dissabte, 5 de maig de 2018

ERC tira enrere... i abandona, per ara, el camí a la independència


En una ponència política que ERC vol debatre en el congrés del partit previst per l´últim dia del mes de juny, els republicans es plantegen ampliar la base independentista, i per això renuncien a la via unilateral i tornen vàries pantalles enrere i es situen a l’època del dret a decidir.


Algunes veus relacionen aquesta estratègia d’ERC amb algun tipus d’acord amb “Madrid”, pel qual els presos polítics d’ERC serien alliberats a canvi de renunciar a la via unilateral, i constituir un govern autonòmic a Catalunya que sigui obedient als designis de Madrid.



No queden clares les raons per les quals ERC ha tirat vàries pantalles enrere per situar-se a les èpoques del dret a decidir. Era al juny de l’any 2013 quan es constituïa el Pacte Nacional pel Dret a Decidir amb l’objectiu de fer possible una consulta sobre el futur polític de Catalunya. Des de llavors ençà els catalans hem estat cridats a les urnes en vàries ocasions. La primera el 9-N del 2014, quan uns dos milions de catalans varen votar sí en una consulta sobre la independència de Catalunya que va organitzar la Generalitat. La segona ocasió va ser el dia 27 de setembre de l’any 2015 quan de nou al voltant de 2 milions de persones varen votar per opcions independentistes. La tercera ocasió fou el referèndum del passat 1-O de l’any 2017 on de nou, una mica més de 2 milions de catalans varen votar sí a la independència. Finalment, el 21 D de l’any passat 2 milions de catalans varen donar una majoria absoluta al Parlament de Catalunya per les opcions independentistes.  

Fet i fet, un 48% dels votants a Catalunya són partidaris de la independència, un 43,5% en són contraris i un 8,5 no són ni una cosa ni l’altre. ERC opina que per assolir la independència cal superar el 50% dels vots i per tant, com que hi estem una mica per sota volen ampliar la base de votants independentistes i per aconseguir-ho entenen que la millor manera és tornar a l’any 2013. Segurament, pretenen aconseguir acostar als Comuns a les seves tesis, atès que és de la única bossa de vots a la que es pot anar a furgar per aconseguir alguns vots addicionals. Són maneres de veure-ho.

Hi ha altres opcions per eixamplar la base de gent partidària de la independència. De fet qui ha aportat més vots a l’independentisme han estat sempre persones i estructures del govern espanyol. Començant per Tribunal Constitucional amb la sentència contra l’Estatut, seguint pel PP recollint signatures per tota Espanya en contra de l’Estatut català, el Sr. Aznar menyspreant Catalunya sempre que ha pogut, l president espanyol M. Rajoy, els Srs. Bono, Rodríguez Ibarra, Felipe González, Guerra, els ministres Wert i Montoro, les Sres. De Cospedal, Sáenz de Santamaria, Susana Díaz i tants altres fent manifestacions hostils contra Catalunya i els catalans. Finalment s’han afegit a la llista mitja Espanya amb el crit del “a por ellos”, les forces i cossos de seguretat de l’Estat i el Rei Felip VI. Tots aquests junts han aconseguit fins ara que la independència estigui situada en el 48% dels votants a Catalunya.

Per tant es tracta d’anar provocant que tots aquests personatges continuïn actuant contra Catalunya, ofenent als catalans i maltractant Catalunya a nivell de pressupostos, o a nivell polític, forçant-los a evidenciar davant d’Europa el baix nivell democràtic de l’Estat espanyol. Actuar en definitiva com pretén el president Puigdemont, forçant a cada proposta d’investidura una resposta antidemocràtica que de ben segur és observada amb preocupació per Europa.

En definitiva, per eixamplar la base de l’independentisme el que cal és que més catalans s’adonin que si seguim depenent de les decisions de Madrid ho tenim molt magre. Que si no ens en sortim, les generacions futures pagaran durant anys la gosadia  dels catalans de voler lluitar per la independència, i això ho pagaran també els fills i els nets dels que s’oposen a la independència. Cal estendre aquest missatge perquè la gent sigui ben conscient del pros i els contres de les decisions que s’hauran de prendre els propers temps.

No fer-ho així, retirar-se a la pantalla del dret a decidir com proposa ERC, és faltar el respecte a tots aquells que l’1-O varen defensar les urnes amb orgull i decisió. És un pas enrere que restarà vots en lloc de sumar-los; que portarà encara més divisió a l’independentisme. És una rendició que molts no podem acceptar, encara que sigui a canvi de la llibertat de presos polítics. I encara ho podem acceptar menys si del que es tracta és cercar la complicitat i l’acompanyament dels Comuns.                   

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada