Un Tribunal Constitucional sense credibilitat per la politització dels seus membres
Avui he llegit que el nou president del Tribunal Constitucional (TC) és un
magistrat que hauria estat militant del PP, fet que sembla que no és legal per
les persones que ocupen alts càrrecs a la magistratura.
Aquest fet, si l’afegim a
la vergonya democràtica que hem viscut en la renovació dels membres d’aquest
Tribunal, posa en evidència la manipulació política de les estructures de la
justícia espanyola, que en lloc d’estar
al servei dels ciutadans passa a estar al servei dels interessos polítics dels
que manen. La separació de poders que s’ha de donar en tota democràcia entre el
poder executiu, el legislatiu i el judicial, a Espanya és pura entelèquia.
Tenim un poder executiu
constituït exclusivament per membres del PP; aquest fet és del tot lícit atès
que respon a la voluntat dels espanyols expressada a les urnes el dia de les
eleccions generals. Tot i així, el govern ho és de tots, fins i tot d’aquells
que els van votar, i la realitat palesa ben clarament que el govern espanyol només
té una única i exclusiva dèria: atacar Catalunya, al se govern, a la seva
llengua a la seva cultura i ala seva història, i per tant a tots els catalans
 |
| Francisco Pérez de los Cobos, és un ex militant del PP, i ara l'han fet president del Tribunal Constitucional |
El poder legislatiu,
l’exerceix el Congrés dels Diputats. Succeeix que gràcies a la “disciplina de vot” el poder legislatiu sempre dona suport a les iniciatives legislatives del
govern. Aquesta disciplina de vot és un dels grans defectes de la democràcia no
només a Espanya, sinó a mig mon per que significa que el poder executiu passa a
controlar al legislatiu sobre tot en els cassos de majories absolutes, com és
el cas ara a Espanya.
Però no contents amb
aquesta situació, els polítics del PP han volgut anar encara més enllà. Ja no
es tracta només de la renovació dels membres del TC, que va ser prou
conflictiva i que entre altres incongruències va propiciar una sentencia del TC
que va laminar absolutament l’Estatut de Catalunya amb diferents magistrats que
havien ja esgotat el període pel qual havien estat escollits; és que ara s’ha
sabut que una vegada renovats finalment tots el membres del TC que s’havien de
renovar, s’ha escollit al seu president, que oh casualitats, ha resultat ser un
ex militant del PP que fins i tot havia pagat quotes de afiliació al partit
quan ja era magistrat del TC fet que sembla
que no és del tot legal, tot i que ell intenta justificar que si. Però més
enllà del concepte de legalitat el que és segur és que no és ètic. I en últim
terme, més enllà de legalitats hi ha una situació molt evident: aquesta persona
mai tindrà la confiança del catalans,
atesos els seus antecedents com a militant del PP.
 |
| El TC ha perdut (si és que mai l'ha tingut) tota credibilitat pels ciutadans de Catalunya |
En els temps difícils i de
conflictes que venen, tenir un president del TC que no gaudeix de la confiança
dels ciutadans implica tenir garantits els problemes. Amb tota la lògica del
mon, qualsevol sentència del TC en contra dels interessos de Catalunya
comportarà el rebuig de la societat catalana que interpretarem amb tota lògica,
que les actuacions del TC no responen a la aplicació estricta de la Llei, sinó
que són els resultat d’una interpretació política de la Llei i de la
Constitució. I això, en un estat de dret, no hauria de ser possible.
No és ètic que el president de l’òrgan que ha d’interpretar els recursos que sovint es plantegen
entre govern espanyol i govern català, sigui una persona que forma part de la
mateixa doctrina política que dona suport al govern espanyol. No és ètic que el
màxim responsable del TC sigui un home de partit que té la consigna de vestir
de legal tot allò que al govern espanyol li convingui, i convertir en il·legal tots
els plantejaments de la Generalitat quan així els convingui. No és ètic que allò que el PP tan defensa (la Constitució) pugui ser objecte d’interpretacions
partidistes interessades. No és ètic que el PP manipuli la justícia amb la
impunitat que ho fa.
Per totes aquestes raons i
moltes més, tant a viat com sigui possible hem de sortir d’Espanya
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada