El Rei d’Espanya intervé en el Parlament europeu a Estrasburg

O ens prenen per ximples, o la ignorància que tenen és descomunal

Dir que la Constitució preserva la llengua, la cultura i les tradicions de Catalunya és no assabentar-se del que passa al seu voltant  

En la intervenció de Felip VI davant del Parlament europeu a Estrasburg, el monarca espanyol va fer constants referències al procés català situant-se claríssimament del costat dels unionistes, renunciant per tant a representar al 50%  de catalans. Si tenim en compte que des del govern de Madrid s’ha recordat constantment al president Mas que ell és president de tots els catalans i per tant els representa a tots (també als no independentistes), ara per coherència haurien de fer el mateix amb el Rei d’Espanya que tal com s’ha pogut veure al Parlament europeu s’ha decantat clarament per la defensa de l’opció unionista. Però demanar coherència al govern espanyol és tant com demanar “peras al olmo”.

En el seu discurs, Felip VI va deixar anar algunes perles que cal analitzar per entendre millor les contradiccions entre els discurs oficialista i la realitat de cada dia. Vegem-ne algunes:

“Europa s’ha construït amb la voluntat de sumar, no de restar; d’ajuntar i no dividir, de saber compartir i ser solidaris”. Als catalans ens ve a explicar el que és la solidaritat? Un país com Catalunya que cada any perd un 8% del PIB que genera sota l’excusa d’una suposada solidaritat es mereix que un Rei d’Espanya ignori la realitat de l’esforç fet pels catalans? Però que s’ha cregut aquest senyor…!

“Tinguin senyories la seguretat de poder comptar amb una Espanya... unida i orgullosa de la seva  diversitat”. Fa falta un gran desconeixement de la realitat de cada dia per dir-la tan grossa. Es nota que Sa Majestat Felip VI no coneix el Twitter o el Facebook, o qualsevol altre xarxa social que des de fa temps van plenes d’insults i menyspreus a Catalunya i als catalans. Però no són  només les xarxes socials, els mateixos mitjans de comunicació de Madrid han utilitzat qualificatius pejoratius en contra de Catalunya i dubto molt que no hagin arribat mai a oïdes de Sa Majestat.

La tercera perla que vull comentar és la relativa a la Constitució. Felip VI ha definit la Constitució espanyola com “un gran pacte que defensa, preserva i empara drets i llibertats dels ciutadans i que protegeix als pobles d’Espanya en l’exercici de les seves diverses cultures i tradicions, llengües i institucions”. Davant d’aquestes paraules no trobo altre explicació que la desinformació absoluta del monarca espanyol. Com es pot dir en un escenari com el Parlament europeu que la Constitució espanyola defensa, preserva i empara el català? Però aquest senyor no llegeix els diaris? No ha sentit parlar de la Llei Wert? No ha sentit dir a aquest personatge nefast que calia espanyolitzar als nens catalans? No li han explicat que els tribunals han decidit que a les escoles catalanes un 25% de l’ensenyament s’ha de fer en castellà?

Però ningú ha fet adonar-se al Rei de l’actuació absolutament esbiaixada del propi Tribunal Constitucional? El mateix dia que Felip VI feia a Brussel·les aquest discurs tan allunyat de la realitat, el Tribunal Constitucional admetia a tràmit sengles recursos que el govern espanyol havia interposat en contra de dues lleis del Parlament de Catalunya. La laminació de competències de la Generalitat  de Catalunya és una constant des que governa el PP, i això ho aconsegueixen amb el recolzament del tot necessari, del braç armat del govern, que és el Tribunal Constitucional presidit per un exmilitant del PP. Com es pot dir que la Constitució preserva les institucions catalanes quan constantment s’atropella des del govern espanyol, les accions del govern de Catalunya i del seu Parlament?

Estem doncs en una situació del tot inversemblant: el govern espanyol negant la victòria de l’independentisme en les eleccions del dia 27, el Tribunal Constitucional acceptant a tràmit tots els recursos que el govern espanyol interposa contra l’acció legislativa del Parlament de Catalunya, i el Rei Felip VI explicant un conte de fades, que no té res a veure amb el dia a dia del que els catalans estem vivint.

El que em sembla molt lamentable, és que malgrat els gestos d’alguns eurodiputats espanyols, molts eurodiputats europeus desconeguin la realitat que es viu a Catalunya i de quina manera els poders espanyols (govern del PP, la monarquia, i d’altres) tergiversen la realitat oferint una imatge que res té a veure amb el que realment succeeix.