Jo no vull aquesta Europa

Si Arias Cañete pot ser comissari europeu, segur que aquesta Europa no és la que em permetria sentir-m’hi a gust

El Parlament Europeu, és un mirall del que succeeix a Espanya: les conxorxes entre els grans passen per sobre dels interessos dels ciutadans

Ahir es va saber que finalment, l’espanyol Arias Cañete ha estat admès al Parlament europeu com a comissari d’Energia i Medi Ambient. La seva acceptació com a comissari europeu no ha estat feta com a conseqüència de la seva idoneïtat pel càrrec sinó per un pacte entre el partit popular europeu i el grup socialista del Parlament europeu. Gràcies a aquest pacte, Arias Cañete candidat els populars assoleix el càrrec de comissari, mentre que al mateix temps el socialista francès Pierre Moscovici ha estat nomenat comissari d’Afers Econòmics.

Un tripijoc entre partits que posa en evidència com se’n riuen dels ciutadans europeus: el càrrec de comissari no és per aquell que està més preparat sinó per aquell que els partits volen situar en el càrrec independentment de la seva vàlua.

A banda de la campanya masclista que aquest vividor de la política va fer en les últimes eleccions al Parlament europeu, aquest personatge sorgit del Madrid més corrupte, i assidu visitant de la llotja del Bernabeu, és conegut per que en l’últim govern d’Aznar ocupava el lloc de ministre d’agricultura, i en la discussió que es va organitzar al voltant del transvasament de l’Ebre a València, va pronunciar una frase que es va fer cèlebre. “El trasvase del Ebro, serà un paseo militar”  va dir, en referència a les protestes que es feien fonamentalment des de Catalunya i Aragó en oposició a aquella obra faraònica que Aznar volia realitzar tant si com no.

Però el Parlament europeu no em decep només per això. Em decep per que no resol els problemes dels ciutadans. És sotmet a la pressió dels estats membres, sense tenir en compte el que els ciutadans volen o necessiten. En el cas d’Espanya, el govern espanyol ha pressionat als països europeus i a la Comissió Europea per que recolzin les seves tesis o en el pitjor dels cassos guardin silenci sobre la voluntat dels catalans de volen votar la seva independència. Un Parlament europeu que sent còmplice del govern espanyol contribueix a imposar que els ciutadans callem, i les urnes es tanquin a pany i forrellat, deixant la democràcia com un drap brut. Una Europa que actua així, una Europa que eleva el contuberni a categoria política, és una Europa amb la que no m’hi sento gens identificat. És l’Europa dels Estats, de la burocràcia, de les cotilles administratives, de l’austeritat portada a límits intolerables, mentre ells, els polítics i parlamentaris europeus es reparteixen càrrecs, sous lliures d’impostos, viatges, dietes, hotels, menjars i tot el que vulguin. És l’Europa dels interessos, i no l’Europa de les persones.    

Els representants de Ciutadans al Parlament Europeu  

Però les meves queixes contra el Parlament europeu van més enllà. Fa pocs dies el diputat González Pons del PP, i valencià d’origen, va adreçar un escrit a tots els parlamentaris en el que els explicava que (segons ell és clar) “el desafiament secessionista de Catalunya és inconstitucional, profundament antidemocràtic i no té re a veure amb el procés escocès. Parlava també de la “indissoluble unitat de la nació espanyola establerta per la Constitució, i que les decisions que afecten als espanyols s’han d’adoptar per tots els espanyols i no només per una part. Com veuen, és un compendi de l’argumentari que hem anat sentit dels polítics espanyols d’una banda i de l’altre del arc parlamentari espanyol.

I com que atacar a Catalunya al Parlament europeu els surt de franc, Ciutadans i UPyD s’han unit a la festa  i han organitzat conjuntament una conferència per denunciar  una suposada “discriminació lingüística a Catalunya”, que segons ells, evidentment va en contra del castellà. Aquesta conferència l’ha fet amb el vist i plau del Grup Liberal europeu, que recordem-ho, és el Grup del qual en formen també Convergència Democràtica de Catalunya i el PNB del País Basc.

Quan el Parlament europeu accepta que passin totes aquestes coses, i ningú alci la veu en favor d’una Catalunya indefensa, em sembla que és prou significatiu del que es pot esperar d’aquests polítics interessats només en el seus privilegis econòmics i socials i no en els problemes dels ciutadans, en aquest cas, dels ciutadans de Catalunya.