dimarts, 1 de maig de 2018

Formar govern a Catalunya, servirà d’alguna cosa?


Els poders formals espanyols, tant executiu com el judicial, porten 4 mesos impedint que a Catalunya es pugui constituir un govern que sigui el reflex del que els catalans varen decidir el 21-D a les urnes. 


En democràcia, impedir que es constitueixi un govern elegit legalment pels ciutadans té un nom: totalitarisme 



El Tribunal de Drets Humans de la ONU ha reconegut que el diputat Jordi Sánchez té tots els seus drets polítics intactes. En la mateixa situació jurídica hi ha els diputats Jordi Turull i Carles Puigdemont. Són tots tres diputats electes, escollits en unes eleccions al Parlament de Catalunya. Si tenen la capacitat per ser elegits diputats, tenen els mateixos drets que qualsevol diputat per ser elegits presidents de Catalunya. Sent això tan evident, com és que la realitat no ha estat així? 

Dons perquè hi ha un jutge, el Sr. Llarena, que estima que no tenen dret a ser elegits perquè ell des de la seva magistratura així ho ha decidit, i perquè hi ha un Tribunal Constitucional que impedeix que es pugui investir a distància a un president de la Generalitat.

Per tant, ens trobem davant de la paradoxa que la justícia vol nomenar, o si més no donar el vist i plau, a la persona que hagi d’assumir la presidència de la Generalitat. I alguns d’això n’hi diuen democràcia. Està clar doncs que el Sr. M. Rajoy i el seu govern, i la justícia espanyola, deixant de banda el que han dit els catalans a les urnes, volen posar al front de la presa de decisions polítiques a Catalunya a una persona que els convingui, un home de palla, que obeeixi allò que M. Rajoy i els seus decideixin des de Madrid. En definitiva volen governar Catalunya des de Madrid, tot i que els ciutadans catalans només els han atorgat 4 dels 135 diputats del Parlament.

Per si algú tenia algun dubte de tot plegat cal ressenyar unes declaracions del Sr. Enric Millo delegat del Govern espanyol a Catalunya, qui sense tallar-se gens ni mica ha explicat que “el 155 es pot continuar aplicant a Catalunya de forma més focalitzada o amb una cirurgia més fina encara que es constitueixi un nou executiu a Catalunya”. Sent així les coses té sentit tenir pressa per fer un nou govern a casa nostra?. En la mateixa entrevista el Sr. Millo deixa clar que aquest govern català que es pugui constituir tindrà les ales tallades atès que, per exemple, no podrà reconstituir el Diplocat que com és sabut va ser derogat per l’aplicació de l’article 155 i el seu personal acomiadat. En paraules de Millo, “el Diplocat tenia una importància molt rellevant perquè responia a un objectiu molt pervers, com era la internacionalització del conflicte”.

Per tant, veient tot l’anterior i considerant a més lo trampós que ha estat sempre el govern espanyol en relació als compromisos adquirits amb Catalunya, quan se senten veus autoritzades de l’independentisme reclamant la formació urgent d’un  nou govern, no es pot evitar que ens envaeixin els dubtes. Faig referència concretament a les declaracions d'Oriol Junqueras, fetes des de la presó d’Estremera en les que diu “no hi guanyem res sense fer govern i, en canvi, arrisquem molt per tornar a la mateixa situació en el millor dels casos”.

Estic d’acord que unes noves eleccions fetes al juliol serien tota una incògnita en quant al seu resultat, però tinc també molt clar que formar govern tampoc ens servirà de massa. M. Rajoy i els seus mantindran el setge judicial i de control econòmic sobre Catalunya durant anys. El Sr. Junqeras hauria d’entendre que fent govern tampoc hi guanyarem res. 

Però no és només el Sr Junqueras qui parla en aquests termes; forces veus s’han manifestat amb el mateix sentit que el Sr. Junqueras, i sincerament em costa veure els beneficis de formar govern. Com que som molts opinant al respecte, modestament proposaria que enlloc d’anar omplint el país de comentaris que desconcerten a la gent, ens remetem tots plegats a allò que decideixi Carles Puigdemont president legítim de Catalunya. Si ell l’encerta l’encertarem tots; si ell falla en les seves previsions ens haurem equivocat tots. En canvi ara, amb tantes opinions per aquí i per allà el que hem aconseguit és estar excessivament dividits. Per tant, Sr. Puigdemont, el que vostè digui... amb els ulls tancats...     

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada