Les “perles” de la convenció del PP a Barcelona

Sánchez Camacho compara el procés sobiranista amb el terrorisme d’ETA 

Després de totes les barbaritats que s’han dit, hauríem de poder comptabilitzar quants nous independentistes hi ha, una vegada celebrada la convenció

Aquest cap de setmana la plana major del PP ha desembarcat a Catalunya per  intentar contrarestar la creixent pujança de l’independentisme. Els resultats només el temps ens els podrà aclarir, però a tenor de l’escoltat, els efectes podrien ser els contraris als que inicialment es perseguien, i això gràcies a una sèrie d’afirmacions, comparacions, i supòsits que basant-se en el discurs de la por, no han aportat res de nou a la societat civil catalana. “Más de lo mismo” que diuen a Espanya .

Per entendre millor el que acabo de dir, res més adequat que analitzar les diferents “perles”  que els dirigents populars han deixat caure.

Primera perla: Maria Dolores de Cospedal va dir “els independentistes volen trencar España a cops de matxet”. Aquest tipus d’afirmacions només poden venir d’una persona que o bé es curta de gambals o bé  està plena de mala fe. O les dues coses a la vegada; m’inclino per aquesta última.

Segona perla: També correspon a la Sra. de Cospedal que pel que es veu va venir “forta“ a Catalunya. Sense tallar-se un pel va dir que “l’endemà de la independència Catalunya estaria en fallida”. Discurs de la por al que ja ens tenen acostumats; de tant reiterar-ho ja no espanten a ningú.  Aquesta suposada fallida deu ser conseqüència de l’espoli al que Catalunya està sotmesa; de ben segur, sense aquest

Espoli els catalans ens en podríem sortir sense excessives preocupacions, cosa que ara és impossible, atès que ens exprimeixen fins l’últim Euro.

Tercera perla: autora Alícia Sánchez Camacho que no ha tingut altre ocurrència de compara el procés català amb el terrorisme a Euskadi. Això d’aquesta Sra., és de visita al psiquiatra. Està malalta i per tant és millor no fer-li massa cas. Les seves paraules es desqualifiquen per elles mateixes.

Quarta perla: propietat del Sr. Nuñez Feijoo, president de la Xunta de Galícia, ha arribat a dir per dues vegades que el President Mas “ha perdut la raó”. Cal recordar que aquest personatge es fotografiava amb mafiosos blanquejadors de diners procedents de la droga, i que entre altres bestieses va arribar a dir “Galícia paga, i Catalunya pidola”. També té, com es pot veure, una visió  i versió si més no curiosa de la realitat

Cinquena perla:  el mateix Nuñez Feijoo ha dit durant la convenció del PP, que el procés sobiranista no sorgeix del poble, sinó que està “teledirigit” per polítics. Es veu que aquest home l’11 de setembre de l’any 2012, i el de l’any 2013, estava encara de vacances en algun lloc molt remot, per que els cert és que les imatges de la cadena humana varen donar la volta al món.

Sisena perla:  torna a correspondre a la Sra. de Cospedal. Ha tingut la barra de dir que “no ens robaran una part d’Espanya que és nostra”. Aquesta dona no superaria les proves d’accés a la universitat. Catalunya és dels catalans Sra., li agradi o no. I aquí els únics que roben són vostès, emparant-se amb una cosa tan sòlida com la Constitució a la que el seu partit (Alianza Popular es deia en aquelles èpoques) hi va votar en contra. Quantes voltes dona la vida, Mare de Déu!

Setena perla: aquesta correspon al ministre Montoro que com que és el membre del govern més cara dura, ha gosat dir que no publicaran les balances fiscals, sinó que en el seu lloc “inventaran” una cosa que es dirà “comptes públics regionalitzats”, on evidentment intentaran que quedi ben palès que Espanya no ens roba. Però són tant curts de gambals , que la millor prova de que ens roben i molt,  és precisament el fet que no vulguin fer públiques aquestes balances fiscals, malgrat que hi ha acords del Congrés dels Diputats obligant al govern espanyol a fer-ho. Després s’omplen la boca de “legalitat” i “Constitució” Quin cinisme!

Les perles del president Rajoy: ara passarem ja a les perles de Rajoy. De fet m’he quedat una mica decebut. M’esperava conèixer el Pla que Rajoy va dir que tenia per Catalunya. Doncs sembla que no hi ha cap pla. Rajoy ha continuat amb els tòpics de sempre aprofundint amb duresa en el discurs de la por. El Sr. que fa uns anys recollia signatures contra Catalunya, ha dit:

• Catalunya no pot equivocar-se de camí per que els catalans no tenen la culpa de la pèrdua de visió d’alguns dirigents
• A Catalunya li convé continuar sent espanyola, com ho ha estat sempre 
• Els espanyols estimem Catalunya 
• Que quedi clar: ni es celebrarà aquest referèndum ni es fragmentarà Espanya    
• Després de l’imperi de la Llei, i el principi de solidaritat, res és més important que el diàleg

Em vull centrar en aquest últim punt: el principi de solidaritat està per sobre del diàleg? Des de quan?  L’imperi de la Llei no afecta tothom? Només als catalans? Que hi ha dels deute que el govern espanyol no ens vol pagar? Solidaritat és igual a espoli? Qui marca els límits de la solidaritat, el Sr. Rajoy? La conclusió és clara: dialogar amb Rajoy i dialogar amb Espanya és impossible. Mai ho han fet; sempre han imposat, i ara estem davant d'un bon exemple.  

Patètic, vergonyós, insultant, humiliant, dèspota, totalitari, i tants qualificatius d’aquesta mena com calguin per qualificar el discurs del Sr. Rajoy i en general totes les intervencions del quadres directius del PP a Barcelona

Última perla: la Sra. Sánchez Camacho ha clos l’acte demanat-li al President Mas que no insulti.  A això se n’hi diu CINISME.  

Avui, com a resultat de tot plegat, a Catalunya hi ha molts més independentistes. Gràcies PP.