Fins i tot l’UE l’ha hagut de corregir...
La tàctica espanyola: comprar veus afins als seus objectius anticatalanistes
Des de fa temps Jose Manuel Durao Barroso, el portuguès que des de 2004
ocupa el càrrec de President de la Comissió Europea, aprofita sempre que pot
per deixar ben clar que una Catalunya independent quedaria fora de l'UE. Un nou
Estat que sorgeixi d'un altre Estat pertanyent a la UE quedaria fora de la
Unió. Aquesta és la seva tesi repetida per activa i per passiva.
Aquesta manera d'actuar xoca frontalment amb el discurs oficial de l'UE en
el sentit que aquesta no es pronunciarà oficialment sobre possibles secessions
fins que un Estat membre no li demani oficialment un dictamen al respecte. Per altre
banda l'UE ha considerat sempre com a posició oficial que les reivindicacions
catalanes eran un afer intern de l'Estat espanyol.
És per això que aquestes últimes hores un alt representant de la Unió ha hagut
de sortir al pas de les últimes declaracions del portuguès Barroso, qualificant
de quasi impossible que una Escòcia independent pugui continuar dins de la Unió
Europea al·ludint de pas a Catalunya, immersa en un procés de reivindicació de
la seva sobirania nacional, i comparant els processos català i escocès amb la
situació que es va donar a Kosovo.
Aquesta agressivitat contra les aspiracions catalanes no són noves. Li
venen de lluny al Sr. Durao Barroso. Segurament per això ha rebut el premi "Europa Carlos V" atorgat pel govern
d'Extremadura, amb l'assistència del príncep Felip, el president del
govern espanyol Mariano Rajoy, i l'impresentable president d'Extremadura
Monago. També hi era present l'inefable ministre Margallo, així com un altre
anticatalanista recalcitrant com Rodríguez Ibarra. Hi eren "tots"
Aquest fet mostra la manera com el govern espanyol "compra"
adhesions a la seva causa: els atorga premis com a quest que li han donat al
Sr. Durao Barroso, o els fa doctors honoris causa com fa pocs mesos va fer amb
una altre personatge pusil·lànime, el president del Consell Europeu el Sr. Van
Rompuy que amb ocasió d'un viatge a Madrid va aprofitar per carregar contra el
procés català, agraït per la distinció de la que acabava de ser objecte.
Maneres d'actuar molt a l'estil del que Espanya és en el món: no obté res
per ella mateixa i pels seus mèrits. Tot el que aconsegueix, ho aconsegueix
mitjançant “compres” més o menys afortunades, tot i que en ocasions fins i tot
aquesta manera de fer els surt malament, com va quedar demostrat primer amb la
candidatura de Madrid als JJOO o amb el complex de joc que el Sr. Addelson
havia d'impulsar als afores de Madrid.
En el cas del premi a Durao Barroso, val la pena aturar-se a reflexionar
sobre el premi que li han donat. En aquest cas és un premi que el donen des
d’Extremadura, per intentar aconseguir el suport del personatge, no només a que
es manifesti públicament contra el procés sobiranista català, sinó que a més
busca que Extremadura li caigui simpàtic, a veure si de cara al futur, Monago i
companyia poden continuar rebent subvencions europees, que ell malgasta per
exemple en cotxes oficials per mitja comunitat. No en va Extremadura disposa
d’una flota de cotxes oficials de la més nombrosa d’Espanya
Ens ho mirem com ens ho mirem està molt clar que els catalans no tenim cap
futur a Espanya; sempre que tenen ocasió aprofiten per donar un pas més de
rosca per reduir-nos a una mera manada
de bens sempre a la seva disposició.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada