dimecres, 4 d’octubre de 2017

El dia després



Carrers i places de tot Catalunya s’omplen de ciutadans per rebutjar la brutal actuació de la policia espanyola el dia 1 d’octubre, i exigir que aquests vàndals abandonin Catalunya



Una vegada més el civisme va imperar en totes les mobilitzacions. Segons la Guàrdia Urbana només a Barcelona es varen mobilitzar més de 700.000 persones.




La jornada va acabar amb un desafortunat missatge de Felip VI en el que ni tan sols va mostrar cap respecte per les víctimes de les atrocitats policials.



Ahir, dia 3 d’octubre, dia de la vaga general de país, places i carrers de Catalunya varen ser testimonis de la indignació ciutadana pels actes de brutal violència perpetrats per la policia nacional i la guàrdia civil el dia 1 d’octubre amb motiu de la celebració del Referèndum d’Autodeterminació de Catalunya, apallissant innocents que esperaven pacíficament el seu torn per poder votar. Va ser una jornada en la que Catalunya reclamava que els violents abandonessin Catalunya i tornessin als seus llocs d’origen.

La jornada, que va mantenir la característica habitual pacífica i festiva de les concentracions ciutadanes a Catalunya, va ser interpretada per part del govern espanyol al seu vell estil: “la huelga general de Catalunya, es política de corte nazi” tal com va expressar el portaveu del PP en el congrés Rafael Hernando, que va afegir que ERC i la CUP desitjaven que a Catalunya hi haguessin morts i va acusar al president de Catalunya, Carles Puigdemont, d’amagar-se darrera de “turbes violentes”. Aquest personatge indigne de ser a la política va anar encara més enllà afirmant que els violents van ser els ciutadans que “volien desarmar a la policia”. A més d’indigne i mentider aquest personatge mediocre és que ni s’ha dignat tenir en consideració i respectar als quasi 900 lesionats per la policia espanyola. Sr. Rafael Hernando, el qualificatiu de miserable li va petit. Però no va ser només el PP qui va mostrar la seva cara de total catalanofòbia. Tant Ciudadanos com PSOE varen seguir el  mateix camí. 

Mentre això succeïa a Madrid, a Catalunya els ciutadans des de primera hora del matí varen protagonitzar manifestacions multitudinàries. Tant Tarragona, com Girona, com Lleida varen viure probablement les manifestacions més grans de la seva història mentre que a Barcelona es varen mobilitzar segons la guàrdia urbana més de 700.000 persones. Cal assenyalar que en cap d’aquestes manifestacions es varen produir incidents. A més, a les 6 de la tarda, davant dels ajuntaments de cada poble es varen reunir molts ciutadans per escoltar i aplaudir un manifest de rebuig a la violència.

El govern català per la seva part es mostrava ferm amb el camí a seguir, demanava la mediació internacional per solucionar el conflicte, i en unes declaracions a la BBC el president Puigdemont afirmava que en pocs dies Catalunya proclamaria la seva independència. Mentre Carles Puigdemont ha demanat una mediació internacional per poder trobar una sortida al conflicte amb el govern espanyol, els observadors internacionals desplaçats a Catalunya per avaluar el referèndum català diuen en el seu informe previ que “la repressió policial de l’1-O no té lloc en democràcies consolidades”  

Pel que fa a Europa, la immensa majoria de mitjans recollien les imatges de les protestes catalanes contra la violència de la policia, mentre que els polítics que “viuen” de les institucions europees mantenien el seu discurs de sempre afirmant que el problema de Catalunya és un afer intern de l’Estat espanyol, que s’ha de resoldre per la via del diàleg, respectant les lleis i la Constitució espanyola.     


La jornada va acabar amb un desafortunat discurs de Felip VI, que bé hauria pogut posar-se en boca de Felip V. Davant d’un quadre de Carles III que porta una molt visible porra a la ma, Felip VI es va posar de la banda dels arguments del PP, va menystenir les institucions catalanes, no va apel·lar al diàleg ni va tenir una sola paraula de suport a les quasi 900 persones ferides per la violència policial. Felip VI va perdre una oportunitat única de formar part de la solució però va preferir alinear-se amb els del "a por ellos".  Aquesta és la seva Espanya. La política espanyola ha actuat com el bomber piròman: ha posat més benzina al foc.



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada