El Tribunal Constitucional (TC) defensa al govern espanyol; no a la Constitució

Greu atemptat jurídic contra l’essència de la democràcia representada per l’autonomia del Parlament de Catalunya

El Tribunal Constitucional havia de resoldre sobre una petició d’inconstitucionalitat del govern espanyol. En compte d’això s’atribueix competències del Parlament de Catalunya interpretant el reglament de Parlament d’acord als interessos del govern espanyol.

Nou nyap jurídic de la justícia espanyola. El govern espanyol havia recorregut al TC la decisió del president del Parlament de Catalunya de proposar Carles Puigdemont per a ser investit president de la Generalitat. M. Rajoy havia presentat el recurs al TC sabent que jurídicament no tenia recorregut atès que fins i tot el Consell d’Estat en el seu informe preceptiu i no vinculant ja havia manifestat que la petició del govern de PP no es podia admetre a tràmit per que pretenia impugnar un acte de futur que encara no s’havia produït.

M. Rajoy i Soraya Sáenz de Santamaria volien aprofitar que la llei estableix que quan el govern espanyol impugna un acte, i aquesta impugnació és admesa a tràmit pel TC, l’acte queda automàticament suspès. Actuar així sabent que la impugnació no tenia recorregut legal, però l’acte quedava anul·lat només pel fet de ser admès a tràmit, era un manifest frau de llei. Quan uns dirigents polítics actuen sense ètica només per defensar “la indissoluble unidad de la pátria”, s’estan desqualificant sols.

El pitjor és que el TC, tot i no admetent tràmit la impugnació presentada pel govern espanyol, i amb clara connivència amb el govern espanyol, ha entrat a analitzar una situació que no seria de la seva competència, atès que és la Mesa del Parlament qui ha d’interpretar el Reglament de la cambra catalana i en principi sembla que no correspon al TC dir a priori quina és la decisió que la Mesa ha de prendre. No està gens clar que el TC “ordeni” que els vots dels diputats que estan a l’exili no són delegables, i que a l’acte d’investidura el candidat hi ha d’estar present físicament.

Per tot això són moltes les opinions d’experts en dret constitucional que afirmen que el Tribunal s’han extralimitat amb la seva decisió atenent a la llei que regula les seves actuacions i que no li permet prendre mesures amb caràcter cautelar.           

La reacció dels polítics independentistes ha estat molt clara. Eduard Pujol de Junts per Cat. Ha manifestat que “estem davant la demolició de l’estat de dret” i ha demanat la immediata dimissió de la vicepresidenta del govern espanyol Soraya Sáenz de Santamaria, autèntica responsable de tot l’entramat jurídic muntat contra Catalunya, i que posa de manifest que la separació de poders a Espanya és pura teoria. Per als governants espanyols i pels líders de Ciudadanos i del PSOE, la “indestructible unidad de la pátria” passa per sobre de l’estat de dret... i de la dignitat de les persones. Amb la seva actitud demostren ben clarament que allò de "más vale honra sin barcos, que barcos sin honra" és una frase buida de tota relació amb la realitat. Els polítics espanyols sembles molt més propers a aquella altre dita castellana que diu "dime de que alardeas y te diré de que careces", especialment que presumeixen de democràcia, de estat de dret i que ells compleixen les lleis...  

Per la seva banda, el portaveu d’ERC ha manifestat que els republicans mantenen el seu recolzament a la investidura de Carles Puigdemont, desmentint així al diputat Joan Tardà que en una entrevista a La Vanguardia havia manifestat, hores abans, que potser caldria sacrificar la candidatura de Carles Puigdemont. Per la seva banda la CUP s’ha manifestat en termes semblants, anunciant que només votarien la investidura de Carles Puigdemont. De fet, la CUP propugna desobediència absoluta a totes les imposicions que vinguin de Madrid.

Pel que ha transcendit, sembla que Carles Puigdemont estaria plantejant-se la possibilitat de demanar autorització al jutge Llerena per poder assistir el proper dimarts dia 30, a la sessió d’investidura amb garanties de no ser detingut. Veurem si es confirma, i en aquest supòsit caldrà veure quina és la resposta del jutge Llerena.

Atenent al fet que per assegurar la investidura de Carles Puigdemont en primera convocatòria, cal majoria absoluta de 68 vots, avui han renunciat a l’acta de diputat tres dels consellers que estan a l’exili: la consellera Ponsatí, la consellera Serret i el conseller Puig. Ara tot queda pendent del pas que decideixi fer Carles Puigdemont, president legítim de Catalunya.