dimarts, 3 d’abril de 2018

Kale borroka ? Violència? Però de què parlen aquesta gent...

 
Espanya posa en pràctica una nova tècnica contra Catalunya: es crea un relat fals, i a partir d’ell, els partits polítics, ministres i fins i tot el Sr. M. Rajoy se’n fa ressò. La fiscalia ho afina, i comença la persecució de la “justícia”.


La primera vegada que ho vàrem viure va ser quan el ministre Méndez de Vigo, en una roda de premsa posterior al consell de ministres del govern espanyol es va referir a les manifestacions del setembre passat com “tumultuàries”. A partir d’aquí la fiscalia va fer la resta i avui Jordi Sánchez i Jordi Cuixart són a la presó.


Després fou el torn de la policia nacional, amb uns informes que no responien a la realitat. Ara és el torn dels CDR, acusats per PP, PSOE i Ciudadanos de ser grups violents i vandàlics. La fiscalia ja ha anunciat que els investiga.



Corria el mes de setembre passat quan el ministre Iñigo Méndez de Vigo, portaveu del govern espanyol, es va referir a les manifestacions que hi varen haver a Catalunya aquells dies com “manifestacions tumultuàries”. Utilitzar aquest terme no va ser casualitat atès que és justament l’expressió que apareix en la definició del delicte de sedició en el codi penal espanyol. Una vegada el relat del ministre fou posat en circulació, els esdeveniments es varen precipitar. La fiscalia va presentar davant de l’Audiència una denuncia per sedició contra els dirigents d’Òmnium Cultural i l’ANC, Jordi Cuixart i Jordi Sánchez respectivament, i la jutgessa Carmen Lamela es va encarregar d’enviar-los a la presó, sense fiança i en espera de judici.

Va ser la primera pràctica d’aquesta tàctica que ara s’ha tornat a repetir amb els CDR. Es crea un relat, encara que sigui fals, amb molta imaginació, tergiversant dialècticament  els fets, i aquest relat acaba sent comprat pels tribunals de justícia sense comprovar mínimament si la realitat i el relat realment són coincidents. Aquest plantejament també ha estat seguit per la policia nacional, encarregada d’elaborar informes per als jutges i la fiscalia. En aquests informes, els seus autors, a partir d’un fet determinat, comencen a adulterar la realitat, i converteixen el seu relat en un esperpent que té per finalitat “informar” als jutges i fiscals de “la seva veritat” en cap cas la veritat objectiva.

Ara, davant de les accions que han endegat els "Comitès de Defensa de la República” s’ha seguit de nou aquesta fórmula, amb l’objectiu afegit que les autoritats judicials alemanyes que han de jutjar l’extradició del president Puigdemont, entenguin que a Catalunya hi ha hagut violència per d’aquesta manera fer compatibles els delictes de rebel·lió que s’imputen al president Puigdemont amb el delicte d’alta traïció del codi penal alemany, que per ser comparable al de rebel·lió espanyol, exigeix l’existència de violència.

Per això diferents polítics espanyols, socis tots ells del 155, com Jose Luís Ábalos del PSOE, Javier Maroto del PP,  o Juan Carlos Girauta de Ciudadanos s’han referit al CDR com comandos de Kale borroka com els que existien fa anys al país basc integrats per joves propers al món abertzale. No cal dir, que seguint la tàctica ja comentada, la premsa espanyolista, que en la seva pràctica totalitat és la que s’edita a Madrid, s’ha fet immediatament ressò de la denúncia, i han començat a publicar notícies relacionant als CDR amb la violència. El cas més escandalós és el del diari “La Razón” que intentant mostrar exemples de la violència dels CDR ho il·lustra amb una foto que correspon a un atac violent dels ultres espanyolistes contra la policia nacional durant una manifestació a València!

Tanmateix el toc de sortida ja estava donat, i ha estat el mateix president del govern espanyol, el Sr. M. Rajoy, qui ha promès combatre l’acció “violenta i intimidatòria” dels CDR. Per tant, com en altres ocasions, ara serà la fiscalia qui “ho afinarà” i actuarà contra els CDR.

Val a dir, que tota aquesta posada en escena de la paraula “violència” casualment succeeix en el mateix moment que el fiscal alemany encarregat d’analitzar l’extradició del president Puigdemont, ha acceptat la tramitació de l’euro-ordre per tal que Carles Puigdemont sigui extradit a Espanya. Aquesta actuació de la fiscalia alemanya estava del tot prevista i era esperada per la defensa del president. Ara s’enceta per tant un període de entre 2 i tres mesos, en el que les defenses del president Puigdemont hauran de posar tot el seu lleial saber sobre la taula, per intentar evitar que aquesta extradició sigui acceptada pels tribunals alemanys que l’han de jutjar.


Després, els polítics unionistes diran que ells no pressionen als jutges...        

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada