Plantant cara a Madrid

La Generalitat presentarà un recurs contenciós administratiu en contra del govern espanyol

Abans de marxar de vacances l’executiu català ha volgut deixar clara la seva postura contra les imposicions del govern de Madrid que aprofita totes les oportunitats que té per escanyar més i més l’economia de Catalunya. En la seva reunió d’ahir el Consell executiu de la Generalitat va decidir prorrogar els pressupostos del 2012 per tot l’exercici 2013, i no elaborar un nou pressupost fins la tardor d’aquest any; serà el pressupost del 2014. Paral·lelament, el govern català ha decidit presentar un recurs contenciós administratiu contra el govern espanyol per incompliment del previst en la llei d’estabilitat pressupostària, sobre la fixació proporcional dels límits de dèficit.

El conflicte neix a conseqüència de la fixació arbitrària per part del govern de Madrid, i en particular del seu ministre Montoro, del límit de dèficit per a cada comunitat en l’exercici 2013. Catalunya havia demanat un límit de dèficit no inferior al 2,2% atenent al criteri que del total de dèficit autoritzat per Brussel·les (6,5%), 2/3 se’ls  quedés el govern espanyol, i el terç restant fos per les comunitats autònomes. Segons ha transcendit, sembla que el conseller Mas Colell hauria fet arribar al ministre Montoro que per sota de l’1,8% Catalunya prorrogaria els seus pressupostos. Està ben clar que el Sr. Cristobal Montoro (i per tant el govern espanyol) s’han passat per on els ha convingut les necessitats de Catalunya, i que amb el seu afany d’ofegar la Generalitat, han fixat un límit de dèficit que  si Catalunya l’acatés, significaria més retallades de les que ja hem sofert els catalans des de l’exercici 2010 ençà.

Cal dir que l’actitud del ministre Montoro ha estat ben galdosa en tot aquest episodi. En un primer moment semblava que ell estava disposat a concedir a Catalunya l’1,8% de dèficit. Fins i tot així ho havia anunciat públicament a bombo i plateret la Sra., Sánchez Camacho. Sembla però, que dins del PP espanyol, el fet de deixar-li un cert marge a Catalunya no va ser ben vist per alguns dels barons del PP, entre ells els de la comunitat de Madrid, de l’Aragó, de Castella Lleó i evidentment de l’ínclit Monago d’Extremadura. Tots contra Catalunya; no fos cas que els catalans poguéssim respirar. Són situacions que cal mantenir en la memòria del disc dur, per si algun dia tornen a reclamar allò de la solidaritat.

                               

Em va agradar sentir dir ahir al President de la Generalitat, que de cara al 2014, no hi haurien més retallades a Catalunya. Que “ja s’havia tocat os” i per tant no hi havia marge per a noves retallades. Bo de sentir per que significa entre altres coses, que el president Mas ha deixat de banda el discurs de l’austeritat portada a les seves màximes conseqüències i finalment se’n ha adonat que una cosa és preconitzar l’austeritat i l’altre acabar amb l’essència de l’estat del benestar.  Els diners públics cal que sigui administrats amb el màxim rigor, i és evident que les despeses supèrflues s’han d’eliminar, però una cosa és eliminar despeses supèrflues, i l’altre és acabar afectant l’essència dels serveis públics com ara ensenyament o sanitat.

De la intervenció del president Mas, hi ha una cosa que em va preocupar. Com que l’any 2014 no hi haurà retallades, i el límit de dèficit ja està marcat per Madrid a l% del PIB català, les possibilitats de fer-ho possible només passen per incrementar els ingressos. En la seva intervenció el President Mas va parlar d’incrementar els ingressos en base a que Madrid pagui tot un seguit de deutes que té contrets amb Catalunya des de l’any 2010 quan encara manaven els socialistes a la Moncloa. Però jo no em vull enganyar: a banda d’aquests ingressos addicionals (que molt probablement Madrid tampoc pagarà) no hi haurà més remei que incorporar nous impostos a la càrrega impositiva tan elevada que estem patint els catalans (la més alta d’Europa). I no tinc gens clar, que en un moment en el que l’economia sembla que ha parat de caure, però que encara no creix, i per tant el que necessita són estímuls per part del governs no sigui precisament el millor moment per retirar diners del mercat, que en lloc de servir per impulsar l’economia productiva, serviran només per donar suport a les necessitats d’ingressos addicionals del govern de Catalunya.

Cada dia que passa les evidències per sortir d’Espanya són més i més clares. Jo sé que ens cal tenir estructures d’estat abans de poder-ho fer, però esperar em ve tant costa amunt...