Constituït el Pacte Nacional pel Referèndum

Es crea una comissió de seguiment del Pacte Nacional pel Referèndum, constituïda per notables, i amb Joan Ignasi Elena (ex PSC) com a portaveu.

Un manifest elaborat per aquesta comissió de seguiment serà el tret de sortida per endegar una campanya que serveixi per explicar a Espanya i al món que els catalans volem celebrar un referèndum pactat amb l’Estat espanyol per decidir lliurement el nostre futur polític.  

  

Mentre ahir al matí el Tribunal Constitucional continuava donant mostres del diàleg que practica el govern espanyol, declarant nul·les les tres ponències conjuntes sobre les lleis que el Parlament de Catalunya va crear  per donar cobertura legal a la desconnexió amb Espanya, i anul·lava articles importants de la Llei d’acció exterior de la Generalitat, i el mateix dia que el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya decidia que el judici contra l’expresident de la Generalitat Artur Mas, i les conselleres Joana Ortega i Irene Rigau es celebraria entre els dies  6 i 10 de febrer vinents, s’ha reunit al Parlament de Catalunya, convocat pel president Puigdemont, l’antic Pacte Nacional pel Dret a Decidir que presidia Joan Rigol, expresident del Parlament català. Els objectius de la reunió es centraven en diferents línies d’actuació. En primer lloc es volia donar novament una mostra d’unitat per tal que Madrid en prengui nota. Més del 80% de la societat catalana avui estava representada al Parlament. Una segona línia d’actuació consistia en intentar portar cap aquest nou front als “Comuns” i la presència d’Ada Colau ha estat prou significativa en aquest sentit. Un tercer objectiu consistia en acordar quina ha de ser l’actuació a partir d’ara per aconseguir que els catalans puguem votar en un referèndum el nostre futur polític, i per això s’ha decidit que a partir d’avui la denominació d’aquesta organització es denominaria Pacte Nacional per al Referèndum. 

A banda d’aquest canvi de nom, que posa l’accent en una demanda molt transversal de la societat catalana com és la celebració del referèndum d’autodeterminació, els assistents han acordat endegar una campanya dins de l’Estat espanyol per donar a conèixer als ciutadans de l’Estat que els catalans volem celebrar un referèndum pactat amb l’Estat espanyol, com expressió democràtica del poble català de voler decidir el seu futur polític. Aquesta campanya també es durà a terme als principals països de l’UE i altres  potencies estrangeres per explicar que Catalunya vol dur a terme un referèndum pactat amb l’Estat. Es vol aconseguit un aval internacional  a les aspiracions catalanes.

Per poder donar continuïtat a aquesta tasca s’ha acordat la creació d’una comissió de seguiment, constituïda per persones que han tingut un paper important en la política catalana com  Jaume Bosch, Carme Laura Gil, Itziar González, Carme Porta, Maite Arqué, Francesc Dalmases, Francesc Pané i Joan Ignasi Elena; aquest última actuarà coma  a portaveu del grup. Aquest grup de notables que encara pot ser ampliat amb la participació de més persones, té ja sobre la taula una primer encàrrec: el redactar un manifest que permeti sumar adhesions nacionals, estatals i internacionals a favor de la celebració d’un referèndum a Catalunya.   

Mentre Enric Millo delegat del govern espanyol a Catalunya amenaçava amb portar als tribunals les decisions que es puguin prendre i que tinguin efectes jurídics que vulnerin la llei, i acusava a les forces partidàries del referèndum d’utilitzar el Parlament per dur a terme una trobada que no representa al conjunt dels ciutadans de Catalunya, el president de la Generalitat Carles Puigdemont es refermava en la seva voluntat de convocar el referèndum abans del final del mes de setembre proper. Puigdemont expressava el seu desig que el referèndum fos pactat, però en cap moment ha tancat les portes a fer-lo sense l’acord del govern espanyol si aquest es nega en rodó a autoritzar el referèndum. En aquest sentit tant ERC com la CUP amb refermat la seva voluntat de fer el referèndum encara que l’intent de pactar-lo amb l’Estat sigui un fracàs.

Després d’uns mesos d’estira i afluixa sembla que avui s’ha recuperat la unitat sobre la base de la celebració d’un referèndum. Ara cal que no ens passi com en ocasions anteriors quan els protagonismes personals i els interessos dels partits han passat per sobre dels interessos de Catalunya i la unitat tan necessària s’ha esmicolat. Esperem haver-ne après dels errors comesos en un passat no excessivament llunyà.

El procés necessita ja un punt i final. Aquesta vegada l’hem d’encertar