Ahir, el Tribunal Constitucional inicia la fase de diàleg amb Catalunya anunciada pel govern espanyol, i anul·la el full de ruta aprovat pel Parlament de Catalunya.
Espanya és un país amb una
qualitat democràtica discutible, on no existeix la llibertat d’expressió, i on
la Justícia està al servei dels interessos del govern de l’Estat
Ahir es va saber que el Tribunal Constitucional (TC)
havia acceptat a tràmit el recurs interposat pel govern espanyol contra el pla
aprovat pel Parlament de Catalunya el passat 6 d’octubre per celebrar un
referèndum d’autodeterminació abans de
finals de setembre de 2017. Aquesta
acceptació a tràmit del TC implica la suspensió del full de ruta establert pel
Parlament, i atenent a les noves funcions que el govern espanyol ha assignat al
TC comporta a més l’amenaça d’una
possible inhabilitació contra Carles Puigdemont, Carme Forcadell, el
secretari del Parlament i tots els consellers del govern de la Generalitat si
aquests no fan cas de la prohibició que es deriva de la decisió presa per el
TC. És un exemple clar del diàleg que el govern espanyol ofereix irònicament al
govern català.
La segona mostra del diàleg ofert
pel govern espanyol, l’hem viscut avui quan Carme Forcadell la presidenta del
Parlament de Catalunya s’ha vist obligada a comparèixer davant del Tribunal
Superior de Justícia de Catalunya per declarar davant dels magistrats com a
conseqüència d’haver permès que el Parlament debatés sobre la independència de Catalunya, i s’aprovés
el full de ruta del procés que ens ha de dur a la independència.
Carme Forcadell, com el seu dia
Artur Mas quan també li va tocar declarar davant del mateix Tribunal, ha estatrebuda per unes 1.500 persones que l’han acollit amb crits d’independència.
Forcadell havia sortit del Parlament acompanyada pels membres del govern
català encapçalats per Carles Puigdemont
i Oriol Junqueras, ex presidents del Parlament, per representants de partits
independentistes i partidaris del referèndum i associacions vàries que defensen
també el dret a decidir i la independència. A destacar la presència en al
comitiva de representants de Catalunya Sí Que Es Pot, que s’hi hi ha incorporat
per que continuen defensant un referèndum pactat a Catalunya. També integraven
la comitiva molts alcaldes dels municipis catalans, que amb les vares d’alcalde
a la ma mostraven també el seu suport a Carme Forcadell.
L’interrogatori ha durat aproximadament mitja hora, en la qual la Sra. Forcadell s’ha limitat a
respondre a les preguntes del seu advocat, emparant-se en el seu dret a no
declarar. A la sortida, i una vegada tornada al Parlament de Catalunya, Carme Forcadell
ha manifestat que “L’Estat utilitza el poder judicial per coartar el debat i el
dret democràtic del Parlament”, i ha continuat dient que en cap país democràtic
es persegueix per la via penal el debat de les idees. “Avui està en joc la
democràcia, no el futur polític d’una persona”. Tal com ha remarcat amb encert AntoniBassas al diari Ara, “Avui, Espanya cita a declarar a la democràcia”.
El fet no ha passat desapercebut a Europa. El Parlament Suïs ha vist com 15 diputats demanaven al govern federal d’aquell
país que expressi la seva preocupació al govern espanyol pel cas que afecta a
Carme Forcadell. Alguns eurodiputats eslovens també han expressat la seva
preocupació amb els fets que s’estan vivint a Catalunya. També ha reaccionat en
el mateix sentit un eurodiputat anglès, dient que “organitzar un debat en el Parlament,
mai pot ser un crim”. A Gal·les, Itàlia, Irlanda del Nord i Dinamarca també s’han
alçat veus en defensa de Carme Forcadell. En l’àmbit espanyol, Pablo Iglesias
mitjançant una piulada a Twitter també ha dit sentir-se avergonyit pel fet que
es jutgi a la presidenta del Parlament català.
Certament,
i més enllà de la lluita democràtica per la independència, veure com un govern
decideix que s’imputi penalment a la presidenta d’un Parlament, només perquè ha
permès una votació en la que es proposava fer un referèndum per l’autodeterminació
dels catalans, i copsar que la Justícia d’aquest país, seguint escrupolosament el
mandat del govern, es converteix en braç executor de la voluntat del govern,
posa en evidència que a Espanya no existeix de cap manera un democràcia real,
que permeti en el seu sí, la llibertat de pensament, i respecti les idees de
les persones. Autènticament penós
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada