dimecres, 11 d’octubre de 2017

La Independència, momentàniament, a la sala d’espera


Puigdemont declara constituïda la República Catalana, però segons després la deixa en suspens, a la recerca d’un acord que la faci possible amb els mínims danys possibles.



El president de la Generalitat ha estat hàbil: ara, davant del món, a més dels greuges històrics i dels resultats de l’1-O té a favor el seu posicionament negociador i obert al diàleg; la via eslovena pot ser vàlida pels interessos de Catalunya. 


Tanmateix la resposta del govern espanyol no es fa esperar: Rajoy obre la porta a l’aplicació de l’article 155 de la Constitució, i requereix a Carles Puigdemont que confirmi si ahir va declarar la independència. Sembla que l’únic que no s’han assabentat del que ahir va passar al Parlament de Catalunya sigui el govern espanyol.  
 


Ahir va ser un dia clau en la història de Catalunya. El 10 d’octubre de 2017 serà recordat per que Catalunya, durant 30 segons va ser un Estat independent, fins que el president Puigdemont va demanar deixar sense efecte per unes setmanes la declaració d’independència que ell mateix acabava de proclamar. Puigdemont, com en el joc del bàsquet, va demanar un temps mort per permetre un diàleg i una mediació amb l’Estat  espanyol, amb una doble finalitat. D’una banda, aconseguir donar una imatge dialogant davant del món, i de l’altre aconseguir que les condicions amb que Catalunya afrontarà la independència quan aquesta segui ferma, siguin més favorables per als catalans. Doble jugada mestra, que traspassa tota la responsabilitat al govern espanyol, que haurà de decidir si emprèn el camí del diàleg o tria altre vagada repartir garrotades a tort i a dret, tant físiques, com jurídiques com polítiques contra Catalunya.

Resulta evident que Catalunya, a nivell internacional, li ha guanyat el relat al govern espanyol. I no només el relat, sinó posicionaments polítics d’alguns països. Ahir el president Puigdemont va retardar la seva compareixença al Parlament una hora, i va canviar el guió del discurs que tenia previst fer tal com han deixat clar membres de la CUP, dient que a última hora Puigdemont els va anunciar canvis en l’estratègia pactada. Perquè aquests canvis d’última hora? Doncs només hi ha una explicació: la UE va intervenir per oferir alguna mena d’acord o pacte a Puigdemont. És la única raó que se m’acut per explicar el canvi de guió d’última hora. Per tant Puigdemont va donar una imatge de diàleg que es contraposa amb el discurs autoritari i monolític del govern espanyol negant-se a qualsevol diàleg. 

Però guanyar el relat no es deu només a les imatges que han donat la volta al món de la violència policial del dia 1-O, o a la predisposició al diàleg del president català, i a la intransigència a voler negociar del govern Rajoy. És que la resposta d’avui al gest de Carles Puigdemont oferint diàleg ha estat contestat pel govern espanyol amb una sortida a l’alçada de la capacitat intel·lectual que aparenta Mariano Rajoy. En un consell de ministres extraordinari celebrat aquest matí, el govern espanyol ha decidit requerir al president català per que aquest els digui que és exactament el que va fer ahir. Va declarar la independència? No ho va fer? Sorprèn aquesta reacció quan tothom sap perfectament, i així ho expliquen els mitjans estrangers acreditats a la sessió d’ahir al Parlament de Catalunya, que Carles Puigdemont va declarar constituïda la República Catalana, però que tot seguit va demanar un ajornament de l’entrada en vigor d’aquesta declaració per tal de possibilitar el diàleg amb el govern espanyol.

Aquest requeriment s’interpreta en clau política com el primer pas per acabar aplicant l’article 155 de la Constitució que diu:

Artículo 155
    1. Si una Comunidad Autónoma no cumpliere las obligaciones que la Constitución u otras leyes le impongan, o actuare de forma que atente gravemente al interés general de España, el Gobierno, previo requerimiento al Presidente de la Comunidad Autónoma y, en el caso de no ser atendido, con la aprobación por mayoría absoluta del Senado, podrá adoptar las medidas necesarias para obligar a aquélla al cumplimiento forzoso de dichas obligaciones o para la protección del mencionado interés general.
    2. Para la ejecución de las medidas previstas en el apartado anterior, el Gobierno podrá dar instrucciones a todas las autoridades de las Comunidades Autónomas.
Cal veure en aquest joc d’estratègies que farà ara el govern català, que ja s’ha afanyat a dir que quan rebi el requeriment donarà la resposta que correspongui en els terminis previstos a la Llei.


Mentre tant, la UE observa els moviments d’uns i altres i pressiona a uns i altres, intentant trobar una sortida pactada que convingui a tothom. Ens en sortirem? De moment i l'espera d'esdeveniments, els diputats de Junts pel Sí i la CUP ja varen signar la declaració d'independència per ser activada en el moment que el govern ho decideixi. A favor tenim que la via eslovena, que és la que el govern de Catalunya ha triat, en el seu moment als eslovens els va funcionar, i avui són una nació independent reconeguda internacionalment i també per la UE, malgrat l’oposició de l’antiga Iugoslàvia. Similituds n’hi ha moltes...  

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada