaga de país” per demà
dia 3 d’octubre. El camí cap a la independència està arribant al seu tram
final, precisament el més complicat i difícil. Més val que anem ben equipats amb tot el material necessari. Per la seva banda, veus significades de la política espanyola reclamen l'aplicació de l'article 155 de la Constitució, que de fet ja s'està aplicant, i la policia espanyola continua als carrers.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada