Un estat "de la por" s’instal·la a Catalunya

El Rei d’Espanya, amb un discurs que manté el to amenaçador contra l’independentisme mostrat en la seva intervenció pública del 3-O, ignora el resultat de les eleccions del passat dia 21, i atia el “a por ellos”.

El ministre Zoido, aquell que destrossa la llengua espanyola quan parla, amenaça ara a Elsa Artadi i Marta Rovira amb ser perseguides judicialment per haver confeccionat les llistes electorals dels seus respectius partits !!!

El temor és el sentiment que predomina en aquests moments entre els ciutadans catalans partidaris de la independència. A les amenaces fetes dies enrere a twitter de denunciar per suposats delictes d’odi fins i tot els retwits en els que es posi de manifest la brutalitat policial l’1-O, ara s’hi afegeixen les citacions de 13 mestres d’un institut de Sant Andreu de la Barca, acusats d’haver fet comentaris despectius a classe sobre les càrregues policials del dia 1 d’octubre. Aquesta situació no és nova atès que el mes d’octubre ja es va produir una situació similar amb 8 mestres d’un col·legi de la Seu d’Urgell per els mateixos motius.

Aquest estat de por en que viu la ciutadania, s’ha vist agreujada per l’anunci que la fiscalia podria imputar a 100 ciutadans més esmentats en un nou informe de la guàrdia civil. Però la guàrdia civil encara ha anat més lluny, i ha assenyalat les manifestacions de l’11 de setembre fetes pacíficament i festiva per molts ciutadans de Catalunya, ininterrompudament des de l’any 2012, qualificant-les com possiblement constitutives d’un delicte de rebel·lió i “germen de l’odi” vers l’Estat espanyol.

Davant d’aquesta paranoia de persecucions, denuncies, informes esbiaixats, prohibicions de lluir el color groc i de prohibir qualificar amb determinades expressions als membres del govern legítim de Catalunya als mitjan públics de comunicació per part de la Junta Electoral Central, avui s’hi afegeix unes declaracions del ministre espanyol de l’Interior, el Sr. Zoido, que entre altres coses es distingeix per un nivell cultural que el porta a trinxar la llengua espanyola cada vegada que bada la boca. El Sr. Zoido ha tingut la barra de dir que el fet que Marta Rovira i Elsa Artadi siguin les responsables de la confecció de les llistes electorals dels seus respectius partits (ERC i JuntaxCat respectivament), per concórrer a les eleccions dels passat 21 D, els pot comportar responsabilitats judicials, atesa la seva decisió de posar a segons qui al front d’aquestes llistes. Sincerament, no hi entenc gens de dret, però jo diria que aquestes paraules del Sr. Zoido no són pròpies d’un ministre d’un país mínimament democràtic. Més aviat són pròpies de règims totalitaris per no utilitzar altres expressions.  

Tota aquesta manera d’actuar és conseqüència de diferents factors. El primer i fonamental deriva del tarannà històric dels espanyols manifestat tantes vegades a les seves colònies d’Amèrica del Sud principalment, menystenint les cultures autòctones, les seves tradicions, les seves llengües, etc., i considerant-se superiors a tot i a tothom, malgrat que la mateixa història s’ha encarregat en nombroses ocasions de demostrar-los el contrari. En segon terme, hi ha un altre factor important, segurament derivat de l’anterior, que impedeix que els espanyols siguin capaços d’entendre que és el que està passant a Catalunya. En lloc de pensar que els catalans potser ja estem farts d’aguantar els seus menyspreus i de suportar tota mena de greuges, es creuen que l’independentisme és cosa de quatre eixelebrats i que la majoria de catalans som fidels a tot allò que emani d’Espanya. Tot i la claredat dels resultats electorals amb una nova victòria rotunda per majoria absoluta de l’independentisme, continuen pensant que hi ha una “majoria silenciosa” que els és fidel. Per tant, actuen amb el convenciment que el que fan és correcte i és el que cal fer.

Encara vull destacar un tercer factor. SI algun polític espanyol, en un atac de coherència i realisme s’imagina per un moment que potser s’estan equivocant amb les seves decisions i actuacions a Catalunya, quan va escoltar la intervenció televisada de Felip VI la nit de Nadal, segur que se li varen esvair ràpidament tots els dubtes i va concloure que el “a por ellos” continua del tot vigent, i la política de cops de porra físics o psíquics als catalans és la política correcta. Sincerament, crec que al monarca espanyol, com a tants altres polítics de l’Estat, no els informen adequadament del que passa a Catalunya.

I mira que és ben senzill: els catalans ja ens hem cansat d’ells, hem dit prou, i a més ho hem fet per sempre més... Per més que ens vulguin atemorir, la nostra decisió és ferma; ben ferma...