Ho hem tornat a fer: el 15-A un clam ciutadà per l’alliberament del presos polítics.
Puigdemont president!, també ressona al cel de Barcelona, mentre multitud de catalans no poden ni accedir a un Paral·lel del
tot col·lapsat
Pacíficament, cívicament, a la catalana, centenars de milers de ciutadans reclamen des de
Barcelona l’alliberament dels presos polítics
De nou, el clam de Catalunya reclamant una justícia
no polititzada, dona la volta al món, i la notícia es recollida pel mitjans de
comunicació més rellevants del planeta.
Nova lliçó de civisme: ni un sol incident en
una manifestació massiva que segons els organitzadors aplega a més de 700.000 persones
L’unionisme no accepta ni entén que l’independentisme
continua viu, malgrat les amenaces, la presó, els exiliats, els jutges, la
Soraya, etc... No poden entendre que la independència és un sentiment arrelat
que mai en podran manllevar.
El PP insinua que independentisme i dictadura
estan relacionats... Sens dubte és ben bé allò de “cree el ladrón que todos son
de su misma condicion”
I com sempre faig quan estem davant d’aquests
esdeveniments, les imatges superen clarament tot allò que jo pugui explicar:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada