Escòcia diu NO a la independència

A Escòcia guanya la "tercera via"

A Catalunya guanyarà la democràcia 

Aquest matí s’han conegut els resultats del referèndum escocès, per votar la independència del país respecte de la Gran Bretanya, que han estat prou clars tal com deixaven entreveure les enquestes malgrat que alguns volguessin interpretar que la situació estava molt ajustada.

Una vegada coneguts els resultats s’han sentit ràpidament les veus dels que desitjaven  aquest NO i entre elles algunes autoritats europees de prestigi democràtic dubtós com ara el Sr. Durao Barroso i evidentment (no podia faltar-hi) el president del govern espanyol, amb missatges semblants: “el NO dels escocesos a la independència ha evitat greus conseqüències per Europa”. No cal dir que la caverna periodística espanyola ha esmorzat tranquil·la avui, i ha reforçat les seves crítiques al procés català i les seves amenaces del conegut discurs de la por. 

Alex Salmond, el primer ministre escocés, s'ha hagut de
conformar amb la "tercera via"

Tanmateix el procés català i l’escocès presenten notablesdiferències. D’una banda el procés a Escòcia ha estat generat i propiciat des de la política i liderat pels polítics. La ciutadania s’hi ha anat afegint amb posterioritat com ho palesa el fet que els partidaris del SI eren molt pocs en les primeres enquestes i finalment han arribat a aquest 45% registrat en el referèndum. A Catalunya, per contra, el procés en cap cas ha estat generat des de la política, sinó que s’ha començat a gestar a partir d’un nucli, d’un pinyol si es vol dir així, d’un conjunt de persones amb sentiment i consciència de Nació, que ve des de l’any 1714 i al que si ha afegit una part important de la societat civil. A Catalunya és un moviment molt transversal, mentre que a Escòcia no ho era gens. Els polítics catalans s’ha vist obligats a posar-se al davant d’una corrent social independentista molt forta, de manera que si no ho haguessin fet la societat els hauria passat per sobre.  El NO escocès ha guanyat clarament en les capes conservadores de la societat escocesa, mentre que a Catalunya les capes més conservadores formen part també d’aquest moviment transversal.  Per tant els orígens de la consciència independentista dels uns i dels altres, són molt diferents, i l arrelament social d’aquest sentiment també.

Però hi ha altres diferències. Mentre els escocesos han tingut sempre els respecte de les altres nacions de la Gran Bretanya, a Espanya els catalans hem hagut de suportar tot tipus de greuges: hem vist com l’Estatut quedava esmicolat per una sentència d’un tribunal polític com és el Tribunal Constitucional; hem vist com a partir d’aquesta sentència el Tribunal Suprem ha començat una campanya de sentencies en contra de la llengua catalana i la immersió lingüística a les escoles; hem constatat com el govern espanyol vol “espanyolitzar” els nens catalans aprovant una llei d’educació ofensiva per Catalunya; hem patit les conseqüències d’un  ofec econòmic, que posa en risc Salut o Ensenyament a Catalunya, mentre continua i es perpetua l’espoli fiscal que patim els catalans; avui en dia, Catalunya està vivint la negació de la democràcia quan el govern espanyol ens nega el dret a escollir el nostre futur mitjançant l’exercici del vot. Podria afegir-hi encara molts més greuges... Si els escocesos haguessin patit tot això de part del govern britànic, m’agradaria veure quin resultat s’hauria produït aquest referèndum.

El president de la Generalitat es juga el seu futur
personal i polític per intentar que els catalans
puguem decidir lliurement
el nostre futur

Hi ha més arguments per justificar la diferència entre Escòcia i Catalunya, referents al pes del producte interior brut dins dels respectius estats. Mentre Catalunya és una nació espoliada amb l’excusa de la solidaritat interterritorial, Escòcia és una nació relativament pobre que viu dels subsidis dins de la Gran Bretanya i això també pesa a l’hora de decidir-se, atès que no tothom està disposat a renunciar a determinades prestacions de tipus econòmic. ( a l’estil del PER andalús o extremeny per posar un exemple)

A l’hora de reflexionar sobre els resultats escocesos sembla que el discurs de la por efectuat pel govern britànic i pels unionistes escocesos ha produït resultats positius pels interessos de Gran Bretanya. Em preocupa que a Catalunya el discurs de la por acabi fent forat i condicioni l’opinió d’aquells catalans més conservadors, dit això no en un sentit exclusivament polític, sinó referint-ho a aquells catalans que tinguin por d’obrir etapes noves, que prefereixin quedar-se com estan (encara que estiguin malament) en lloc d’intentar nous horitzons que ens facin sentir lliures. Em preocupa que aquesta població de més edat, més “acomodada”, acabi conformant-se i cedint davant dels discurs de la por que els espanyols incrementaran sens dubte els propers dies i setmanes.

Una última diferència per acabar: mentre el govern escocès del Sr. Salmond també ha guanyat, atès que Londres els ha ofert una millora significativa de les seves finances i capacitat política, a Espanya la Sra. vicepresidenta del govern, una vegada més, ho ha deixat molt clar: No hi haurà tercera via; res a oferir a Catalunya. Si més no es tranquil·litzador veure que amb això no ens volen enredar una vegada més...

  

Tanmateix confio en la majoria de catalans que preferim el triomf de la democràcia.