La Independència de Catalunya: “O Referèndum... o Referèndum.cat”

El Parlament de Catalunya aprova les Lleis del Referèndum i de Transitorietat Jurídica i fundacional de la República, malgrat el filibusterisme parlamentari dels partits unionistes.

El govern espanyol del PP, el Tribunal Constitucional, la Fiscalia general de l’Estat, el PSOE, Ciutadans i els mitjans de comunicació de la caverna actuen colèrics contra les disposicions aprovades a Catalunya, demanant la seva anul·lació. Resta per veure si Catalunya acatarà l’anul·lació d’aquestes lleis aprovades pel Parlament.   

El Parlament de Catalunya ha viscut dues jornades maratonianes en les que s’han aprovat les dues lleis més importants pel futur de Catalunya. Per una banda la Llei del Referèndum, que ha permès convocar formalment el referèndum d’autodeterminació per el proper 1 d’octubre, i que entre altres disposicions inclou la constitució de la sindicatura electoral que ha de vetllar per l’honestedat i la transparència de tot el que tingui relació amb el Referèndum i que es converteix en la màxima autoritat electoral del país, així com la Llei de Transitorietat Jurídica i Fundacional de la República que garanteix que en el període constituent les actuacions de tot tipus que es facin a Catalunya tindran una cobertura legal. Aquesta última Llei ha estat aprovada amb la condició que les seves previsions només seran vigents si en el referèndum del dia 1, guanya el SÍ a la independència. 

Aquest desafiament a l’Estat espanyol s’ha pogut dur a terme malgrat el filibusterisme parlamentari que Ciutadans, el PPC, el PSC i CSQP han practicat aquests dies en el Parlament, amb interrupcions constants del debat, demanant informes, reunions de la mesa, una vegada i un altre. Però malgrat aquesta actitud de boicot, els partits que defensaven la secessió de Catalunya han aguantat el tipus i han aconseguit aprovar formalment les lleis. Val a dir però que en el moment de les votacions decisives, Ciutadans, PPC i PSC han abandonat l’hemicicle i no han volgut exercir el seu dret al vot, tot i que evidentment les haurien perdut atès que el bloc independentista s’ha mostrat compacte i sense fissures de cap mena.

Les reaccions del govern espanyol no s’han fet esperar. Primer va ser la vicepresidenta Soraya Sáenz de Santamaria qui va protagonitzar una esperpèntica roda de premsa on amb cara de pomes agres va dir que la Llei del Referèndum aprovada al Parlament de Catalunya era “una puntada de peu a la democràcia”. Més tard, Mariano Rajoy, que havia convocat un consell de ministres extraordinari, va protagonitzar una compareixença pública en la que va anunciar tot un reguitzell de recursos al TC, demanant que a més de anul·lar tot allò aprovat al Parlament de Catalunya, es procedís penalment contra els membres del govern català, la presidenta i la mesa del Parlament, i també va demanar que es comuniqués per escrit a tots els alcaldes dels més de 900 municipis catalans que col·laborar amb la celebració del referèndum era delicte. Una amenaça a més de mil persones... aquesta és la democràcia espanyola, i aquesta és la manera com el govern espanyol pretén convèncer als catalans de no participar en el Referèndum. Tot això es va produir abans de l’aprovació de la Llei de Transitorietat Jurídica. És d’esperar que avui, el govern espanyol torni a repetir la seva actuació d’ahir interposant recursos a tort i a dret, ara per demanar al TC l’anul·lació d’aquesta Llei que s'ha aprovat al Parlament a la matinada d’avui.

Com es pot deduir fàcilment estem davant del que pot ser el xoc de trens definitiu. Està clar que si Catalunya vol dur a terme el seu desafiament fins a les últimes conseqüències, en algun moment o altre del procés s’havia de produir un trencament amb la legalitat espanyola. Per tant, en aquests moments l’interrogant que resta per resoldre és saber si el govern català acatarà o no les resolucions i notificacions del TC. Si les acata i no hi ha Referèndum, totes les il·lusions de molts catalans s’esvairan; si no les acata què farà l’Estat espanyol? De moment a Catalunya la guàrdia civil està fent acte de presència en molts indrets. Indica això alguna cosa més que la intimidació habitual a la que ens té acostumats el govern espanyol?

Mariano Rajoy va assegurar ahir rotundament que el Referèndum no es faria; el president Puigdemont i el vicepresident Junqueras varen afirmar també ahir, que el Referèndum es farà. Qui tindrà raó? Confiem pel bé de Catalunya que l’1 d’octubre els catalans votem independència!