S’autoritza a Catalunya un dèficit de l’1,58% del seu PIB
En la última reunió del Consell de Política Fiscal i Financera celebrat
a Madrid el dia 31 de juliol, el govern espanyol per boca del seu ministre d’Hisenda,
va comunicar que el dèficit fiscal que autoritzava a Catalunya per l’exercici
2013 era de l’1,58% del seu PIB. Amb aquest fet, el govern espanyol explicita dues
situacions diferents i que es complementen: la primera és que la discussió que
mantenien els “barons del PP” de com s’havien de repartir els anomenats
“dèficits a la carta” ha estat guanyada per la facció més radical, i en contra
d’altres comunitats presidides també del PP i que integren l’arc mediterrani.
La segona, la manera d’entendre els espanyols la paraula solidaritat: Espanya
entén per solidari tot allò que implica esforços econòmics de Catalunya per
subvencionar als espanyols (extremenys, andalusos, manxecs, castellans, etc.),
mentre que quan és Catalunya qui necessita un tracte no ja de subvenció sinó de
menys esforç fiscal, llavors desapareix la solidaritat que passa a convertir-se
en “privilegis” que demanen els catalans, i als
que evidentment cal dir NO.
 |
| L'ordeno i mando és l'estil de Montoro i la resta de ministres del Govern espanyol, quan tracten amb Catalunya |
El cert és que aquesta enèsima decisió del Sr Montoro contra Catalunya
suposa que caldrà una retallada addicional que supera els 2.600 milions d’€ respecte
a la feta l’any passat. Cal tenir en compte que cada dècima de menys de dèficit
autoritzat implica 200 milions de més retallades. Aquesta és la realitat, i
aquesta és la nova “gracieta” que li hem de riure a aquest personatge digne de
pel·lícules com “Torrente” que tan bé reflecteix la manera de ser d’Espanya i
de molts espanyols.
Cal recordar que la petició del conseller Mas Colell passava per
reclamar-li a l’Estat espanyol un dèficit que fos la tercera part del que
Europa ha autoritzat al govern espanyol que com és sabut és del 6,5% del PIB
espanyol. Catalunya volia un dèficit del 2,2%, i en certs moments semblava que
finalment els espanyols acabarien cedint fins l’1,8% assegurant que el límit de
dèficit s’havia de situar per força per sota del dèficit de l’any passat que ha
acabat sent del 2,16%. En qualsevol cas amb Espanya no hi ha raons ni
raonaments que valguin: el que ells diuen i s’ha acabat. No hi ha opció al
diàleg ni a la negociació. És la imposició, és “l’ordeno
i mando” que sempre han utilitzat i que tant els agrada d’aplicar quan
estan pel mig qüestions relatives a Catalunya.
La situació tanmateix és dramàtica, i cada dia que passa va guanyant
pes que aquest any 2013 no hi hauran pressupostos de la Generalitat de
Catalunya, i s’esgoti l’any amb els pressupostos prorrogats del 2102, fet que
implicaria un dèficit de l’1,5%, per tant per sota del límit marcat per
l’ínclit Cristobal Montoro. De tota manera, jo no descartaria no acomplir amb el dèficit fixat. Gosarien intervenir Catalunya?
 |
| La becària de Rajoy, s'ha après una frase única a l'hora de parlar de Catalunya: "los límites los marca la Constitución" |
Tenint en compte que la major part de la despesa social està al càrrec
de les autonomies (sanitat, ensenyament, dependència, etc.) i que l’Estat només
ha de fer front com a grans despeses a les subvencions d’atur, les pensions de
jubilació i les inversions en infraestructures, la gran pregunta és, i què fa
l’Estat amb el marge de dèficit tan gran que s’atorga a si mateix?. La resposta
és ben clara: l’exèrcit. La compra de material de guerra i el manteniment de
l’exèrcit amb les “missions” a l’estranger
incloses, suposen una autèntica sangria que tots estem pagant-ne el gust i les
ganes. També els AVE a Extremadura o Galícia, o les autovies mig buides, o els
aeroports sense avions, o les JJOO de Madrid, contribueixen a aquesta
injustícia que algú haurà de jutjar algun dia, per no parlar de la vergonya que
produeix la connivència amb la banca que sens dubte, en un país seriós i
democràtic hauria portat a algun d’aquests polítics impresentables a la presó.
A vegades em costa entendre a alguns catalans que demanen raons per
fugir d’Espanya. Encara en volen més?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada