Si Catalunya fa bé les coses
podria ser la gran ocasió per dir: Adéu Espanya
Però cal fer-ho bé; sense precipitacions i des de la unitat de les forces polítiques; de moment hi estem lluny
Aquests últims dies, la situació política espanyola s’ha anat
complicant. Des que el diari El Mundo desvetllés una conversa entre el seu
director i el Sr. Bárcenas, la situació ha anat progressivament empitjorant.
Les coses han arribat a una situació molt difícil de sostenir quan avui el
mateix diari publicava alguns sms que el president del govern espanyol hauria enviat presumptament al mateix Sr. Bárcenas, entre maig del 2011 i març del
2013, en els que Mariano Rajoy li hauria demanat a Bárcenas que negués la
comptabilitat B del Partit Popular i els sobresous.
 |
| La preocupació de Rajoy, davant de la que li ve a sobre |
Podria molt bé ser la gota que fa vessar el got, atès que cada vegada
està més clar que tota la corrupció destapada pel cas Gürtel, deixaria de ser
una suposició per passar a ser una evidència.
De confirmar-se aquest fet (i sembla que les punyalades entre les
diferents famílies del PP acabaran forçant aquesta confirmació) es generarà una
situació molt insostenible pel govern Rajoy tot i la seva majoria
absoluta. Aquesta situació en un país
normal comportaria la convocatòria d’eleccions; veurem quin és el grau de
“normalitat de la política espanyola, però tot i així no és pot descartar que
així acabi succeint.
És evident que tot plegat comportarà un nivell de desestabilització
important de les estructures de govern espanyoles, fet que podria se utilitzat
per Catalunya per poder dir: Adéu Espanya. Seria una gran oportunitat que no
podem desaprofitar.
Però per poder-ho fer, calen tres condicions importantíssimes:
La primera, una unitat entre els partits catalanistes que no es dona. El tàndem Convergència-Esquerra
Republicana, té un recolzament parcial d’Unió i de les CUP, amb un excés de protagonisme del Sr. Duran Lleida que el porta gairebé d’una manera permanent a
posar pals a les rodes del sobiranisme. Les CUP van seguint tot i que de tant
en tant també fan algun desmarcatge estratègic no massa entenedor per part dels
ciutadans, com votar si i no al mateix temps, a la mateixa proposta. El Sr.
Navarro secretari general del PSC ja ningú sap on és, que pensa i què vol. De
tant jugar permanentment a despistar ha despistat completament als seus i a ell
mateix. Evidentment no compto per aquesta unitat que reclamo, ni amb el PP ni
amb Ciutadans, formacions aquestes dels tot espanyolistes. ICV per la seva banda
pràctica un joc d’indefinicions complicat suposo que per satisfer la clientela
interna, però quan el Sr. Joan Herrera diu que no vol de cap manera participar
en una candidatura conjunta a les eleccions europees s’està equivocant del tot:
Europa quedaria bocabadada si 5 partits de l’arc parlamentari català
presentessin una candidatura conjunta a les eleccions al Parlament
Europeu.
 |
| El President Mas al Brasil, internacionalitzant el conflicte català |
Què ens passa? Dons que en lloc de pensar en Catalunya, i en el millor
per Catalunya, hi ha líders polítics catalans que continuen pensant en el que
els convé a ells i als seus partits. Aquesta situació és del tot legítima però
del tot lesiva pels interessos de Catalunya. Jo crec que ara el primordial és
Catalunya, i quan siguem un poble lliure, independent i integrat a Europa,
llavors, els catalans a través d’unes eleccions democràtiques ja decidirem si
volem ser governats per la dreta o per l’esquerra, però en aquests moments no
és aquesta la qüestió prioritària, i això malauradament encara hi ha masses
líders polítics que o ho entenen, o si ho entenen no ho practiquen. Cal una unitat que no tenim
La segona condició és la
internacionalització del conflicte. Tot i que l’Estat espanyol intenti posar
totes les traves del món, ens cal poder explicar a tothom les raons per les que
volem marxar d’Espanya. Tal com va fer l’altre dia el President Mas a Brasil,
cal explicar que els espanyols han declarat la guerra a la nostra llengua; cal
explicar que a nivell econòmic ens estant literalment explotant, que no ens
volen deixar fe la consulta pel dret a decidir i que volen acabar amb la
cultura i història catalanes. I això ho han de fer els polítics catalans però
també ho hem de fer els ciutadans amb
les nostres relacions familiars d’amistat o de feina a l’estranger. O internacionalitzem el conflicte o el món no ens donarà suport.
 |
| Pere Navarro al consell del PSC on ha fet aprovar sense problemes la declaració de Granada |
El tercer gran tema, és que efectivament ens manquen estructures d’Estat.
L’endemà mateix d’accedir a la llibertat, la Generalitat ha de ser capaç de
pagar proveïdors, pagar nòmines, pensions, subvencions d’atur, recaptar
impostos, etc. etc. I és evident que tot això no ho tenim resolt. Per tant li
hem de demanar al govern de Catalunya que si realment vol aprofitar la
conjuntura que Madrid ens depararà d’aquí a pocs mesos, s’ha d’afanyar molt en la construcció d’aquestes estructures
d’Estat de les quals avui no en tenim pràcticament cap. A la feina doncs tots
plegats, que la Llibertat l’hem de guanyar cada dia.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada