divendres, 26 de setembre del 2014

La compareixença del President Pujol al Parlament de Catalunya


L’actitud d’alguns diputats és impròpia de la representativitat que ostenten


Vergonyosa,  indigna i repugnant intervenció d’Alícia Sánchez Camacho



Avui ha comparegut al Parlament de Catalunya el President Pujol amb l’objectiu d’explicar l’origen dels diners que la seva família tenia dipositats a bancs andorrans. L’explicació del President Pujol s’ha basat en el document d’inculpació que ell mateix va fer públic al mes de juliol passat, relacionant els diners a l’estranger amb el llegat rebut del seu pare. El President Pujol ha negat ser un polític corrupte i en la compareixença ha hagut d'aguantar algunes acusacions impertinents fet que ha provocat una resposta airada per part seva, que tot i estar justificada se la podria haver estalviat.     

No és el meu objectiu entrar a esbrinar si les explicacions donades pel President Pujol satisfan o no, són certes o no, i si responen a tos els interrogants o no. Cada partit participant en la sessió tindrà la seva opinió, i tots els ciutadans que ho han pogut seguir també. La meva és de profunda decepció, i pel que fa al President Pujol, m’agradaria pensar que ha dit la veritat. Seria molt greu que no fos així.

El que jo vull sobretot és comentar les intervencions d’alguns líders polítics presents avui a la cambra catalana que en alguns cassos m’han semblat més pròpies d’una baralla entre persones de baixa estrofa que no pas a l’alçada d’uns diputats als que cal suposar un mínim d’educació. 

Les intervencions, com no podia ser d’un altre manera han estat força crítiques amb el President Pujol. I estant-hi d’acord o no, s’ha d’acceptar que Esquerra Republicana de Catalunya hagi mantingut una actitud de duresa  davant la declaració del President, que el PSC també hagi criticat al Jordi Pujol persona, però en certa mesura hagi respectat l’important acció de govern de Jordi Pujol  o que fins i tot les CUP hagin mantingut el seu to habitual despectiu cap a tot allò que no es adient amb el seu estil de vida i el seu pensament i òbviament hagin qualificat a la família de Jordi Pujol de delinqüents de “guants blancs”. Tot això dol, però s’entén. Els diputats de les CUP han abandonat la sessió per que al seu parer Pujol no havia donat resposta a cap de les preguntes que se li havien formulat. Iniciativa per Catalunya ha estat crítica, però aquesta vegada el diputat Herrera ha estat molt lluny de les seves millors intervencions al Parlament.

Abans de continuar voldria fer un aclariment al diputat Miquel Iceta primer secretari del PSC, que en al seva intervenció s’ha referit a unes paraules de l’alcalde Trias quan va saltar l’escàndol Pujol a finals de juliol. Iceta ha fet menció d’unes paraules de Trias que va dir que “a Pujol més li valdria desaparèixer” en el sentit de que amb la que li cauria a sobre més li valdria no tenir-ho que sentir. Iceta ha tergiversat aquestes paraules limitant-se a comentar que Trias havia dit que era millor que Pujol desaparegués. Molt malament Sr. Iceta.        

El que és extremadament greu és la intervenció d’Albert Ribera de Ciutadans, i Alícia Sánchez Camacho del PPC. Dues actuacions inadmissibles en qualsevol país civilitzat en especial la de la Sra. Camacho (demano excuses a les Sres., que puguin llegir aquest escrit per emprar la paraula Sra. referida a Alícia Sánchez Camacho). El Diputat Ribera parlant amb una manca de respecte absoluta pel President Pujol negant-li qualsevol credibilitat quan encara no s’ha demostrat cap altre culpabilitat que la que ella mateix ha reconegut, i amenaçant al President Pujol de dur a fiscalia les seves manifestacions d’avui. Estupidesa major es difícil de sentir en un Parlament.

Però qui s’ha endut la palma ha estat la Diputada Sánchez Camacho. No vull repetir de cap manera les seves paraules indignes i impròpies d’un diputat del Parlament. Només faré meves unes paraules  de David Fernández líder de les CUP referides a la intervenció de Sánchez Camacho: “sentir parlar a un diputat del PP de corrupció es com sentir parlar a un membre del Ku Kux Klan de racisme” 


Sra. Camacho sento una gran repugnància cada vegada que la veig i cada vegada que la sento. Segons diuen alguns vostè també havia rebut sobres del Sr. Bárcenas oi? Per que no fa alló que el Rei Joan Carles li va demanar de fer al president veneçolá Chaves? Perquè no calla d'una vegada?   


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada